Monestir de Simonópetra: diferència entre les revisions

El monestir va ser fundat per [[sant Simó]] a mitjan segle XIV. Segons la tradició, Simó caminava al costat d'una cova quan va tenir una visió de la [[Mare de Déu|Theótokos]] en la qual li indicava que havia de construir un monestir a la part alta d'una roca i allí es trobaria fora de perill. Originàriament, el seu nom va ser ''Nova [[Betlem]]'' (Νέα Βηθλεέμ). El [[1364]], el dèspota serbi [[Jovan Uglješa]] en va finançar la renovació i expansió. El [[1581]], Simonópetra va ser destruït pel foc i hi van morir una gran part dels monjos. L'abat Eugeni va viatjar als principats del Danubi per obtenir fons per a la reconstrucció. El principal benefactor va ser [[Miquel el Valent]], príncep de [[Valàquia]]. Posteriorment, el monestir va tornar a ser assolat pel foc els anys [[1626]] i [[1891]]. En els últims segles, els monjos provenen tradicionalment de [[Jònia]], a l'[[Àsia Menor]]. No obstant això, a mitjan segle XX, la seva població va descendir dramàticament. A paritrpartir de [[1973]], en agermanar-se amb els monestirs dels [[Els Meteors|Meteors]], al costat de la població grega de Kalambaka, va tornar a rebre una important comunitat.