Messerschmitt Bf 109: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: o el 1,350 > o l'1,350 |
m Corregit: cabina del instructor va > cabina de l'instructor va |
||
Línia 124:
El segon gran redisseny durant 1939-40 donà naixement a la sèrie F. El "Friedrich" tenia un redisseny complet de les ales, el sistema de refrigeració i l'aerodinàmica del fuselatge, i portava el motor 1,175 PS DB 601N (F-1, F-2) o l'1,350 PS DB 601E (F-3, F-4). Considerat per molts el punt d'inflexió del desenvolupament del Bf 109, la sèrie F abandonava el canó de l'ala i concentrava tot l'armament en el fusetatge frontal; dues metralladores a dalt i un únic canó de 15 ó 20mm sota el motor. Aquesta configuració va emprar-se en totes les variants següents. Diversos Bf 109F van emprar-se en les darreres etapes de la [[Batalla d'Anglaterra]] el 1940, però realment va entrar en servei durant la primera meitat de 1941, substituint el Bf109E.<ref>Prien and Rodeike 1996, pp. 9-25.</ref>
La sèrie G ("Gustav") va entrar a mitjans de 1942, amb les seves variants inicials (de la G-1 a la G-4) que diferien només en petits detalls del Bf 109F, principalment al portar el motor 1475 [[PS]] [[Daimler-Benz DB 605|DB 605]] més potent. Van construir-se variants estranyament numerades com els caces de gran altitud amb una cabina pressuritzada; i les variants parells eren no-presuritzades, destinades als caces bombarders. També existien variats amb un gran radi d'acció destinats al [[reconeixement fotogràfic]]. Les darreres sèries G (de la G-5 a la G-14) van ser fabricades amb un munt de variants, amb armament millorat i provisió de recanvis pre-empaquetats, coneguts com a ''Umrüst-Bausätze'', normalment contractats a i que rebien el sufix "/U". Aquests ''kits'', coneguts com a ''Rüstsätze'' també estaven disponibles per a les sèries G, però no es modificà la denominació dels avions. A inicis de 1944 els requeriments tàctics resultaren en l'addició d'un compressor d'aigua per injecció [[MW-50]] d'alt rendiment, augmentant la potència del motor a 1.800-2.000 PS (1.775-1.973 HP). A inicis de 1944 diversos G-2s, G-3s, G-4s i G-6s van ser convertits en avions d'entrenament biplaces, coneguts com a G-12. La cabina
La darrera versió del Bf 108 va ser la sèrie K o ''' 'Kurfürst' ''', amb un motor DB 605D amb un màxim de 2.000 CV (1.973 hp). Encara que externament era semblant als darrers models de la sèrie Bf 109G, es van realitzar un gran nombre de canvis interns i millores aerodinàmiques que comportaren la millora de la seva eficàcia i corregia els defectes existents, fent que mantingués la competitivitat amb els darrers caces Aliats i soviètics.<ref name="Radinger and Otto 1999, pp. 35–37"/><ref>Prien and Rodeike 1996, pp. 166-174.</ref>
| |||