Ciutat de Mèxic: diferència entre les revisions

La '''ciutat de Mèxic'''<ref>En català es podria pronunciar amb so de xeix la x http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/114_07_Moll.pdf</ref> (en [[castellà]]: ''Ciudad de México'', ''México, D.F.'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. En virtut de la seva elecció com a seu dels poders de la Unióunió de la [[Organització territorial de Mèxic|federació mexicana]], la ciutat de Mèxic és alhora el '''Districtedistricte Federal''', i per tant, també es coneix com a '''Mèxic, DF.'''

La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> milions d'habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del Districtedistricte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]], amb una població total de 20,4 milions d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món després de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html |títol= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU | consulta=16/10/2012 |obra= | editor=El Universal |data=6/4/2012 |llengua= castellà }}</ref> i la més gran del continent [[Amèrica|americà]], segons l'Informe d'Urbanització Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realitzat el [[2005]], va ser considerada la vuitena ciutat més rica del món en el seu [[Producteproducte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> A més de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

La ciutat de Mèxic està situada a la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà al centre de Mèxic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la "Sierrasierra Nevada". Va ser construïda originalmentoriginàriament pels [[civilització asteca|asteques]] el [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] amb el nom de [[Tenochtitlan|''México-Tenochtitlán'']]. La ciutat va ser gairebé totalment destruïda en el setge de [[1521]], i va ser redissenyada i reconstruïda durant els anys següents amb el patró europeu. El [[1524]] s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, aleshores coneguda com a ''México Tenustitlán'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''Ciudadciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] Gobierno del Distrito Federal</ref>

D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mèxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de [[Texcoco]] (imatge que és representada en l'[[escut de Mèxic|escut d'armes de Mèxic]]). Així, els asteques hi van construir llur ciutat el [[1325]] amb el nom de ''México-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre més important de l'[[Amèrica del Nord]] i l'[[Amèrica Central]] de l'època Pre-Hispànicaprehispànica, i una de les més grans del món amb 300.000 habitants.

Els [[Espanya|espanyols]] van arribar a la ciutat el [[1519]] i es van allotjar al Palaupalau de Moctezuma. [[Hernan Cortés]], cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autèntica batalla naval, atèsja que la ciutat estava envoltada per aigua. Mèxic va caure el [[13 d'agost]] del [[1521]] i amb ellaaquesta tot l'imperi asteca. La ciutat va ser destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. El [[1523]] es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula reial de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].

Després de la [[guerraGuerra d'independència de Mèxic]], la ciutat va ser designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el Districtedistricte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.

La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la post-guerrapostguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient a milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de CentreCentreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El [[1968]] s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, convertint-sei enesdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps aen nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[Matançamatança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la Plaçaplaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.

El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de [[Escala de Richter|8,3 graus Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.cat/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes perde major autonomia culminarien, durant la [[dècada del 1990]], amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

El [[1990]], l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Degut a dePer la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[Sierrasierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòbil|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

[[Fitxer:Desiertodelosleones Set Dominguez.jpg|thumb|Parc Nacional ''Desierto de los Leones'', del Districtedistricte Federal]]

La ciutat de Mèxic i la seva àrea metropolitana es troben sobre la vall d'Anáhuac (o la [[vall de Mèxic]]), de 3.691&nbsp;km², a una altitud mitjana de 2.240 metres sobre el nivell del mar i situada al centre de la Serraladaserralada Neo-VolcànicaNeovolcànica, coneguda també com a [[Sierra Nevada (Mèxic)|Sierra''sierra Nevada'']]. La vall està rodejada per muntanyes i volcans, llevat d'una petita obertura al nord, atrapant així la majoria dels gasos emesos per les indústries i els vehicles de la conurbació. A la regió sud de la vall, les muntanyes assoleixen una altitud de 3.952 metres i a l'est superen els 5.000 metres (s'hi troben els volcans [[Popocatépetl]] i [[Iztaccíhuatl]]). La regió rep sistemes anticiclònics (produeixen vents dèbils) que no permeten la dispersió dels contaminants, produïts per les 50.000 indústries que operen a l'àrea metropolitana i els 4 milions de vehicles.<ref>[http://www.sma.df.gob.mx/sma/download/archivos/proaire_2002-2010.pdf Secretaría del Medio Ambiente del Distrito Federal, SMA (2002) Programa para Mejorar la Calidad del Aire de la Zona Metropolitana del Valle de México, Gobierno del Distrito Federal]</ref> Els governs federals i locals han implementat nombrosos plans per atenuar el problema de la contaminació atmosfèrica, entre ellsaquests l'observació electrònica constant de la concentració dels contaminants més perillosos, com ara l'[[ozó]] i els òxids de nitrogen. La informació es transmet a temps real a la [[Internet]] i es reporta a intervals específics de temps en altres mitjans de comunicació. Si els nivells de contaminació assoleixen nivells crítics, les autoritats declaren una "contingència ambiental" que inclou la suspensió de labors d'algunes indústries, un canvi en l'horari d'entrada a les escoles primàries i l'extensió del programa ''Hoy no circula'' ("'Avui no circula"') a dos dies de la setmana. Altres mesures ambientals que s'han aplicat són el millorament en la qualitat dels combustibles ([[gasolina|(gasolina]] i [[Gasoli|dieseldièsel]]), el millorament de la tecnologia industrial i l'aplicació d'un programa d'inspecció vehicular bianual. El [[1986]], les àrees forestals no urbanes de les delegacions del sud van ser declarades Reservesreserves Ecològiquesecològiques Nacionalsnacionals pel president de la república. Altres àrees del Districtedistricte Federal també han estat protegides.

Atesa la topografia de la vall, les àrees baixes reben menys precipitacions que les àrees altes del sud. Les delegacions baixes d'Iztapalapa, Iztacalco, Venustiano Carranza i la porció oest de Gustavo A. Madero són més seques i la mitjana de temperatura és superior que aen les delegacions més altes del sud. Un exemple en són Tlalpan i Milpa Alta, creuades per la serralada de [[pi (arbre)|pins]] i [[roure]]s anomenada ''Ajusco''. La temperatura mitjana anual varia entre els 12&nbsp;°C/16&nbsp;°C, depenent de l'altitud de la delegació. Les temperatures més baixes, sovint registrades entre [[gener]] i [[febrer]], poden arribar als -2&nbsp;°C o -5&nbsp;°C acompanyades de nevades a l'Ajusco, mentre que les temperatures més altes es registren durant el mes de [[maig]] i poden arribar als 32&nbsp;°C.

OriginalmentOriginàriament, a la vall es trobava un sistema de llacs connectats. El més gran del sistema era el [[llac de Texcoco]], al centre del qual es trobava l'illa de Tenochtitlan (el centre de la ciutat de Mèxic). L'aigua dels llacs del nord (que es trobaven a una altitud menor) era salada, mentre que l'aigua dels llacs del sud era dolça. Els [[asteca|asteques]] van construir dics impressionants per dividir les aigües salades de les aigües dolces usades pelsper als cultius de les ''chinampes'' i per a protegir la ciutat de les inundacions periòdiques. Un aqüeducte portava l'aigua del Turóturó de [[Chapultepec]] a l'illa de Tenochtitlan. Durant el setge de la ciutat de México-Tenochtitlán, els conqueridors van destruir els dics i, a l'època colonial, les autoritats van optar per omplir el llac. Avui dia, la secció que ha sobreviscut del llac de Texcoco, es troba fora dels límits del Districtedistricte Federal, dins del municipi homònim d'Atenco de l'[[estat de Mèxic]]. També ha sobreviscut el llac dolç de [[Xochimilco]] que es troba al sud de la ciutat de Mèxic.

|colspan=4 style="background:#black; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="black"|'''Mapes geofísics del Districtedistricte Federal'''

=== La ciutat de Mèxic i el Districtedistricte Federal ===

El [[1824]] van néixer els Estats Units Mexicans com a federació i el ConrésCongrés de la Unió va aprovar la creació d'un [[districte federal]] que contingués la capital, la ciutat de Mèxic, el [[18 de novembre]], [[1824]]. El Districtedistricte Federal es va conformar pel territori d'un cercle perfecte amb el centre a la Plaçaplaça Central (el "Zócalo" o Plaçaplaça de la Constitució), i amb un radi de 8,38&nbsp;km. Aquest territori contenia les municipalitats de Mèxic, Tacuba, Tacubaya, Azcapotzalco, Mixcoac, Ixtacalco i Villavilla de Guadalupe. La ciutat i el territori que conformaren el Districtedistricte Federal pertanyien a l'[[estat de Mèxic]] i la ciutat n'era la capital. Com a capital de la federació i no d'un estat en particular, la ciutat havia de ser administrada per tots els estats per mitjà dels Poders de la Unió, i per tant, ja no podia ser alhora la capital de l'estat de Mèxic. La ciutat de Texcoco va ser designada com a capital de l'estat de Mèxic, i més tard en va ser designada [[Toluca de Lerdo|Toluca]].

El [[1854]], el president [[Antonio López de Santa Anna]] va expandir l'àrea del Districtedistricte Federal dels 220&nbsp;km² originalsoriginaris a 1.700&nbsp;km², en annexionar les àrees rurals i muntanyenques que l'envoltaven per controlar les passes estratègiques al sursud i al sud-est en cas d'una nova invasió estrangera, després de la derrota en la [[Intervenció Nord-americana|guerraGuerra amb els Estats Units]]. L'últim canvi en els límits del Districtedistricte Federal es va realitzar entre el [[1898]] i el [[1902]] reduint l'àrea a 1,479&nbsp;km², ajustant la frontera amb l'estat de [[Morelos]]. Aleshores, el Districtedistricte Federal era conformat per vint-i-dos municipis; la ciutat de Mèxic només n'era un.

Encara que el president nomenava directament el governador del Districtedistricte Federal, els municipis eren autònoms, i aquesta dualitat de poders va produir tensions constants entre els ajuntaments i el govern federal per més d'un segle. De fet, a partir del [[1903]], el president [[Porfirio Díaz]] va reduir l'autogovern de les municipalitats. El [[1928]], el govern federal va abolir els municipis del Districtedistricte Federal, i va dividir aquest territori en un "Departamentdepartament Central" i tretze ''delegacions'' (o subdistrictes), totes administrades pel govern del Districtedistricte Federal. El Departamentdepartament Central va ser integrat pels antics territoris dels municipis de la ciutat de Mèxic, Tacuba, Tacubaya i Mixcoac.

El [[1941]], la ''delegació'' General Anaya es va fusionar amb el Departamentdepartament Central, el qual va ser reanomenat "Ciutat''ciutat de Mèxic"'', ressuscitant així el nom però no pas el municipi ni l'autogovern. De [[1941]] a [[1970]], el Districtedistricte Federal era integrat per 12 ''delegacions'' i la "Ciutatciutat de Mèxic". El [[1970]], la Ciutatciutat de Mèxic es va dividir en quatre ''delegacions'': Cuauhtèmoc, Miguel Hidalgo, Venustiano Carranza i Benito Juárez. A partir de llavors, de manera ''[[de facto]]'', el Districtedistricte Federal sencer, les ''delegacions'' del qual ja formaven gairebé una sola àrea urbana, va ser considerat com a sinònim de la ciutat de Mèxic. No obstant això, la falta d'una estipulació legal ''[[de iure]]'', va produir una sèrie de discussions sobre si el concepte de Districtedistricte Federal havia absorbit la ciutat de Mèxic o si aquesta havia desaparegut legalment. El [[1993]], es va resoldre aquesta situació amb l'aprovació d'una esmena a l'article 44 de la [[constitució de Mèxic]], que estableix que el Districtedistricte Federal i la Ciutatciutat de Mèxic són la mateixa entitat. Aquesta esmena va ser introduïda en el segon article de l'Estatut de Govern del Districtedistricte Federal.<ref>[http://www.df.gob.mx/leyes/normatividad.html?materia=1&apartado=15&disp=140 Statute of Government of the Federal District]</ref>

[[Fitxer:MexCity-palacio.jpg|280px|thumb|Palau Nacional, antiga seu del poder executiu de la federació.]]

D'acord amb l'article 44 de la constitució mexicana, com a seu dels poders de la Unió i capital dels Estats Units Mexicans la ciutat de Mèxic és el Districtedistricte Federal, el qual pertanyia a tots els estats de la federació per igual, i per tant el [[president de Mèxic]] designava, en nom de la federació, el seu cap de govern. Durant la dècada de [[1980]], atesa la grandària de la ciutat, les inconsistències inherents al sistema d'elecció del cap de govern (p. ex., el [[1988]] el candidat d'oposició a les eleccions presidencials va guanyar majoria al Districtedistricte Federal, però el president hi va designar un cap de govern del seu partit), així com la insatisfacció dels residents per la resposta inadequada del govern federal després del terratrèmol de [[1985]], els ciutadans van començar a demanar major autonomia política i el dret a gestionar els afers interns. Alguns partits polítics d'esquerra van proposar la transformació del Districtedistricte Federal en el 32è estat de la federació.

En resposta a aquestes demandes, el [[1987]] el Districtedistricte Federal va rebre un grau major d'autonomia, amb l'elaboració del primer Estatut de Govern i la creació d'una Assemblea de Representants. Durant la dècada de [[1990]], aquesta autonomia es va expandir, i des de [[1997]] els residents del Districtedistricte Federal elegeixen directament el [[cap de govern]] per [[escrutini uninominal majoritari]] per un període de sis anys, així com els diputats d'una Assemblea Legislativa unicameral (successora de l'Assemblea de Representants). El primer cap de govern electe va ser [[Cuauhtémoc Cárdenas]], del [[Partit de la Revolució Democràtica]]. Cárdenas va renunciar el [[1999]] per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del 2000, i va ser succeït de manera interina per Rosario Robles, la primera dona a governar el Districtedistricte Federal. El [[2000]], [[Andrés Manuel López Obrador]] va ser elegit cap de govern; va renunciar el [[2005]] per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del [[2006]].

A diferència dels estats de la federació, el Districtedistricte Federal no té cap constitució pròpia, sinó un EstatusEstatut de Govern. Si el Congrés de la Unió decidís traslladar els poders de la Unió cap a una altra ciutat, la ciutat de Mèxic es transformarà en un nou estat de la federació mexicana, amb el nom de l'''estat de la vall de Mèxic'', i amb els nous límits territorials que aprovi el Congrés.

Al Senatsenat mexicà, el Districtedistricte Federal és representat com qualsevol estat de la federació, per 2 senadors electes per majoria relativa i 1 senador assignat a la primera minoria. No obstant això, encara conserva molts privilegis econòmics, una raó per la qual els estats volen canviar la distribució del pressupost i el cobrament d'imposts.

El [[2006]] es van celebrar les últimes eleccions locals. El cap de govern electe i actual és [[Marcelo Ebrard]] del Partit de la Revolució Democràtica (PRD). Tradicionalment, es considera que aquesta posició executiva és la segona més important del país.<ref>Hamnett, Brian (1999) ''A Concise History of Mexico'' Cambridge University Press; Cambridge, UK, p. 293</ref> L'Assemblea Legislativa del Districtedistricte Federal, està formada, com és el cas de tots els [[poder legislatiu|òrgans legislatius]] de Mèxic, per diputats electes per mitjà de l'[[escrutini uninominal majoritari]] (diputats uninominals) i d'altres electes per [[representació proporcional]] (diputats plurinominals) en què el Districtedistricte Federal conforma una sola circumscripció; aquest sistema es coneix com a ''sistema de [[vot paral·lel|vot]]'' [[vot paral·lel|''paral·lel'']]. El nombre total de diputats és 66: 40 uninominals i 26 plurinominals. Encara que la proporcionalitat de vots per partit es conserva només en els escons plurinominals, per a prevenir la sobrerepresentació d'un partit, hi ha diverses restriccions en l'assignació: cap partit pot tenir més del 63% de tots els escons, uninominals i plurinominals. En les eleccions del [[2006]], el PRD va aconseguir la majoria absoluta de l'Assemblea en l'elecció dels diputats uninominals, amb 34 dels 40 escons. Per tant, el PRD no en va rebre cap de plurinominals.

El Districtedistricte Federal s'ha caracteritzat per aprovar polítiques i lleis més liberals que la resta de les [[organització territorial de Mèxic|entitats federals]] de Mèxic, ja sigui amb el suport del govern federal –com les extenses lleis de protecció ambiental de la dècada de [[1980]]– o les lleis aprovades després de la creació de l'Assemblea Legislativa pels diputats locals mateixos. El [[2007]], el Districtedistricte Federal es va convertir en la segona entitat federal del país, després de l'estat de [[Coahuila]] a aprovar la unió de parelles del mateix sexe, i el primer a aprovar les visites conjugals per als presoners [[homosexualitat|homosexuals]].<ref name="usatoday">[http://www.usatoday.com/news/world/2007-04-03-mexico-changes_N.htm Mexico changes]</ref> El mes d'[[abril]] del mateix any, l'Assemblea Legislativa va expandir ala llei de l'[[avortament|l'avortament]], convertint-se en la primera entitat federal a aprovar-lola si altera el pla de vida de la mare fins al quart mes.<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/notas/420927.html Aprueba ALDF en lo general reforma sobre el aborto] El Universal, 2007-04-24</ref>

Administrativament, el Districtedistricte Federal es divideix en 16 ''delegacions'' o subdistrictes. Encara que no són equivalents al concepte de municipi (existents als estats de la federació), les setze delegacions han rebut un grau significatiu d'autonomia; des del [[2000]], els caps de govern de les delegacions són elegits directament pels ciutadans per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari. (Anteriormentanteriorment n'eren designats pel cap de govern del Districtedistricte Federal)., Jaja que la ciutat de Mèxic s'organitza com a districte federal, la majoria dels serveis són proveïts i gestionats perlpel govern del Districtedistricte Federal i no pas per les delegacions, que no gaudeixen de poders de regulació ni legislació, a diferència dels municipis en què són dividits els estats de la federació mexicana.

Les setze delegacions del Districtedistricte Federal són:

La ciutat de Mèxic és un dels centres econòmics més poderosos de l'[[Amèrica Llatina]]. La ciutat mateixa (és a dir, de l'àrea urbana continguda en el Districtedistricte Federal, amb 8,7 milions d'habitants) produeix el 21,8% del [[Producteproducte interior brut]] de Mèxic.<ref name="inegi">[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=cuna14&c=1669 Producto interno bruto por entidad federativa. Participación sectorial por entidad federativa]</ref> Per sectorsectors, el Districtedistricte Federal produeix els percentatges més alts del PIB dels serveis (25,3%) i industrial (15,8%). Atès que l'únic espai no urbanitzat del districte Federal pertany a una zona ecològica protegida, la contribució agrícola del districte Federal és la més petita de totes les entitats federals del país.<ref name="inegi"/> El PIB nominal del districte Federal és el més alt de l'Amèrica Llatina, en 17.696 USD.<ref>[http://www.conapo.gob.mx/publicaciones/desarrollo/001.pdf Índices de Desarrollo Humano 2000], Consejo Nacional de Población, Ciudad de México.</ref> El seu [[índex de desenvolupament humà]] (IDH) és el més alt del país, en 0.8830, superior a la mitjana nacional.

D'acord amb un estudi recent realitzarrealitzat per l'empresa financera ''PricewaterhouseCoopers'' amb informació de les [[Nacions Unides]], l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic]], amb 19,2 milions d'habitants, el [[2005]] va registrar un PIB de 315.000 milions [[USD]] en [[paritat de poder adquisitiu]], convertint-se en la vuitena aglomeració urbana més rica del món en producció total de béns i serveis, després de [[Tòquio]], [[Nova York]], [[Los Angeles]], [[Chicago]], [[París]], [[Londres]], i [[Osaka|Osaka/Kobe]].<ref name="pwc"/><ref>[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html 150 Richest Cities in the World, 2005]</ref> Per si mateixa, l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic seria la 30a economia més gran del món.<ref>[http://www.emporis.com/en/wm/ci/?id=101008 Emporis]</ref>

Històricament, i des de temps [[civilitzacions precolombines|prehispànics]], la vall d'Anáhuac ha estat una de les regions més poblades de Mèxic. Quan es va crear el Districtedistricte Federal, el [[1824]], l'àrea urbana de la ciutat de Mèxic s'estenia aproximadament sobre l'àrea actual de la delegació de Cuauhtémoc. Al començament del {{segle|XX|s}}, les elits de la ciutat van començar a emigrar cap al sud i a l'oest, i els petits pobles propers, com ara Mixcoac, San Ángel i Coyoacán, van ser ràpidament incorporats a la creixent conurbació.

Fins a la dècada de [[1980]], el Districtedistricte Federal era l'entitat federativa més poblada de Mèxic. Des de llavors, tanmateix, la població s'ha mantingut estable, al voltant els 8,7 milions. El creixement de la ciutat s'ha estès fora dels límits del Districtedistricte Federal, sobre 40 municipalitats de l'[[estat de Mèxic]] i una municipalitat de l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]]. Tota l'àrea metropolitana tenia, el [[2005]], una població de 19,23 milions d'habitants, una de les més poblades del món. No obstant això, la [[taxa de creixement poblacional|taxa de creixement]] anual de l'àrea metropolitana és molt menor que no pas a les altres àrees urbanes de MèxicoMèxic,<ref name=sintesis>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/proyectos/conteos/conteo2005/sintesis.pps Síntesis de Resultados del Conteo 2005] INEGI</ref> un fenomen que es pot atribuir a les polítiques ambientals de descentralització. La [[taxa de migració]] neta del Districtedistricte Federal de [[1995]] al [[2000]] va ser negativa.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mpob62&c=3883&e=09 Tasa de emigración, inmigración y migración neta de las entidades federativas]</ref>

Encara que formen una sola àrea metropolitana, els municipis conurbatsal voltant dels estats de Mèxic i Hidalgo, a diferència de les delegacions, tenen un ajuntament propi i són administrats directament pels governs estatals. ElsAquests municipis conurbats amb major població són Ecatepec de Morelos amb 1,6 milions d'habitants i Nezahualcóyotl amb 1,1 milions.

Encara que només representen l'1,3% de la població total de la ciutat, diversos [[pobles indígenes de Mèxic|pobles indígenes]] han emigrat a la ciutat a la recerca de millors oportunitats econòmiques. D'acord amb l'[[Institut Nacional d'Estadística i Geografia]] (INEGI), el [[nàhuatl]], l'[[otomí|l'otomí]], [[mixtec]], [[zapotec]] i [[mazahua]] són algunes de les [[llengües de Mèxic|llengües indígenes]] amb més parlants de la ciutat.<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mlen23&c=4169&e=09 Población de 5 y más años hablante de lengua indígena por principales lenguas, 2005] INEGI</ref>

A la ciutat de Mèxic també es troben importants comunitats d'immigrants, sobretot de [[Sud-amèrica]] (principalment de l'[[Argentina|l'Argentina]], però també de [[Xile]], [[Colòmbia]], el [[Brasil]] i [[Veneçuela]]), d'[[Europa]] (principalment d'[[Espanya]], i descendents dels immigrants d'[[Alemanya]], [[França]], i [[Itàlia]]) de l'[[Orient Pròxim|l'Orient Pròxim]] (principalment de [[Turquia]] i el [[Líban]]) i recentment de l'[[Àsia]] (principalment de la [[Xina]] i [[Península de Corea|Corea]]). Atesa la integració econòmica de [[Nord-amèrica]] sota el [[NAFTA]], a la ciutat de Mèxic també es troba un nombre significatiu de nord-americans.

La gran majoria dels residents de la ciutat de Mèxic (90,5%),<ref>[http://www.inegi.gob.mx/est/contenidos/espanol/rutinas/ept.asp?t=mrel07&c=4140&e=09 Volumen y porcentaje de la población de 5 y más años católica por entidad federativa, 2000] INEGI]</ref>), superior a la mitjana nacional, són [[catolicisme|catòlics]], encara que el percentatge ha estat disminuint progressivament durant les últimes dècades.

El Centrecentre Històrichistòric de la ciutat i lesels jardins flotants de [[Xochimilco]] han estat declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. El centre simbòlic de la ciutat i del país és la Plaçaplaça de la Constitució, conegut com el ''Zócalo'', la segona més àmplia del món després de la Plaçaplaça Vermella de Moscou. S'hi troben les construccions colonials del Palaupalau Nacional i la Catedralcatedral Metropolitana, i les ruïnes del Templetemple Major asteca, descobertes el [[1978]].

[[Fitxer:Paseo de la Reforma Julio de 2013.jpg|thumbnail|Vista del Paseopasseig de la Reforma des de Chapultepec]]

El monument més reconegut de la ciutat és l'Àngel de la Independència, localitzat al Passeigpasseig de la Reforma, una avinguda dissenyada per l'emperador mexicà [[Maximilià I de Mèxic|Maximilià d'Habsburg]] la dècada de [[1860]] emulant els Campscamps Elisis de [[París]], per a connectar el Palaupalau nacional amb el [[Castellcastell de Chapultepec]], aleshores la residència imperial i en l'actualitat, Museu d'Història. L'avinguda és un dels centres financers de la ciutat on es troba la Borsa Mexicana de Valors i el Palaupalau de Belles Arts. El Parcparc de [[Chapultepec]] és un dels més extensos del món. S'hi troben, a més del Castellcastell, nombrosos museus, entre ellsaquests el Museu d'Art Rufino Tamayo, el [[Museu d'Art Popular de la Ciutat de Mèxic|Museu d'Art Popular]] i el Museu Nacional d'Antropologia (on es troba el gegant calendari solar asteca en pedra), així com un zoològic, llacs, i un parc de diversions.

A més a més, la ciutat ostenta 160 museus, més de 100 galeries d'art i 30 sales de concert, convertint-la en la segona ciutat amb el nombre més gran de teatres en el món després de Nova York, Londres i Toronto. Diversos edificis (el Palaupalau Nacional i l'Institut Nacional de Cardiologia en són dos exemples) ostentenmostren els murals de [[Diego Rivera]]. Ell, i la seva esposa, [[Frida Kahlo]], vivien en la delegació de Coyoacán; la seva casa avui dia és un museu que mostra moltes de les seves col·leccions. En la mateixa delegació es troba la casa de [[Lev Trotski]], on va ser assassinat el [[1940]] per un agent soviètic.

La ciutat mostra una varietat destacada d'estils arquitectònics: ruïnes asteques, edificis colonials i moderns gratacels, incloent el més alt de Llatinoamèrica. Alguns edificis importants són el Palaupalau de Belles Arts, el Monumentmonument a la Revolució, la Torretorre Llatinoamericana, la Torretorre "Mayor", el [[Castellcastell de Chapultepec]], la Basílicabasílica de Guadalupe, i el Palaupalau Nacional. La ciutat ha estat coneguda tradicionalment com a ''Ciutatciutat dels Palauspalaus'' per la bellesa dels seus edificis antics. Amb el creixement de la ciutat, diverses construccions de les grans hisendes colonials han estat restaurades i són un important atractiu turístic de la ciutat, com ara San Angel Inn, Hacienda''hacienda'' de Tlapan i Hacienda''hacienda'' de los Morales. Aquestes construccions, així com la plaça de Coyoacán, mostren l'estil antic dels pobles colonials de Mèxic enmig dels gratacels moderns.

== Infraestructura i Transporttransport ==

[[Fitxer:Metro chabacano.jpg|thumb|Estació ''Chabacano'' del metro de la Ciutatciutat de Mèxic]]

El sistema de transport més important de la ciutat és el [[metro]], un dels més extensos del món, amb 201&nbsp;km<ref>[http://www.metro.df.gob.mx/imagenes/transparencia/2006/longlineas05.pdf Longitud de les Línies] Govern del Districte Federal</ref> en onze línies i 175 estacions. És un dels més utilitzat del món,; transportanttransporta diàriament a 4 milions de passatgers, superat només pels metros de [[Moscou]] (7,5 milions de passagerspassatgers diaris), [[Tòquio]] (5,9 milions), i [[Nova York]] (4,9 milions). El metro és subvencionat pel govern, i per tant, un dels més barats del món: el bitllet costa 2 [[peso mexicà|pesos]] (aproximadament 0,13 [[euro]]s). Un gran nombre de peces precolombines es van descobrir durant la construcció del metro, i es mostren en exhibicions especials d'algunes estacions.

El metro, tanmateix, només cobreix l'àrea del Districtedistricte Federal i no s'estén fora d'aquest, i, per tant, una xarxa extensa de busosd'autobusos transporta a un gran nombre de passatgers. La majoria d'aquests busos poden ser gestionats per companyies privades sempre que compleixin amb els estàndards establerts pel govern. Altres mitjans de transport públic són els microbusos (que utilitzen gas natural en lloc de gasolina), el metrobús (sobre l'avinguda més llarga de la ciutat, Insurgentes), el tren elevat (continuació del metro), el tramvia, i el tren lleuger de Xochimilco. Potser un dels elements més característics del transport públic de la ciutat de Mèxic és l'ús de l'[[Volkswagen Beetle|escarabat]] de [[Volkswagen]] com a [[taxi]]. El [[2005]], es va començar la construcció d'un tren de rodalia, el ''Ferrocarrilferrocarril Suburbano'', que connectarà la ciutat de Mèxic amb els suburbis metropolitans, que s'espera que sigui completat el [[2007]].

La ciutat està connectada amb modernes autopistes amb les ciutats de [[Santiago de Querétaro|Querétaro]], [[Pachuca]], [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[Toluca de Lerdo|Toluca]] i [[Cuernavaca]]. La xarxa interna està composta pels ''Eixoseixos vials'' (Ejes''ejes Vialesviales''); per tres "anells viaris" o autopistes de circumvalaciócircumval·lació: Circuitcircuit Interiorinterior, Perifèricperifèric, Perifèricperifèric Exteriorexterior; per l'Avingudaavinguda Insurgentes (amb més de 73&nbsp;km. de llargària); pel Viaducteviaducte i per tres vies ràpides més: RioRío Churubusco, Miguel Alemán, i Río San Joaquín. Per tal de reduir l'intens trànsit de les dues autopistes principals, l'Anellanell Perifèricperifèric i el Viaducteviaducte, s'ha construït un segon nivell (autopista elevada) sobre la primera, i aviat es construirà sobre la segona.

L'aeroport de la ciutat és l'Aeroportaeroport Internacionalinternacional Benito Juárez. El trànsit aeri és superior a les capacitats actuals de l'aeroport, i, per tant, el govern va proposar la creació d'un aeroport altern al suburbi de Texcoco, el qualque va ser rebutjat pels habitants de l'àrea. El govern federal, llavors, ha construït una segona terminal a l'àrea limitada de l'actual aeroport, i va crear el "Grup Aeroportuariaeroportuari de la Ciutatciutat de Mèxic", conformat, a més de l'aeroport Benito Juárez, pels aeroports de les ciutats properes de [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[Toluca de Lerdo|Toluca]], [[Querétaro]], [[Cuernavaca]] i [[Pachuca]]. La inversió més gran es va realitzar en l'ampliació de l'aeroport de la ciutat de Toluca, el qual vendrà bitllets amb el mateix codi de ciutat que utilitza la Ciutatciutat de Mèxic.

Des de la dècada de [[1980]] i per tal de reduir la contaminació ambiental, la qualque és produïda en major part pels automòbils, exiteixhi ha un programa conegut com a ''Hoy no Circulacircula'', "Avui no circula" (i conegut a l'exterior com a "Un dia sense cotxe"), en què els automòbils les matrícules dels quals terminen en una xifra determinada no poderpoden ser utilitzats per un dia de la setmana (p. ex., els automòbils amb terminació 9 i 0 no poden circular per la ciutat els divendres).

Com a capital d'un vast imperi prehispànicamerindi, després del virregnat més ric de l'[[imperi Espanyol|Imperi espanyol]] i capital de la federació mexicana, la ciutat de Mèxic té una història rica en expressions artístiques. Des del període preclàssic [[Mesoamèrica|mesoamericà]], els habitants dels assentaments a les vores del llac de Texcoco, van produir nombroses obres d'art, algunes de les quals s'exhibeixen al Museu Nacional d'Antropologia. Encara que moltes peces de terrisseria i pedra han sobreviscut, la majoria de les obres iconogràfiques van ser destruïdes durant la [[Conquesta de Mèxic|conquesta espanyola de Mèxic]].

Durant els temps colonials, el primer art a produir-se va ser l'elaboració dels còdexs que preservaven o recuperaven la iconografia i la història ameríndia. A partir de llavors, l'expressió artística de la ciutat va ser religiosa. La Catedralcatedral Metropolitana encara exhibeix les obres de [[Juan de Rojas]] i [[Juan Correa]] i una pintura en oli atribuïda a [[Bartolomé Esteban Murillo]]. Les obres seculars del període inclouen l'escultura eqüestre de [[Carles IV d'Espanya]], coneguda com ''El Caballito'' ('El cavallet'). Aquesta peça, en bronze, és obra del valencià [[Manuel Tolsà]], immigrant a la [[Nova Espanya]]; s'exhibeix en la Plaçaplaça Tolsá del Palaupalau de Mineria.

Després de la Revolució Mexicanamexicana, va sorgir a la ciutat de Mèxic un moviment d'avantguarda de caràcter nacionalista: el [[muralisme]]. Moltes dde elesles obres dels muralistes [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]] i [[Diego Rivera]] s'exhibeixen en nombrosos edificis de la ciutat, principalment al Palaupalau Nacional, el Castellcastell de Chapultepec i el Palaupalau de Belles Arts. Les obres de [[Frida Kahlo]], una altra pintora amb d'expressió nacionalista, s'exhibeixen a casa seva, en l'actualitat transformada en un museu.

Durant el {{segle|XX|s}}, diversos artistes van immigrar a la ciutat de Mèxic d'altres regions de Mèxic, com ara [[Leopoldo Méndez]], un gravador originari de [[Veracruz]], que va donar el seu suport per a la creació del Taller de Gràfica popular, un concepte [[socialisme|socialista]] amb la intenció de crear un espai perquè els obrers expressessin llur art. Altres pintors van immigrar des de l'estranger, com ara la pintora [[Catalunya|catalana]] [[Remedios Varo]], entre altres pintors i escriptors exiliats d'[[Espanya]]. Poc després, durant la segona meitat del segle XX, el moviment artístic va separar-se del tema revolucionari. [[José Luis Cuevas]] va ser un dels primer proponents mexicans d'un estil modernista en oposició als moviments muralistes associats amb les polítiques socialistes.

[[Garros Galería]] és un altre museu de Ciutatciutat de Mèxic.

La ciutat de Mèxic és seu de la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] (UNAM), la més antiga d'Amèrica (fundada el [[1551]] i la més prestigiosa i més gran de Mèxic, amb més de 269.000 estudiants). Tres [[premi Nobel|premis Nobel]] s'han graduat deen la universitat, i la majoria dels presidents de Mèxic hi van estudiar. La UNAM produeix el 50% de la recerca científica del país., La UNAMi ocupa la posició 74 en el ''rànquing'' mundial i la primera posició d'[[Iberoamèrica]] ([[Espanya]] i [[Portugal]] inclosos). La segona universitat més gran és l'[[Instituto Politécnico Nacional|Institut Politècnic nacional]], fundat pel president [[Lázaro Cárdenas]]. Altres universitats de la metròpoli són la [[Universitat Autònoma Metropolitana]], el [[Tecnológico de Monterrey|Tecnològic de Monterrey]] (tres campus satèl·lits), Universitat la Salle, la [[Universitat Iberoamericana]] i el [[Colegio de México]].

La ciutat de Mèxic és el centre més important de la indústria de la televisió i entreteniment de Mèxic. Dos periòdics nacionals es publiquen a Mèxic: [[Milenio|''Milenio'']] i [[Excélsior|''Excélsior'']]. Altres periòdics regionals importants són [[Reforma (diari)|''Reforma'']] i [[La Jornada|''La Jornada'']].

Gairebé seixanta estacions de ràdio operen a la ciutat, així com 11 canals de televisió oberta. Les oficines principals de les dues productores més importants de Mèxic, [[Televisa]] i [[TVAzteca]], es troben a Mèxic. Altres productores locals són: [[OnceTV]], [[Canal 22]], i [[UNAMTV]].

[[Fitxer:Estadio Azteca 1.JPG|thumb|esquerra|L'[[Estadiestadi Azteca]], el segon estadi de futbol amb més capacitat del món sencer]]

[[Fitxer:Estadio Olímpico Universitario 4.jpeg|thumb|[[Estadi Olímpic Universitari]], un altre estadi gran de la Ciutatciutat de Mèxic]]

La ciutat va ser seu dels [[Jocs Olímpics]] de [[1968]]. Hi ha molts estadis a la ciutat, com l'[[Estadi Azteca|l'estadi Azteca]], amb capacitat per a més de 100.000 persones, construït pelsper als Jocs Olímpics i seu de l'equip de [[futbol]] "Aguilas del América". Hi ha altres estadis de futbol a la ciutat com l'[[Estadio Azul|Estadiestadi Blau]] ("Estadioestadio Azul") de l'equip "Cruz Azul", i l'[[Estadiestadi Universitari]], de l'equip "Pumas". El [[Palau dels Esports (Mèxic)|Palaupalau dels Esports]], amb capacitat per a 20.000 persones, és utilitzat per als jocs de [[bàsquet]]. El segon esport més popular de Mèxic és el [[beisbol]]. La ciutat de Mèxic és seu de l'equip dels Diables Vermells de la Lligalliga Mexicanamexicana de beisbol.

El [[2005]], la ciutat de Mèxic seria la primera ciutat fora dels [[Estats Units]] en què es va jugar un partit de la temporada regular de [[futbol americà]] de la [[NFL]]. També s'hi han jugat partits de la pretemporada de beisbol de la [[MLB]] a l'estadi dels Diables Vermells, el Foro Sol.

* [[Parque España]].

* [[Autobuses del Norte]].

* [[Sinagoga Històrica Justo Sierra 71|Sinagoga històrica Justo Sierra 71]].

* [http://www.df.gob.mx Pàgina del govern del Districtedistricte Federal].

* [http://www.mexicocity.gob.mx Pàgina del Departament de Turisme de la Ciutatciutat de Mèxic].