Raqqada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: local. El Institut Nacional > local. L'Institut Nacional
m Corregit: Castell del escollit) i > Castell de l'escollit) i
Línia 3:
Rakkada fou la capital dels [[aglàbides]] fundada el [[876]] per Ibrahim II, el setè emir; fins llavors la capital era [[Abbasiyya]]. Segons la tradició l'emir, afectat d'insomni, va anar de passeig per consell d'Ishak ben Sulayman, i en un lloc es va aturar i es va quedar adormit; així que va decidir construir allí un palau que va batejar com Rakkada (L'Adormida); una altra tradició diu que el nom se li va donar per una matança dels wardfadjuma a mans del cap ibadita Abul Khattab el [[758]], quan els morts van ser posats estesos a terre com si dormisin.
 
L'emir es va instal·lar a Rakkada al mateix any 876, a un castell anomenat Ksar al-Fath (Castell de la victòria). Va romandre capital de la dinastia excepte per breus estades de temporada a [[Tunis]]. A 'entorn del palau va sorgir una veritable ciutat; altres fortaleses foren Ksar al-Bahr (Castell del llac), Kasr al-Sahn (castell de la cort), Kasr al-Mukhtar (Castell delde l'escollit) i Kasr Baghudad; també es va construir una gran mesquita, banys, una estació de caravanes, i un ''souk''. [[Al -Bakri]] li atribueix un perímetre de més de 10 km, però [[Al-Numwayri]] només li atribueix 6 km. El primer diu que la major part de la ciutat eren jardins. La ciutat es va rodejar d'un mur de rajoles, que fou restaurat sota el darrer aglàbida per intentar una resistència final. La vila gaudia de certes llibertats que no s'hagueren pogut fer a Kairuan com la venda del ''nabidh'' (beguda estimulant) que a Kairuan estava prohibida però permesa a Rakkada.
 
El darrer emir Ziyadat Allah III va fugir de Rakkada quan els xites fatimites es van acostar i el victoriós Abu Abd Allah es va instal·lar a Kasr al Sahn, mentre el mahdi fatimita Ubayd Allah també es va instal·lar a Rakkada fins vers el [[920]] en què va anar cap a [[Mahdia]]. Una vegada va deixar de ser capital la ciutat es va despoblar i al cap d'uns anys era en ruïnes. El [[953]] el fatimita Al-Muizz la va fer arrasar per aprofitar els materials, i només es van deixar els jardins.