Franquisme a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
molta cosa |
m Revertides les edicions de 88.26.245.182. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{Caixa Història de Catalunya|FrancoenReus.jpg}}
El '''[[franquisme]] a
El franquisme (
Els vençuts van ser desvertebrats.
Després de la primera etapa d'economia autàrquica, en la dècada dels anys 1960 l'economia va entrar en una etapa de modernització agrícola, d'increment de la indústria i va rebre l'impacte del turisme de masses. [[Catalunya]] va ser també una de les metes del moviment migratori, que va donar a [[Barcelona]] i a les localitats del seu entorn un creixement accelerat. També es va desenvolupar fortament l'oposició antifranquista, les manifestacions més visibles en el moviment obrer van ser [[Comissions Obreres]], des del [[sindicalisme]] i el [[PSUC]].
A la dècada dels anys 1970
== L'odi envers Catalunya ==
[[Fitxer:Luis Companys, gobernador civil de Barcelona, en Mundo Gráfico 1931-04-29.jpg|thumb|190px|[[Lluís Companys]], segon president de la [[Generalitat de Catalunya]] restaurada, va ser lliurat per la [[Gestapo]] i afusellat per les autoritats franquistes.]]
Catalunya va ser la comunitat (''región'' pels franquistes) que més va patir l'odi engendrat durant la guerra civil.<ref name="ebook6203"/> La mostra la tenim en diversos exemples.
A [[Tarragona]], el gener de [[1939]], es va celebrar una missa oficiada per un canonge de la catedral de [[Salamanca]], José Artero. Durant el sermó va cridar: ''"Gossos catalans! No sou dignes del sol que us enllumena."''<ref name="ebook6203"/>
Pel que fa als homes que van entrar i desfilar per Barcelona, Franco va dir que aquest honor no era ''"perquè haguessin lluitat millor, sinó perquè eren els que sentien més odi. És a dir, més odi cap a Catalunya i els catalans."''<ref name="ebook6203"/>
Un amic íntim de Franco, Victor Ruiz Albéniz, ''"El Tebib Arrumi"'' va publicar un article on demanava que Catalunya rebés ''"un càstig bíblic (Sodoma i Gomorra) per purificar la ciutat roja, la seu de l'anarquisme i separatisme com a únic remei per extirpar aquests dos càncers pel termocauteri implacable"'', mentre que per [[Ramón Serrano Suñer|Serrano Suñer]], cunyat de Franco i Ministre de l'Interior, el nacionalisme català era ''"una malaltia."''
L'home designat com a governador civil de Barcelona, [[Wenceslao González Oliveros]], va afirmar que ''"Espanya es va alçar, amb tanta o més força contra els Estatuts desmembrats que contra el comunisme i que qualsevol tolerància del regionalisme portaria altra vegada als mateixos processos de putrefacció que acabem d'extirpar quirúrgicament."''
Fins i tot conservadors catalans, com [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]], es van esgarrifar de l'odi i l'esperit de revenja mostrat per Franco. Cambó va escriure en el seu Dietari en referència a Franco: "''Com si no sentís ni comprengués la situació miserable, desesperada, en què es troba Espanya i no pensés més que en la seva victòria, sent la necessitat de recórrer tot el país (...) com un torero per recollir aplaudiments, cigars, barrets i alguna americana escadussera.''"<ref name="ebook6203"/>
[[Fitxer:Tomba lluis companys.jpg|thumb|Tomba de [[Lluís Companys]] al [[Fossar de la Pedrera]].]]
El que havia estat el 123è [[president de la Generalitat de Catalunya]], [[Lluís Companys]], s'exilià a [[França]], com molts altres, el gener de [[1939]]. Les autoritats espanyoles en demanaren l'extradició als alemanys. Queda el dubte històric de si fou detingut per la [[Gestapo]] o per la policia militar alemanya, també coneguda com la [[Wehrmacht]] En tot cas la detenció es produí el 13 d'agost de 1940 amb la imediata deportació de [[Lluís Companys]] a l'Espanya franquista.
Després d'un [[consell de guerra]] sumaríssim sense garanties processals, fou afusellat el 15 d'octubre de 1940, al [[Castell de Montjuïc]].
D'aleshores ençà han estat moltes les reivindicacions a fi que s'anul·li aquell judici, sense cap garantia. De moment, cap d'elles ha reexit.<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/411089/politica/El-govern-demana-lanullacio-del-judici-sumarissim-contra-Lluis-Companys El Govern de la Generalitat demana l'anul·lació del judici contra Lluís Companys]</ref>
=== La repressió franquista ===
{{cita|"''A partir de la [[Repressió franquista|repressió]], el [[franquisme]] va crear unes xarxes de complicitat en què milers de persones es van veure implicades o en van ser còmplices, de totes les maneres possibles, del vessament de sang infligit, de les persecucions efectuades, de la vida de centenars de milers de persones a les presons, als camps de concentració o als Batallons de Treballadors.<ref>[http://www.ub.edu/dphc/duenasiturbe.htm Batallons de Treballadors]</ref> En definitiva, de les formes més diverses de repressió: política, social, laboral, ideològica, i, en el cas de [[Catalunya]], d'un intent de [[genocidi cultural]] que pretenia fer desaparèixer d'arrel la seva especifica personalitat nacional...''"|[[Josep Maria Solé i Sabaté]] i Joan Vilarroya i Font<ref>[http://www.ub.edu/dphc/villarroya.htm Joan Vilarroya i Font, Doctor en Història per la Universitat de Barcelona]</ref>}}
|