Caixmir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: hi van haver > hi va haver |
m Corregit: de [[1 > de l'[[1 |
||
Línia 326:
El 1925 Hari Singh va succeir al seu oncle Pratap Singh. Les tensions entre la dinastia hindú i la població musulmana van començar a ser molt evidents el [[1931]] quan el [[13 de juliol]] es va fer una gran manifestació contra el maharaja dirigida pel shaykh Muhammad Abdullah, i va seguir una forta repressió. L'octubre de [[1932]] es va crear el Congrés Islàmic de Jammu i Caixmir i el març de [[1933]] es va iniciar un moviment de desobediència civil; el maharaja va haver de nomenar una comissió per reformar la constitució. AbduAllah va transformar el Congrés Islàmic en Congrés Nacional per incloure també als hindús però una part de l'organització va restar fidel als principis i es van acostar a la Lliga Musulmana de l'Índia. El Shaykh Muhammad Abdullah va fer votar una moció del Congrés Nacional de Caixmir demanant un govern responsable, l'octubre de [[1939]]. Després de la guerra va iniciar la campanya dels musulmans "Quit Kashmir" de maig de [[1946]], dirigida tant contra els britànics com contra el maharajà Hari Singh; aquest va fer detenir a Abdullah i als seus seguidors. Quan es va decidir la independència i partició de l'Índia ([[17 de juny]] de [[1947]]) i que els estats podrien adherir a un o altra o ser independents, Hari Singh va retardar la decisió perquè volia ser independent (juny de 1947). L'agost els britànics es van retirar. Però la revolta musulmana i la creació de l'Azad Kashmir Movement va provocar el pànic al maharaja, que va alliberar a Abdullah i va cridar al govern indi en ajut; es va traslladar a Jammu i va signar el document d'accessió el [[26 d'octubre]] de [[1947]] i l'endemà [[Guerra Indo-Pakistanesa de 1947|forces índies foren enviades al país]] ([[27 d'octubre]]). El [[1948]] van posar fi a la rebel·lió, gràcies en part al suport d'Abdullah. Sheikh Abdullah va encapçalar l'administració d'emergència el [[31 d'octubre]] de 1947. El [[1949]] l'ONU va determinar que hi havia d'haver un plebiscit a Caixmir.
Les eleccions de [[1951]] van confirmar a Abdullah i el [[1954]] es va ratificar la unió a l'Índia. (les eleccions posteriors van donar sempre la victòria a partits musulmans menys quan no hi van participar). L'alto el foc de l'[[1 de gener]] de [[1949]] determinà dues zones: una sota control dels rebels que quedaria sota administració temporal del Pakistan, i la resta sota administració de l'Índia, la sobirania de la qual era implícitament reconeguda sobre tot el territori en virtut de la cessió del maharajà. El Partit d'Abdullah, la [[Conferència Nacional de Jammu i Caixmir]] (Jammu and Kashmir National Conference) va dominar l'escena política fins al [[1963]] i després el [[Partit del Congrés]], fins al [[1975]].
El [[1965]] forces pakistaneses intentaren ocupar la part índia, però foren rebutjades i es va establir l'acord de [[Taixkent]] de delimitació i aturada d'hostilitats.
| |||