Art pop: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: enfront del elitisme que > enfront de l'elitisme que |
m Corregit: crisi del informalisme. [[Eduardo > crisi de l'informalisme. [[Eduardo |
||
Línia 25:
== L'art pop espanyol ==
A Espanya el Pop s'estudia associat a la nova figuració sorgida arran de la crisi
Hem d'entendre que el pop-art, arriba als espanyols com unes bases que neixen de l'interès que van manifestar alguns artistes estrangers (Hamilton, Paolozzi) de l'avantguarda londinenca per les imatges dels objectes d'ús corrent de la civilització urbana, vehiculades pels mitjans de comunicació de masses, i pel seu desig d'acostar l'art al gran públic creant un nou art popular enfront de l'elitisme que havia caracteritzat fins llavors l'art d'avantguarda. A principis dels anys seixanta van començar a aparèixer en espanya publicacions de collages, pintures i escultures els temes principals de les quals eren els productes tecnològics, els automòbils, les estrelles de cinema, etc., tractats amb estils que difereixen d'un artista a altre (Kitaj, Peter Blake, Hockney, Caulfield, etc.). Des d'Espanya es veu en el pop-art com un [[art modern]] d'uns artistes dels EUA; el pop-art està representat fonamentalment per l'obra de cinc artistes: Oldenburg, Rosenquist, [[Roy Lichtenstein]], Andy Warhol i Tom Wesselmann, qui han recorregut sistemàticament als objectes industrials i als mitjans de comunicació de masses i han convertit les seves imatges en els símbols característics de la cultura nord-americana. Tímidament, el 1991 [[Getafe]] (Madrid), el pintor Estéfano Viu pinta una sèrie de 45 quadres dedicada al Pop-art; posteriorment utilitzarà esporàdicament aquesta tècnica en algunes obres posteriors.
|