* Desconfiança de la capacitat del [[Nació|poble]] per governar-se.
* (en l'econòmic) Preferència per la [[propietat privada]] prudència fiscal]. Tanmateix, el conservadorisme no és, en general, advers per principi ala l'[[intervencionisme]].<ref> De fet, alguns conservadors van tan lluny com a veure el mercat lliure com a intrínsecament oposat al conservadorisme -per exemple, Chilton Williamson Jr. autor de l'influent "The Conservative Bookshelf: Essential Works That Impact Today's Conservative Thinkers,( Cita del Press, 2004)- diu [http://washingtontimes.com/news/2004/dec/08/20041208-113053-http://washingtontimes.com/news/2004/dec/08/20041208-113053-1786r// sobre la seva oposició al mercat lliure] "És tradicional i és substancialment europea i catòlica... l'encíclica Rerum Novarum (que comença amb una secció sobre economia) representi el pensament tradicional que s'oposa al socialisme. Lleó XIII estava en favor de la propietat privada i considerava el socialisme com una heretgia... (però) "la propietat justa dels diners és diferent de l'ús just dels diners... Tal és l'economia de deures i drets d'acord a la filosofia cristiana". El no està en favor d'una economia privada sense restriccions." - I alguns partidaris del liberalisme estan d'acord. Per exemple [[Jeffrey Tucker]], vicepresident editorial del [[Ludwig von Mises Institute]] delimita ([http://blog.mises.org/archives/002828.asp en relació amb l'observació de Williamson]) : "Té raó, sens dubte, que el conservadorisme i el mercat lliure són incompatibles; Mises i Hayeck ja ho van dir. " (ambdues citacions en anglès en el original)</ref> (generalment per promoure o defensar la indústria "nacional" o el desenvolupament d'activitats que es veuen com a essencials per al bé o interès nacional. Veure, per exemple: [[Dirigisme]] i [[Estat Social]])
