Renault 10: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
QQ2015
m Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de AWB
Línia 1:
[[Fitxer:R10blue.jpg|thumb|dereta|340px| Renault 10 – Primera fase.]]
El '''Renault 10''' (Renault 10 Major fins al 1967), comercialitzat al [[Regne Unit]] com Renault 1100, és un [[sedan]] del [[segment C]] de motor posterior desenvolupat a partir del [[Renault 8]] i produït entre el 1965 i 1971 per [[Renault]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Loubet |nom=Jean-Louis |títol=L'Industrie automobile: 1905-1971 |url= https://books.google.es/books?id=rRzniobv4oIC&pg=PA328&dq=Renault+10+1965&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiLvraC3ZTKAhUJ1RoKHaz1ALEQ6AEIPTAF#v=onepage&q=Renault%2010%201965&f=false |llengua=francès | editorial=Librairie Droz |data=1999 |pàgines=328 |isbn=2600003177}}</ref>
 
==Història==
Línia 19:
FASA, la qual ja era filial a [[Espanya]] de Renault, va anunciar l'octubre del [[1966]] la sortida al mercat espanyol del Renault 10 mitjançant un presumptuós eslògan publicitari que el qualificava de "''Compacte de luxe''".
La major diferència respecte al model francès consistia en el muntatge de [[frens de tambor]] a les rodes del darrere en lloccomptes dels [[Fre de disc|frens de disc]] originals. Aquesta solució havia estat la mateixa presa per FASA en començar a fabricar el Renault 8 un any abans.
Va tenir un primer any de bones vendes però aquestes van caure sense tornar a acostar-se als nivells de les del Renault 8 i és molt recordat a Espanya per l'important parc d'unitats amb què va comptar la [[Guàrdia Civil]] de Trànsit.
Línia 48:
El primer Mars II es va vendre a la companyia elèctrica ''Wisconsin Power & Light (WPL)'' el 14 de setembre del 1967. [[General Motors]] també va fer una comanda per sotmetre-la unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la companyia ''Cornell Aeronautical Laboratory''.
El cotxe incorporava, a més d'un sistema de [[frenada regeneratiu]], unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 &nbsp;km/h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 &nbsp;km/h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.
Aronson afirmava que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, el que equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.