Regne de Polònia: diferència entre les revisions

El '''Regne de Polònia''' va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de [[Boleslau I]] com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el [[Ducat de Polònia]]. Boleslau es va fer coronar rei després de la mort de l'emperador [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic]], però amb la mort del monarca polonès, el seu títol i el rang de l'estat polonès desapareixeria. Seria el [[1295]] quan Polònia ascendiria legalment i definitivament al rang de regne i els seus descendents ostentarien el títol hereditari de rei iniciant amb [[Premislau II]] (1257-1296).

La base per al desenvolupament d'un estat polonès va ser establert per la dinastia Piast, que és preeminent des del segle X. Juntament amb prometre lleialtat i rebre el títol ducal d'[[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]], el Duc Mieszko I es va convertir al [[cristianisme]] i va obrir el camí per a un país més tard anomenat Polònia com a membre de la família dels regnes cristians. L'any [[1000]], durant el Congrés de Gniezno, el duc Boleslau I va ser reconegut com a co-creador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i el [[Papa]]. El [[1025]], el duc Boleslau I de Polònia es va coronar rei de Polònia, que va ser acceptada pel Papa. Aquest regne però va acabar el termini d'un any després de la mort de Boleslau I (i va tractar a curt termini per [[Mieszko II]] d'eludir la lleialtat a l'imperi). Ell va ser seguit per molts anys pels ducs reis, fins que el 1295 [[Przemysl II]] i el 1296 [[Venceslau II]] de Bohèmia es va convertir enesdevenir Rei de Polònia.

El Duc [[Boleslau III]], que va regnar des de 1102-1138, va intentar posar fi a les reiterades lluites entre diversos demandants mitjançant l'establiment del govern de Polònia sobre una base més formal. En testament de Boleslau III Krzywoust, que divideix les seves terres en cinc ducats, que va distribuir entre els seus fills.

Per garantir la unitat, va establir el principi de senyorial, que va declarar que el major membre de la dinastia ha de ser d'alta preponderància i tenen un poder suprem sobre els altres ducs. El duc Superior va resoldre, més de la que va heretar el Ducat, en la senyorial part indivisible, una àmplia franja de terra que corre de nord a sud pel centre de Polònia, amb Cracòvia com la ciutat principal. Les prerrogatives del duc també s'inclou el control de [[Voivodat de Pomerània|Pomerània]], un feu del Sacre Imperi Romanogermànic.

Mentre que la part Senyorial sempre es va reduir a aquest membre de la dinastia que va passar a ser alts càrrecs, els altres quatre ducats van ser heretats de la manera habitual entre els descendents dels fills de Boleslaw.

No obstant això, aquestes disposicions es van trencar aviat, amb els ducs diverses tractant de guanyar el càrrec d'Alt Duc per si mateixos, independentment de l'antiguitat real. Les disposicions, destinades a garantir la unitat del país fragmentat encara més lluny i va donar lloc a una disminució del poder monàrquic. Polònia fins i tot va estar sota la influència de la dinastia premislida reis de [[Regne de Bohèmia]], la dinastia es va extingir però abans que poguessin fer-se un lloc estable a Polònia.

Casimir va ser l'últim membre masculí de la [[dinastia Piast]] i va ser succeït pel seu nebot [[Lluís I d'Hongria]] a la [[dinastia Angevina]]. L'auge de la monarquia va continuar sota Lluís. Atès que Lluís no tenia cap fill o la seva filla [[Eduviges de Polònia]] es va convertir enesdevenir l'hereu de la monarquia polonesa. Sota els termes de la [[Unió de Krew]], es va casar amb [[Jogaila]], [[Gran Ducat de Lituània|Gran Duc de Lituània]], que es va convertir al [[cristianisme]]. Aquest matrimoni va crear no només una unió dinàstica entre Polònia i [[Gran Ducat de Lituània|Lituània]], però també vinculada als dos països durant els propers quatre segles. El [[1385]] [[Ladislau II]] acumulà els títols de rei de Polònia i Duc de [[Ducat de Lituània]] però va mantenir els dos països separats.

* [[Història de Polònia]]