Educació a l'antiga Roma: diferència entre les revisions

De petits podien tenir un mestre a casa (magister), que generalment era un esclau o llibert grec o bé anar a una escola portada per un esclau (''Paedagogus'') que després també els repassava les lliçons a casa.▼

A la primera etapa educativa, el nen aprenia amb un mestre (magister ludi, litterator i calculator) a llegir, escriure i fer comptes. La disciplina era severa, però els nens jugaven amb lletres de fusta o ivori i amb elles aprenien a llegir i a escriure. Per això a aquesta escola li diuen «joc» (ludus) i el mestre era magister ludi. L'escola se situava en una petita cambra (taverna, pergula), en una cabana o al jardí (segons el temps i les possibilitats). El mestre tenia una cadira (''cathedra'') o un tamboret (''segella''). Els nens s'asseien en escons (''subsellia'').▼

Els instruments de treball eren unes taules encerades (tabulae, cerae) en què grataven amb punxons (stilus) que d'una banda eren punxeguts i per un altre acabaven en una espàtula amb la qual s'allisava la cera i així quedava llista per tornar a escriure en ella (stilum vertere).▼

La segona etapa podia ser privada o pública. El professor era el grammaticus que ensenyava a entendre i comentar els textos literaris. Comentant els textos clàssics, els nens aprenien de tot: geografia, història, física, religió, etc. Amb el temps, la grammatica començaria a ser també estudi sobre la llengua que parlaven i aquesta innovació acabaria eliminant el primitiu concepte de grammatica.▼

La tercera etapa preparava en l'eloqüència al futur polític romà. El professor era el rhetor (mestre d'oratòria). Quintilià, per exemple, va escriure moltes notes pedagògiques de com formar a l'orador. Entre els exercicis freqüents estava la realització de judicis ficticis en els quals uns alumnes acusaven i altres defendían.<ref>Espinós, J., P. Masia, D. Sánchez i M. Vilar, Així vivien els romans "</ref>▼