Armeni: diferència entre les revisions

La hipòtesi que el grec és el parent viu més proper a l'armeni prové de [[Holger Pedersen]] (1924), que va notar que el nombre de cognats lèxics greco-armenis és més gran que les concordances entre l'armeni i qualsevol altra llengua indoeuropea. [[Antoine Meillet]] (1925, 1927) va continuar investigant la concordança morfològica i fonològica, postulant que les llengües parents de grec i armeni eren dialectes en proximitat geogràfica immediata en la [[protollengua]]. La hipòtesi de Meillet va tornar-se popular a l'aparició del seu ''Esquisse'' (1936). [[Georg Renatus Solta]] (1960) no va tan lluny com per postular una etapa proto-greco-armènia, però conclou que considerant tant el lèxic com la morfologia, el grec és clarament el dialecte més properament relacionat a l'armeni. [[Eric Hamp]] (1976, 91) dóna suport a la tesi greco-armènia, destacant fins i tot un temps «en el qual hauríem de parlar de heleno-armeni» (volent dir que va haver-hi una protollengua greco-armènia). L'armeni comparteix l'[[Augment (lingüística)|augment]], i un negador derivat de la frase feta [[Protoindoeuropeu|protoindoeuropea]] *''ne h₂oiu k^wid'' («mai cap cosa» or «sempre res»), i la representació de [[Teoria de les laringals|laringals]] d'inici de paraula per vocals protètiques, i altres peculiaritats fonològiques i morfològiques amb el grec. La proximitat de la relació entre armeni i grec serveix per entendre la naturalesa [[Parafiletisme|parafilètica]] de l'la [[isoglossa centum-satem]]. Tot i així, els lingüistes, incloent-hi Fortson (2004), comenten «en el moment que arribem als registres més primerencs d'armeni al [[segle V]], l'evidència de qualsevol d'aquests parentius inicials s'havien reduït a unes pocs elements temptadors.»