Romanès: diferència entre les revisions

El [[Saxons de Transsilvània|saxó de Transsilvània]] [[Johann Lebel]] escriu el [[1542]] that ''«Vlachi» se numeau între ei «Romuini»''<ref>''"Ex Vlachi Valachi, Romanenses Italiani,/Quorum reliquae Romanensi lingua utuntur.../Solo Romanos nomine, sine re, repraesentantes./Ideirco vulgariter Romuini sunt appelanti"'', Ioannes Lebelius, De opido Thalmus, Carmen Istoricum, Cibinii, 1779, p. 11 – 12</ref> i el cronista [[polonesos|polonès]] [[Stanisław Orzechowski]] (Orichovius) assenyala el [[1554]] que ''în limba lor «walachii» se numesc «romini »'' (''en la seva llengua, els valacs s'anomenen ells mateixos romanesos'').<ref>''"qui eorum lingua Romini ab Romanis, nostra Walachi, ab Italis appellantur"'' St. Orichovius, Annales polonici ab excessu Sigismundi, in I. Dlugossus, Historiae polonicae libri XII, col 1555</ref>

El [[Croats|croata]] [[Ante Verančić]] precises in [[1570]] that ''«Vlahii» din Transilvania, Moldova și Țara Românească se desemnează ca «romani»''<ref>''„...Valacchi, qui se Romanos nominant...„ “Gens quae ear terras (Transsylvaniam, Moldaviam et Transalpinam) nostra aetate incolit, Valacchi sunt, eaque a Romania ducit originem, tametsi nomine longe alieno...“'' De situTranssylvaniae, Moldaviae et Transaplinae, in Monumenta Hungariae Historica, Scriptores; II, Pesta, 1857, p. 120</ref> i l'[[hongaresos|hongarès transsilvà]] [[Martinus Szent-Ivany]] el [[1699]] assenyala la cosa següent: ''«Si noi sentem Rumeni»'' ("Și noi suntem români" - "We are Romanians as well'') i ''«Noi sentem di sange Rumena»'' ("Noi suntem de sânge român" - ''Nosaltres som de sang romanesa'').<ref>''"Valachos...dicunt enim communi modo loquendi: Sie noi sentem Rumeni: etiam nos sumus Romani. Item: Noi sentem di sange Rumena: Nos sumus de sanguine Romano"'' Martinus Szent-Ivany, Dissertatio Paralimpomenica rerum memorabilium Hungariae, Tyrnaviae, 1699, p. 39</ref>

Al Palia de la Orǎștie ([[1581]]) apareix escrit ''«.[...] că văzum cum toate limbile au și înfluresc întru cuvintele slǎvite a lui Dumnezeu numai noi '''românii''' pre limbă nu avem. Pentru aceia cu mare muncǎ scoasem de limba jidoveascǎ si greceascǎ si srâbeascǎ pre limba '''româneascǎ''' 5 cărți ale lui Moisi prorocul si patru cărți și le dăruim voo frați '''rumâni''' și le-au scris în cheltuială multǎ... și le-au dăruit voo fraților '''români''',... și le-au scris voo fraților '''români'''»''<ref>Palia de la Orǎștie (1581 – 1582), Bucuresti, 1968</ref> i al Letopisețul Țării Moldovei escrit pel cronista moldau Grigore Ureche podem llegir: ''«În Țara Ardialului nu lăcuiesc numai unguri, ce și sași peste seamă de mulți și '''români''' peste tot locul...»''.<ref>Grigore Ureche, Letopisețul Țării Moldovei, p. 133-134</ref>

El romanès ha conservat una part de la [[Declinació gramatical|declinació]] del [[llatí]], però mentre que el llatí tenia sis [[Cas|casos]], des d'un punt de vista morfològic romanès en té només tres: [[nominatiu]] - [[acusatiu]], [[genitiu]] - [[datiu]], i marginalment el [[vocatiu]]. Els substantius romanesos també preserven el [[Gènere (gramàtica)|gènere gramatical]] neutre, tot i que en lloc de funcionar com un gènere independent amb les seves pròpies formes d'adjectius, el neutre romanès va esdevenir una barreja de masculí i femení. La morfologia del [[verb]] romanès ha mostrat la mateixa tendència cap a un temps compost [[perfecte (gramàtica)|perfecte]] i [[Futur (gramàtica)|futur]] com les altres llengües romàniques. En comparació amb els altres [[llengües romàniques]], durant la seva evolució, el romanès ha simplificat el sistema original de [[temps verbal]] llatí de manera extrema,<ref>Yves D'hulst, Martine Coene, Larisa Avram, "Syncretic and analytic tenses in Romanian", a ''Balkan Syntax and Semantics'', pag. 366: "En la seva evolució, el romanès va simplificar el sistema de temps original llatí de forma extrema.", disponible en línia [https://books.google.es/books?id=VYoWE_tNKNQC&pg=PA355&lpg=PA355&dq=Syncretic+and+analytic+tenses+in+Romanian&source=bl&ots=KFy5uU-7zR&sig=7xQfOiCz1CRRCV7V8EolY9Arwl8&hl=ca&sa=X&ei=81b8VJiHLNbgatGrgeAM&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Syncretic%20and%20analytic%20tenses%20in%20Romanian&f=false aquí]</ref> en particular, l'absència de [[Concordances de temps verbals|seqüència de temps]].<ref>Yves D'hulst et al., "Syncretic and analytic tenses in Romanian", a ''Balkan Syntax and Semantics'', p. 355: "general absence of consecutio temporum."</ref>

El romanès es parla principalment a [[Europa central]] i a la [[Balcans|regió dels Balcans]] del sud d'Europa, encara que els parlants de la llengua es poden trobar arreu del món, majoritàriament a causa de l'emigració dels nacionals romanesos. Els parlants romanesos representen el 0,5% de la població mundial,<ref>{{ref-web|url=http://dtil.unilat.org/LI/2005/ro/rezultatele_detaliate.htm |títol=Latin Union – Languages and cultures online 2005 |editor=Dtil.unilat.org |consulta=23 de maig del 2010}}</ref> i el 4% de la població de parla romànica del món.

El 1995, la comunitat de parla romanesa més gran en el Mitjà Orient es trobava a Israel, on un 5% de la població parlava romanès.<ref>D'acord amb ''Compendi d'Estadístiques d'Israel'' del 1993, hi havia 250.000 parlants romanesos a Israel, d'una població total de 5.548.523 el 1995 (cens).</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.eurojewcong.org/ejc/news.php?id_article=110 |títol=Reports of about 300,000 Jews that left the country after WW2 |editor=Eurojewcong.org |consulta=23 de maig del 2010}}</ref> El romanès també és parlat com a segona llengua per la gent dels països de parla àrab que han estudiat a Romania. S'estima que gairebé mig milió d'àrabs de l'Orient Mitjà van estudiar a Romania durant la [[dècada del 1980]].<ref>{{ref-web|url=http://www.evz.ro/article.php?artid=185041 |títol=Evenimentul Zilei |editor=Evz.ro |consulta= 23 maig 2010}}</ref> Hom troba també petites comunitats de parla romanesa al Kazakhstan i Rússia. El romanès també es parla dins de les comunitats d'immigrants romanesos i moldaus als Estats Units, Canadà i Austràlia, tot i que no constitueixen una gran comunitat homogènia a l'estat sencer.

El romanès és l'idioma oficial de la República de Moldàvia. La [[Declaració d'Independència de Moldàvia|Declaració d'Independència]] anomena l'idioma oficial com a romanès.<ref>{{ref-web|url=http://www.moldova-suverana.md/index.php?start_from=&ucat=7&subaction=showfull&id=1156426235&archive=1156767681& |títol=Declarația de independența a Republicii Moldova, Moldova Suverană |llengua= romanès |editor=Moldova-suverana.md |consulta=9 d'octubre del 2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/translation/language_aids/recognition/field_guide_main_languages_of_europe_en.pdf |urlarxiu=//web.archive.org/web/20070224120109/http://ec.europa.eu/translation/language_aids/recognition/field_guide_main_languages_of_europe_en.pdf |dataarxiu=24 de febrer del 2007 |títol=A Field Guide to the Main Languages of Europe – Spot that language and how to tell them apart |editor= [[Comissió Europea]] |format=PDF |consulta=9 d'octubre del 2013}}</ref> La [[Constitució de Moldàvia]] anomena la llengua estatal del país com a [[moldau]]. Al desembre de 2013, una decisió del [[Tribunal Constitucional de Moldàvia]] va dictaminar que la Declaració de la Independència té precedència sobre la Constitució i la llengua de l'Estat ha de ser anomenada romanès.<ref>[http://www.foxnews.com/world/2013/12/05/moldovan-court-rules-official-language-is-romanian-replacing-soviet-flavored/ Moldovan court rules official language is 'Romanian,' replacing Soviet-flavored 'Moldovan'] a foxnews.com</ref>

Els estudiosos coincideixen que moldau i romanès són el mateix idioma, amb el [[glotònim]] "moldau" utilitzat en certs contextos polítics.<ref>{{ref-web|url=http://www.realitatea.net/marian-lupu--romana-si-moldoveneasca-sunt-aceeasi-limba_288666.html|títol=Marian Lupu: Româna și moldoveneasca sunt aceeași limbă|editor=Realitatea .NET|consulta= 7 octubre 2009}}</ref> Ha estat l'única llengua oficial, des de l'aprovació de la Llei de la Llengua de l'Estat de la [[RSS de Moldàvia]] el 1989.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dalby |nom=Andrew |enllaçautor=Andrew Dalby |títol=Dictionary of Languages |any=1998 |editorial=Bloomsbury Publishing |isbn=07-4753-117-X |pàgina=518}}</ref> Aquesta llei exigeix l'ús del moldau en totes les esferes polítiques, econòmiques, culturals i socials, així com l'afirmació de l'existència d'una "identitat lingüística moldoromanesa".<ref>[http://www.iatp.md/ladom/downloads/M3.doc Legea cu privire la functionarea limbilor vorbite pe teritoriul RSS Moldovenesti Nr.3465-XI din 01.09.89 Vestile nr.9/217, 1989] (Llei relativa a la utilització de les llengües que es parlen al territori de la República de Moldàvia): '' "La RSS de Moldàvia recolza el desig dels moldaus que viuen a l'altre costat de les fronteres de la República, i - tenint en compte la identitat lingüística moldoromanesa existent - dels romanesos que viuen al territori de la URSS, de fer els seus estudis i satisfer les seves necessitats culturals en la seva llengua materna"'</ref> També s'utilitza a les escoles, els mitjans de comunicació, l'educació i en la parla col·loquial i l'escriptura. Fora de l'arena política el llenguatge és anomenat més sovint "romanès". En el territori separatista de [[Transnístria]], és cooficial amb l'[[ucraïnès]] i el [[rus]].

El [[Constitució de la República de Sèrbia]] determina que en les regions de la República de Sèrbia habitades per minories nacionals, les seves pròpies llengües i escriptures tindran ús oficial, així, en la forma establerta per la llei. <Refref> Gaseta Oficial de la República de Sèrbia, Nº 1/90 </ref>