Imbros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +img Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Corregit: temporal del almirall Hamza > temporal de l'almirall Hamza |
||
Línia 10:
Domini romà i [[imperi bizantí|bizantí]], va romandre dins l'Imperi fins al [[1387]]. El [[767]] fou saquejada per pirates [[pobles eslaus|eslaus]], que van agafar 2.500 persones de l'illa com a presoners.
El [[1387]], l'emperador bizantí [[Joan V Paleòleg]] en va acordar la cessió al seu nét (per la seva mare Maria Paleòleg), el genovès [[Francesc II Gattiluso]] de [[Lesbos]], juntament amb [[Tassos]], [[Lemnos]] i [[Samotràcia]]. A la caiguda de Constantinoble el [[1453]], molts notables de l'illa van fugir. El [[1455]] els [[imperi otomà|otomans]] van ocupar Lesbos, centre del govern dels Gattiluso, però l'historiador Cristobulos, natiu de l'illa d'Imbros, va obtenir la immunitat temporal
Els [[grècia|grecs]] la van ocupar el [[1912]], però la van retornar pel tractat de pau de [[1913]]. El [[1920]] el [[tractat de Sèvres]] la va adjudicar a Grècia, però els grecs foren derrotats el [[1922]] a [[Jònia]]. Al [[tractat de Lausana]] de [[1923]] foren restituïdes a Turquia i la població grega fou exclosa de l'intercanvi de poblacions pactat entre Grècia i Turquia. Es van dotar les illes d'una certa autonomia cultural i de govern intern, però a partir de [[1926]] el govern turc va incomplir el tractat i va prohibir l'ensenyament en [[Grec modern|grec]]. Les terres dels grecs foren expropiades i progressivament s'hi van instal·lar colons turcs. Un penal de presoners turcs d'alta perillositat fou establert a l'illa vers el [[1970]] i el règim obert va provocar diversos crims. La població grega ha emigrat i avui hi és molt minoritària.
|