Hoel III de Bretanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Normalitza etiquetes <ref>
m Correcció: espai que falta
Línia 7:
En el seu llit de mort, i amb motiu que seria fill il·legítim, el duc [[Conan III el Gros]] s'hauria negat a reconèixer-lo com el seu successor i va instituir com a únic hereu al seu nét [[Conan IV el Negre]], fill de la seva filla [[Berta de Bretanya]] i del seu primer espòs [[Alan III el Negre]], [[comtat de Richmond|comte de Richmond]]. Va posar al jove futur duc sota la tutela del segon espòs de la seva mare [[Eudes de Porhoet]].
 
Hoël el ''Desheretat'' no fou reconegut com a duc i comte més que pels [[comtat de Nantes|Nantesos]]. Va signar algunes cartes o diplomes.<ref> El [[1153]] es titula encara « ''Ego Hoellus, permissu Dei Britanniae dux, Conani comitis filiu''» quan dóna la terra de Villeneuve a l'abadia de Buzay.</ref> però renuncia aviat al títol ducal i no controla més que el [[comtat de Nantes]]. El [[1154]], Conan IV, en edat d'ocupar el seu tron, va haver de lluitar contra el seu sogre que havia agafat gust al poder, i es va aliar amb el seu oncle Hoel. Conan, vençut el primer, es va refugiar en la seva herència anglesa de Richmond i Hoel va patir al seu torn una derrota el 16 de desembre de 1154 prop de Rezé.
 
El [[1156]], Hoel fou expulsat del seu comtat pels nantesos que van designar com a comte [[Jofré VI d'Anjou]] o Godofreu Plantagenet. No es coneix la data de la defunció d'Hoel amb qui s'acaba la descendència dels [[comtat de Cornualla|comtes de Cornualla]].