Emirat de Brakna: diferència entre les revisions

Només els Oulad Abd Allah i els Oulad Ahmed van restar autèntics fills de Barkenni (braknes), guerrers saquejadors, hassans descreguts i caps polític del país al que van donar el seu nom. I nomes els Oulad Abd Allah van conservar el nom del seu ancestre epònim i foren els únics que es van dir «Brakna». Els trarza i els brakna van lluitar contra els Oulad Rizg (fill de Rizg, néts de Oudei i besnéts de Hassan) a l'inici del segle XVII als que van acabar sotmetent. El clan dels Zouaïa, que havien ajudat als veçuts, van pensar fugir però finalment es van quedar i es van desclassar i van quedar afegits als braknes mentre que als Dieïdiba es van afegir els Beni Iddan Abiaj, del grup dels Tachomcha. Els fills de Kerroum (fill de Mellouk, nét de Barkenni), fou qui, al front del grup brakna i amb ajut dels trarza havia incorporat als Oulad Rizg. Mokktar, fill d'Abd Allah ibn Kerroum (l'ancestre epònim dels Oulad Abd Allah) va fer aliança amb el trarza Ahmed ben Dâmân (ancestre dels Oulad Oulad Dâmân contra els Zouaïa d'al-Fadel (Sidi-l-Falli), fils de Mohammed ben Dîman. Ahmed ben Dâmân va recomanar fer regals als Zouaïa enlloc de sotmetre'ls a tribut i això va segellar l'aliança de les tres tribus si bebé no està clar si en alguns períodes els Zouaïa foren aliats o tributaris. Se sap de l'odi de Sid Al-Fadel (Sidi-l-Falli), el principal cap marabut dels Zouaïa, envers els hassans: «odio als Merafra <ref> descendents de Marfa, fill d'Oudei, i nét de Hassan</ref> perquè van exterminar als meus descendents». Si que es sap que van estar sovint en guerra ja que pobles àrabs i berbers no podien viure junts. La història dels Zouaïa explica que Sid Brahim, cap del clan hassànida dels Aroussiïn, que pretenia dirigir als Zouaïa, va enviar al seu fill Al-Habib, al front d'una columna a recaptar un tribut al que creia que tenia dret però els Zouaïa van reunir les seves forces a Tin Goufanin i sota consell del marabut Lamin ibn Barik Allah (al que van prometre una notable recompensa si els ajudava) i aquest va organitzar una cerimònia que va impressionar als Aroussiïn, que es van acabar retirant.

Bakkar no va tardar en fer ofertes de submissió però de moment no es van concretar ja que la ocupació del Tagant es va ajornar fins a l'estació seca següent. La mort de Coppolani el 1905 va aturar aquesta conquesta, i el 1906 van arribar a la zona guerrers enviats pel xerif del Marroc que van assetjar Tijikja i van aconseguir atreure alguns caps ja sotmesos, com Bakkar Ould Ahmeïada, caps dels Oulad Normach (novembre de 1906) que havia estat perjudicat per un tribunal establert pels francesos. L'activitat de la resistència era constant encara que poc perillosa. Ould Assas, fill de l'emir tenia una banda que durant dos anys saquejava arreu. S'havia format una aliança entre Ahmeddou, Mohammed Mokhtar, cap dels Kounta del Tagant i Othman Ould Bakkar, emir dels Id Ou Aïch, que van escriure a Cheikh Sidïa i a [[Mohammed Saloum III]] Ould Brahim, de Trarza, als que van convidar a evacuar Trarza i unir-se als rebels. Després les partides dels Id Ou Aïch es van multiplicar fent ràtzies arreu (inclòs una a 20 km de Mal). Diversos grups pacificats es van revoltar. Una columna de reforç manada per Michar fou enviada a la zona, i algunes rebel·lions foren aturades generalment pagant una multa i entregant les armes. Ould Assas va ser ferit i donat per mort però es va poder recuperar a l'Adrar, si bebé sembla que va acabar morint el 1907. Bakkar ould Ahmeïada, cap dels Oulad Normach, operava al nord de Boghé però fou assassinat la nit del 30 de desembre de 1907 en un altercat amb els seus homes. El 1908 les lluites continuaven.