Guillem VIII d'Alvèrnia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint enllaç ambigu a Alexandre III per papa Alexandre III
m Corregit: i del infant, el > i de l'infant, el
Línia 2:
 
== Biografia ==
Guillem VII era el fill de [[Robert III d'Alvèrnia|Robert III]]. Era el comte legítim el 1147 quan el seu pare va morir però sent un infant el seu oncle Guillem el Vell (després [[Guillem IX d'Alvèrnia]]) va agafar la regència i va intentar prendre el control del comtat. El rei d'Anglaterra que com a duc de Guyena o Aquitània era el senyor feudal, va convocar al Vell a la seva cort però no hi va anar i va fer homenatge al rei de França. Després d'una llarga baralla entre els partidaris de l'oncle i delde l'infant, el comtat va ser partit vers a [[1155]] i Guillem VIII va entrar en possessió de [[Ròchafòrt|Rochefort-Montagne]], [[Pontgibaud]], [[Erment|Herment]], [[Sant German de Lembron|Saint-Germain-Lembron]], [[Campels|Champeix]] i [[Vodable]] que va esdevenir la seva residència, i sobretot de [[Montferrand]] la seva capital. Encara portava el títol de comte d'Alvèrnia el [[1167]] ''( Willelmus comes Arverniae i filius ejus Delphinus'', Baluze, II, 63), però mai no va rebre el de ''delfí'', ni com a nom o sobrenom, ni com a títol nobiliari. Havent conservat el [[Velay]], es titulava comte del Pui. El seu oncle fou Guillem IX d'Alvèrnia. Llavors els dos comtes es van aliar al [[vescomtat de Polignac|vescomte de Polignac]] i junts van devastar els dominis dels bisbes de Pui i de [[Clarmont d'Alvèrnia|Clarmont]], i els fets van arribar a orelles dell papa Alexandre III que llavors era a França, i del rei Lluís VII el Jove.
 
De resultes d'una queixa formal del degà de l'església de Sant Julià de Brioude contra els dos comtes d'Alvèrnia, el rei [[Lluís VII de França]] va intervenir als comtats i va fer presoner a Guillem VIII i al seu oncle i també al [[vescomtat de Polignac|vescomte de Polignac]] (1162). El [[duc d'Aquitània]], que era també rei d'[[Anglaterra]] [[Enric II d'Anglaterra|Enric II]], era el teòric senyor feudal dels dos comtes d'Alvèrnia i es va queixar al rei de França de la detenció dels seus vassalls. El rei els va haver d'alliberar el 1163 després d'haver fet el jurament de no inquietar més les esglésies, sent enviats al papa per obtenir l'absolució; Guillem IX fou el primer que es va presentar a [[papa Alexandre III|Alexandre III]] que tenia contra ell un altre greuge: havia retirat la seva filla de les mans del marit d'aquesta Robert II de la Tour du Pin, però se'n va saber sortir i va retornar absolt (el rei francès es va queixar de la debilitat del papa i aquest va enviar una carta al rei justificant l'absolució el 10 d'abril de 1164). El 1164 els dos comtes van reprendre la lluita i Guillem el Jove va aconseguir el suport del seu senyor feudal el rei d'Anglaterra i duc d'Aquitània que va enviar un exèrcit que va assolar la part d'Alvèrnia de l'oncle.