Revisió del 05:20, 3 set 2015 modifica CobainBot (discussió \| contribucions) Bots 185.331 edits m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15664132 a 15097097 de CarlesVA. [s] ← Edició anterior		Revisió del 10:19, 15 març 2016 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.300 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Aghlabids Dynasty 800 - 909 (AD).svg\|thumb\|444px\|Extensió màxima del regne dels aglàbides]] Els '''aglàbides''' o '''Banu Àghlab''' (en ~~{{lang-ar\|~~[[àrab]] '''الأغالبة}}''', ''al-Aḡāliba''), o '''~~Banu~~بنو ~~Àghlab~~الأغلب''' ~~({{lang\|ar\|بنو الأغلب}}~~, ''Banū al-Aḡlab''), originaris dels [[Khorasan (província del Califat)\|Khorasan]], foren una [[dinastia]] àrab que va governar [[Ifríqiya]] del [[800]] al [[909]]. El govern hereditari els fou confiat pel [[califa]] [[Harun ar-Raixid]] el 800. L'acord establia que l'[[emir]] d'~~Ifrikiya~~Ifríqiya renunciava a la subvenció del califat i a més havia de pagar a Bagdad 40.000 [[dinars]]. El primer emir, [[Ibrahim ibn al-Àghlab]], fou un bon diplomàtic i home d'estat, que va rebre ambaixadors de [[Carlemany]] i del patrici Constantí de Sicília (vegeu: [[Abbasiyya]]); va lluitar contra els kharigites que dominaven el sud d'~~Ifrikiya~~Ifríqiya, l'[[Aurès]] i el [[Magrib]] central. Els àrabs del ''~~djund~~[[jund]]'' que formaven les guarnicions, mai van ser prou obedients a la dinastia i Ibrahim va haver de reprimir dues revoltes: la de Hamdis ibn Abd-ar-Rahman al-Kindí ([[802]]) i la d'Imran ibn Mukhallad ([[809]]); ambdues van tenir fort suport a la ciutat de [[Kayrawan]] i Ibrahim ja ho havia previst i havia fundat una capital una mica al sud, Al-[[Abbasiyya]] o Al-Kasr al-Kadim, poblada pels àrabs del ''djund'' més fidels, i per esclaus negres. La revolta més greu dels àrabs del ''djund'' fou durant el govern de [[Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim]] ([[817]]-[[838]]) dirigida per Mansur ibn Nasr al-Tunbudhí, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de [[Tunis]], i al que van secundar molts caps àrabs ([[824]]) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys [[Gabes]] i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers del [[Jarid]], i el cap rebel es va rendir i fou executat. Per pacificar el país es va dictar una amnistia i es va començar la conquesta de [[Sicília]] (el 827) desviant així als guerrers cap a una empresa exterior.

Aglàbides: diferència entre les revisions