Un chien andalou: diferència entre les revisions

'''''Un chien andalou''''' (literalment, en català, "'Un gos andalús"') és un [[curtmetratge]] [[surrealisme|surrealista]] i una de les [[pel·lícules]] més famoses de la [[història del cinema]].

La seqüència inicial d'''Un chien andalou','' en la qual el mateix Buñuel esmola una navalla d'afaitar i talla l'ull d'una dona, un ull que la pantalla mostra tot seguit en primer pla, és una de les icones de la modernitat que han reprès cineastes, músics, artistes plàstics i narradors literaris i televisius.<ref name="gencat1307">{{citar ref | títol =Un Chien Andalou |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=c6ba1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c6ba1277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=7982968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>

Buñuel i Dalí van escriure el guió al llarg de sis dies a Cadaqués. Dues imatges somiades van ser el motor del film, segons el relat de Buñuel aen les memòries ''Mon dernier soupir'' (1983): les formigues en una mà i l'ull tallat. Els dos artistes van elaborar un guió tibat per dues línies: el guió com a expressió libèrrima de la imaginació i de les potències subversives de la càmera i del muntatge, i el guió com a pla de treball tancat que el rodatge només ha de traduir en les imatges previstes. Buñuel es va traslladar després a París, on va rodar i muntar el film als estudis de Billancourt.<ref name="gencat1307"/>

El tema central del film és una ardent confessió sense traves i un relat mental del desig i els tabús sexuals d'un jove modern, que se sent tan amenaçat per l'educació rebuda com per la dona nova i andrògina, sacrificada pel guió sense contemplacions i no sense conseqüències per a l'amor convencional. D'aquesta doble amenaça, d'aquest doble vincle, el film n'extreu puresa expressiva i humor. La partitura musical recull les tensions que se'n deriven, aamb través d'un muntatge sonor que alterna la música culta i la música popular, encarnades per la peça '"Liebestod'" ('La mort de l'amor') de l'òpera ''Tristany i Isolda'' de Wagner i per un tango de títol '"Olé, guapa'". Mentre el film era mut, la música sonava en gramòfon. El film no va ser sonoritzat fins al 1960, sota la supervisió de Buñuel.<ref name="gencat1307"/>

''Un chien andalou'' és, doncs, una vivaç declaració de principis cinematogràfics sobre la mirada moderna, que alen el cinecinema trobarà la poètica: xoc visual, indiferència per la psicologia, devoció pel misteri, sinceritat imaginativa, humor corrosiu, burla de la racionalitat i paròdia de les convencions estètiques i morals.<ref name="gencat1307"/>

Buñuel tornarà a Cadaqués com a territori cinematogràfic el 1929, ara com a escenari del seu segon film, ''L'âge d'or'' (1930), en el qualquè Dalí té un paper molt menor. El pròleg del film es roda al cap de Creus. L'estrena a París (1930) causarà encara més escàndol que ''Un chien andalou'' i serà prohibit. La prohibició s'estendrà fins al 1980 als Estats Units i el 1981 a França.

Si a Cadaqués s'havia iniciat el tàndem cinematogràfic format per Buñuel i Dalí, també serà el lloc on es clourà, el 1930. Un film familiar segella la col·laboració, ''Menjant garotes'', filmat en un dinar amb el pare i la germana de Dalí, un muntatge que remet tant a ''Un chien andalou'' com a ''L'âge d'or''.<ref name="gencat1307"/>

ExisteixN'existeix una versió sonora de [[1960]], que és la més projectada i estesa. La música que s'escolta, ja que no hi ha diàlegs, és de [[Richard Wagner|Wagner]] i un [[tango]]. Aquesta versió, es projecta sovint en [[cineclub]]s i centres d'aprenentatge, sobretot per a il·lustrar el moviment [[surrealisme|surrealista]].

[[Luis Buñuel|Buñuel]] assenyalava la importància que per a ell tenien els somnis en la seua vida quotidiana i en el seu [[cinema]]. Influenciat per les teories de [[Sigmund Freud]], el [[surrealisme]] prenia les imatgenesimatges i idees oníriques com a principis del seu avantguardista moviment.

Tota la cinta pot descriure's com una successió encadenada d'imatges delirants i somnis absurds. La seua obertura, coherent amb la violència del moviment, ha esdevingut una de les seqüències més populars i reproduïdes dins del món del cinema: amb una [[navalla d'afaitar]], un home secciona l'ull d'una jove alhora que un núvol travessa la lluna pel seu bell mig. A partír d'ací, es donen lloc un seguit d'imatges i situacions oníriques, sovint inconnexes i incoherents, fruit d'un treball d'automatisme i de caràcter surrealista. Tot i la seua pretesa contingència absoluta, diverses imatges delaten típiques obsessions de [[Luis Buñuel|Buñuel]], com la crítica a l'Església o escenes eròtiques; mentresmentre que d'altres imatges cal atribuir-les a [[Salvador Dalí|Dalí]], com la mà amb formigues, el ruc mort, el cos femení, etc.

* [[Llista de pel·lícules filmades a la Costa Brava]].

* [http://www.eoran.com/unchienandalou ''Un chien andalou''], Website''web'' del film.

* [http://www.stage6.com/Experimental-Films/video/1022681/Bunuel-/-Dali---Un-Chien-Andalou ''Un chien andalou''] en format DivX.

* {{imdb títol| id=0020530}}.