Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: marxar. El Elector del > marxar. L'Elector del
m Corregit: - de la [[Alemanya + de l'[[Alemanya
Línia 40:
Fins a l'any [[1803]] no es va aturar la seva decadència. En aquest any, la Universitat va ser restablerta a l'estatus propi de la institució per [[Carles Frederic I de Baden]] i des de llavors el seu nom es troba associat amb el de Ruperto_I. L'estudiant més influent d'aquesta època va ser [[Karl Drais]], inventor del principi de les dues rodes amb el qual va començar la mecanització i més tard la motorització del transport personal. Durant l'última part del [[segle XIX]], la Ruperto Carlos va acollir un esperit molt liberal i obert de ment que va ser especialment impulsat per [[Max Weber]], [[Ernst Troeltsch]] i un cercle de col·legues al voltant d'ells. A la [[República de Weimar]], la Universitat va ser reconeguda com un centre de pensament [[democràcia | democràtic]], propiciat per [[professor]] és com [[Karl Jaspers]], [[Gustav Radbruch]], [[Martin Dibelius]] i [[Alfred Weber]]. Desafortunadament, hi va haver forces contràries treballant dins de la universitat: el físic [[Nazisme | nazi]] [[Philipp Lenard]] va ser nomenat director de l'institut de Física durant aquest temps. Seguit de l'assassinat de [[Walther Rathenau]] que va refusar posar a mig pal la bandera nacional a l'institut, la qual cosa va provocar conflictes amb els estudiants [[comunista|comunistes]].
 
Amb la institucionalització de la l'[[Alemanya Nazi]], la Universitat igual que les altres universitats alemanyes, va fer costat als Nazis i va perdre als seus professors dissidents. Però després de la [[Segona Guerra Mundial]] (1939-1945), ja que la ciutat es va salvar en la seva major part de la destrucció, la reconstrucció de la Universitat va ser ràpida. Amb la fundació del ''Collegium Academicum'', Heidelberg seria el primer lloc d'Alemanya on es va establir un gabinet d'estudiants governat per ells mateixos, i que actualment segueix sent l'únic. Novament els estatuts obligaven a la Universitat al "esperit viu de la veritat, justícia i humanisme".
 
Durant les dècades de [[1960]] i [[1970]], la universitat es va expandir en gran mesura. Als afores de la ciutat, en l'àrea del ''Neuenheimer Feld'', es va construir un gran [[campus]] per [[medicina]] i [[ciències naturals]]. La universitat es va desenvolupar lentament però en última instància va ser una de les cèl·lules de base per a les inquietuds polítiques entre estudiants, amb les consegüents protestes estudiantils.