Domini britànic: diferència entre les revisions

La [[Segona Guerra Mundial]], que va minar el ja afeblit lideratge comercial i financer de Gran Bretanya, va afluixar encara més els llaços polítics entre Bretanya i els Dominis. L'acció sense precedents del Primer Ministre australià [[John Curtin]] (febrer de 1942) de revocar reeixidament una ordre del Primer Ministre britànic [[Winston Churchill]] que tropes australianes fossin desviades per defensar [[Birmània]] controlada pels britànics (la 7a Divisió estava llavors en camí des del Mig Orient fins a Austràlia per defensar-se en contra d'una esperada invasió japonesa) va demostrar que els governs dels Dominis ja no haurien de subordinar els seus propis interessos nacionals a les perspectives estratègiques britàniques. Per assegurar que Austràlia tingués poder legal total per actuar independentment, particularment en relació amb els seus afers exteriors, la indústria de la defensa i operacions militars, i per validar la seva passada acció independent en aquestes àrees, Austràlia formalment va adoptar l'Estatut de Westminster a l'octubre de 1942.<ref>''Statute of Westminster Adoption Act 1942'' (Acta No. 56 de 1942). El títol sencer per a l'Acta era "Per remoure Dubtes de la Validesa de certa Legislació de la Mancomunitat, per obviar Retards ocurrents en la seva Aprovació, i per efectuar certs propòsits relacionats, adoptant certes Seccions de l'Estatut de Westminster, 1931, des del Començament de la Guerra entre Sa Majestat el Rei i Alemanya". Link: [http://www.foundingdocs.gov.au/item.asp?sdID=96 Foundingdocs.gov.au]</ref> i s'endavantà la data l'adopció a l'inici de la guerra al setembre de 1939.

 

 

La independència dels regnes separats va ser emfatitzada després de l'accés de la Reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]] en 1952, quan va ser proclamada no sols com a Reina del Regne Unit, sinó també com [[Monarquia a Canadà|Reina de Canadà]], [[Monarquia a Austràlia|Reina d'Austràlia]], [[Monarquia a Nova Zelanda|Reina de Nova Zelanda]], de tots els seus altres "regnes i territoris" etc. Això també reflectia el canvi de ''Domini'' a ''regne''; en la proclamació dels nous títols de la [[Elisabet II del Regne Unit|Reina Elisabet II]] en 1953, la frase "dels seus altres Regnes i Territoris", va reemplaçar "Dominis" amb una altra paraula francesa medieval amb la mateixa connotació, "regne" (de ''royaume''). Així, recentment, quan es referien a un d'aquests setze països dins de la Mancomunitat de Nacions que compartien al mateix monarca, el terme ''[[reialme del Commonwealth|reialme de la Mancomunitat]]'' s'ha tornat d'ús comú en lloc de ''Domini'' per diferenciar a les nacions de la Mancomunitat que continuen compartint al [[monarca]] com a [[cap d'Estat]] (Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, Jamaica, etc.) d'aquells que no ho feien (Índia, Pakistan, Sud-àfrica, etc.). El terme "Domini" es pot trobar encara en la [[Constitució de Canadà]] on apareix nombroses vegades; no obstant això, és per molt un vestigi del passat, doncs el govern canadenc no ho usa de manera activa (''veure la secció [[#Canadà|Canadà]]''). El terme '"regne" no apareix en la constitució canadenca. L'ús actual prefereix el terme ''regne'' perquè inclou al Regne Unit també, emfatitzant la igualtat, i cap nació sigui subordinada de cap altra. Domini, no obstant això, com a títol, tècnicament roman un terme que pot ser usat en referència a aquells països autònoms dins de la Mancomunitat de Nacions, a part del Regne Unit mateix, que estan en [[unió personal]] amb el Regne Unit.