Sonets de Shakespeare: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.70.97. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m Corregit: 152 estan escrit a > 152 són escrits a
Línia 12:
Shakespeare no va gaudir-ne el reconeixement en el seu temps. L'escriptura de sonets a Anglaterra va estar molt de moda durant un breu lapse, que s'inicià amb ''Astrophil and Stella'' ([[1591]]) de [[Philip Sidney]], però cap al 1609 ja era una forma força passada de moda, la qual cosa indubtablement ajuda a explicar perquè el volum de Shakespeare no va tenir èxit. Encara que els seus dos poemes llargs ([[Venus i Adonis]] i [[El Rapte de Lucrècia]]) s'havien venut bé, els sonets sembla que comparativament van passar sense gaire ressò, i només van ser reimpresos un cop en el segle de la seva impressió.<ref> B. Bryson, ''Shakespeare'', pàg. 139.</ref>
 
Els primers 17 sonets estan escrits a un home jove, en els quals se l'anima a casar-se i tenir descendència, per tal de passar la seva bellesa a la generació següent.<ref>[[Stanley Wells]] i Michael Dobson, eds., ''The Oxford Companion to Shakespeare'' [[Oxford University Press]], 2001, p. 439.</ref> Són els anomenats ''sonets de la procreació'' (''procreation sonnets''). La majoria, tanmateix, (del 18 al 126), estan adreçats a un home jove i s'hi expressa l'amor que sent el poeta. Els sonets 127 al 152 estansón escritescrits a una "estimada" del poeta, i expressen el gran amor que sent per ella. Els dos sonets finals, els 153 i 154, són al·legòrics; no queda clar que estiguin dedicats a ningú. Finalment, els últims 30 estan escrits alhora sobra una diversitat de temes, tals com la infidelitat de l'home jove cap a l'estimada del poeta, la decisió de controlar la pròpia luxúria, crítiques al món, etc.
 
Tot això s'ha classificat tradicionalment dividint-ho en dos grans blocs: els dedicats a un jove (de l'1 al 126) i els dedicats a una dama (del 126 al final).