Obús autopropulsat M109: diferència entre les revisions

Els primers models de M109 tenien un problema, l'obús era massa curt i per això l'abast no era gaire gran. Per incrementar-ne l'[[abast efectiu]] hi havia més càrrega propel·lent als projectils. Això generava una sobrepressió que de vegades malmetia el blindat o feria la tripulació. Així, el [[1967]] es va decidir provar un nou obús més llarg (que dóna més velocitat al projectil sense generar tanta pressió). El canó triat va ser l'XM185 també de 155 mm de calibre però amb 39 calibres de llarg, 19 calibres més llarg que el canó M126 original, i estenia l'abast des dels 14,6 km al 18 km. Aquest model, al qual també s'hi va millorar la suspensió per aguantar millor l'obús més pesant, va esdevenir l'estàndard l'agost del [[1970]] i es va reanomenarcanviar de nom a M109A1.