El terme "conservador" va ser introduït al vocabulari polític per [[François-René de Chateaubriand|Chateaubriand]] el [[1819]] per referir-se a qui s'oposaven a la idees antecedents i resultants de la [[Revolució francesa]] o, mes en general, a les idees i principis que sorgiren durant la [[Il·lustració]]<ref>[http://hnn.us/articles/43075.html The Scary Echo of the Intolerance of the French Revolution in America Today]</ref> I que en certa mesura planejava la restauració delde l'[[Antic Règim]]. Aquesta oposició, que va tenir diferents característiques específiques en diferents països, es va veure enfortida com a conseqüència dels esdeveniments d'aquesta revolució i subseqüents [[Guerres Napoleòniques|guerres]]. Així, per exemple Michael Sauter escriu: "Per concloure, el conservadorisme és un producte tant dels períodes prerevolucionaris i revolucionaris de França. Té diversos orígens i va aparèixer a diversos països de formes diferents. Però si hi ha una cosa que podem dir de la seva història és que la revolució francesa va generar un ímpetu per convertir el conservadorisme en un moviment. Aquells que havien fet campanya contra qualsevol canvi abans de 1789 sobtadament es van convertir en profetes."<ref> Michael Sauter en les seves conferències [http://hcconferenciasesp.blogspot.com/2008/01/sesin-9-el-conservadurismo.html Història de les Civilitzacions (espanyol): Sessió 9: El Conservadorisme] </ref> O, en les paraules d'un personatge modern que es considera conservador: "les arrels del mal són històriques-genèticament les mateixes a tot el món occidental. L'any fatal és 1789, i el símbol de la inequitat és el gorro frigi dels [[jacobins]]. La seva heretgia és la negació de la personalitat i de la llibertat personal. La seva manifestació concreta és la [[democràcia]] de masses jacobines, totes les formes de [[col·lectivisme]] nacional i estatisme, el [[marxisme]] que produeix el [[socialisme]] i el [[comunisme]], el [[feixisme]] i el [[nacional-socialisme]]. Esquerranismes en totes les seves varietats i manifestacions modernes, a les quals als EUA s'aplica, perversament, el bon terme [[liberalisme]]"<ref> Erik von Kuehnelt-Leddihn, (Leftism (1974), pp. 11-12.) citat per Donald W. Livingston en ''El conservadorisme de David Hume''</ref>
Aquestes diferències d'expressió en diferents països i moments han portat a diverses temptatives de classificació. Com a exemples: conservadorisme anglès versus conservadorisme (europeu) continental. Conservadorisme alemany com a diferent del conservadorisme francès, italià, nord-americà, etc. Conservadorisme moderat o fins i tot centredreta versus conservadorisme reaccionari o [[Extrema dreta|extrem]], etc. En el que segueix s'analitzés usant una barreja d'algunes d'aquestes visions.
