Turc: diferència entre les revisions

|estats= [[Albània]], [[Azerbaidjan]],<ref>{{ref-llibre|autor=Taylor & Francis Group| títol =Eastern Europe, Russia and Central Asia 2004| editorial = [[Routledge]] |any=2003| isbn =978-1857431872| url= http://books.google.cat/books?id=NI1G_9j1AhcC&pg=PT134&dq=1999+census+azerbaijan+turkish&lr=&hl=ca&sig=lhkBOxL4bArgFBJRuOgLYxVfRUA| pàgines=p. 114| consulta=26 març 2008}}</ref> [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Xipre]], [[Grècia]], [[Hongria]], [[Iraq]], [[Jordània]], [[Kosovo]], [[Líban]], [[República de Macedònia]], [[Moldàvia]], [[Montenegro]], [[Xipre del Nord]], [[Palestina]], [[Romania]], [[Rússia]], [[Sèrbia]], [[Síria]],<ref> name="Turkish Weekly Aksiyon">{{ref-web|url= http://www.aksiyon.com.tr/detay.php?id=22997 |títol=Syrian Turks}}</ref> [[Turquia]], [[Turkmenistan]], [[Uzbekistan]] i per comunitats d'immigrants a [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[França]], [[Alemanya]], [[Itàlia]], [[Països Baixos]], [[Escandinàvia]], [[Suïssa]], [[Regne Unit]], [[Estats Units]] i altres països de la [[diàspora turca]].

|regió= [[Europa]], [[Àsia]]

|família= [[Llengües altaiques|Altaica]] (hi ha debat respecte a això)<br />

|nació= [[Turquia]], [[Xipre]]

El '''turc''' (''Türkçe'' [[Alfabet fonètic internacional|AFI]] {{Audio-IPA|Turkce.ogg|[ˈt̪yɾktʃe]}}) és un [[idioma]] que és parlat com a [[primera llengua]] per més de 63 milions de persones arreu del món,<ref name="Languages of the World">{{ref-llibre | cognom =Katzner | nom =Kenneth | títol =The Languages of the World |anyarxiu=1977 |url= http://www.routledge.com/books/The-Languages-of-the-World-isbn9780415250047 | consulta=11 setembre 2008 |edició=3a ed.|any=2002 | editorial =Routledge | isbn =0-415-25004-8 |pàgines=pg 153 |citació=...language of Turkey, spoken by about 60 million...also some 750,000 speakers in Bulgaria, 150,000 in Cyprus, and 100,000 in Greece…in Germany, numbering over 2 million people...}}</ref> i n'és la [[llengua turquesa]] la més parlada. Els seus parlants es troben principalment a [[Turquia]] i [[Xipre]], amb grups més petits a l'[[Iraq]], [[Grècia]], [[Bulgària]], la [[República de Macedònia]], [[Kosovo]], [[Albània]] i altres parts de l'[[Europa oriental]]. El turc també és parlat per uns quants milions d'immigrants a l'[[Europa occidental]], particularment a [[Turcs a Alemanya|Alemanya]].

El turc és un membre del subgrup turc, o occidental de les [[llengües oghuz]], que inclou el [[gagaús]] i l'[[àzeri]]. Les llengües oghuz formen el subgrup sud-occidental de les [[llengües turqueses]], una família lingüística que inclou una trentena de llengües vivents parlades a l'[[Europa oriental]], [[Àsia central]] i [[Sibèria]]. Alguns lingüistes creuen que les llengües turqueses formen part d'una [[llengües altaiques|família de llengües altaiques]] més gran.<ref name="Ethnologue Altaic">{{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90009|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Language Family Trees - Altaic| consulta=18 març 2007|any=2005}}</ref> Aproximadament, el 40% dels parlants de llengües turqueses són parlats nadius del turc.<ref name="LanguagesOfTheWorld">Katzner</ref> Els trets característics del turc, com l'[[harmonia vocàlica]], l'[[aglutinació]] i la manca de [[gènere gramatical]], són universals dins la família turquesa i les llengües altaiques.<ref name="LanguagesOfTheWorld"/> Hi ha un grau elevat d'[[intel·ligibilitat mútua]] entre el turc i la resta de llengües oghuz, incloent-hi l'àzeri. El [[turcman]], el [[qashqai]], el [[gagaús]] i el [[turc gagaús balcànic]].<ref name="Language Materials Project">{{ref-web| editor= [[UCLA]] International Institute, Center for World Languages|url= http://www.lmp.ucla.edu/Profile.aspx?LangID=67&menu=004|títol=Language Materials Project: Turkish| consulta=26 abril 2007|mes=Febrer|any=2007}}</ref>

[[Fitxer:Kyzyl orkhon inscription.jpg|thumb|leftesquerra|80px|Inscripció en [[antic turquès]] amb l'[[alfabet Orkhon]] (aprox. segle VIII. [[Kizil]], [[Rússia]]]]

[[Fitxer:Literacy-1924-Turkey.png|Les taxes d'alfabetisme abans de la reforma lingüística a [[Turquia]] (1927). La taxa d'alfabetisme pujà al 48,4% entre els homes i el 20,7% entre les dones el 1950.<ref name=popindex>{{ref-publicació | cognom =Taeuber| nom =Irene B.|any=1958|mes=Abril|article=Population and Modernization in Turkey|publicació=Population Index|volum=24|exemplar=2|pàgina=110|id= {{OCLC|41483131}} | consulta=27 abril 2007|url= http://links.jstor.org/sici?sici=0032-4701%28195804%2924%3A2%3C101%3APAMIT%3E2.0.CO%3B2-Z|laysummary=http://www.jstor.org/journals/00324701.html |laysource=JSTOR|doi=10.2307/2731516}}</ref>|thumb|rightdreta|250px]]

A causa d'aquest canvi sobtat en el llenguatge, la gent gran i la gent jove de Turquia començaren a diferir en el seu vocabulari. Mentre que les generacions nascudes abans de la dècada del 1940 tendeixen a utilitzar els mots antics d'origen àrab o persa, les generacions més joves prefereixen expressions més noves. És especialment irònic el fet que el mateix Atatürk, en el seu llarg discurs al nou [[Gran Assemblea Nacional de Turquia|Parlament]] el 1927, utilitzà un estil de dicció otomana que avui en dia sona tan estranger que ha calgut "traduir-lo" tres vegades al turc modern: primer el 1963, després el 1986, i per última vegada el 1995.<ref>Vegeu Lewis (2002): 2–3 per les dues primeres traduccions. Per la tercera, vegeu {{ref-web|autor=Bedi Yazıcı|url= http://www.nutuk.org/|títol=Nutuk: Özgün metin ve çeviri (Atatürk's Speech: original text and translation)| consulta=28 setembre 2007}}{{tr}}</ref> El debat lingüístic també té un aspecte polític; els grups conservadors tendeixen a utilitzar mots més arcaics en la premsa o en el llenguatge de cada dia.

Les darreres dècades han estat testimonis del treball constant de la TDK per encunyar noves paraules turques per expressar conceptes i tecnologies nous a mesura que entren en l'idioma, principalment de l'anglès. Moltes d'aquestes paraules, especialment els termes de les [[tecnologies de la informació i la comunicació]], han estat àmpliament acceptades. Tanmateix, ade vegades, la TDK és criticada per encunyar termes que sonen artificiosos. Alguns canvis anteriors (com ara introduir ''bölem'' en lloccomptes de ''fırka'', 'partit polític') tampoc no foren acceptades pel públic (de fet, ''fırka'' ha estat substituït pel préstec francès ''parti''). Algunes paraules restaurades de l'[[antic turc]] han adoptat un significat especialitzat: per exemple, ''betik'' (que originalment volia dir 'llibre') s'utilitzaes fa servir actualment per a dir ''[[llenguatge script|script]]'' en [[informàtica]].

Moltes de les paraules derivades per la TDK coexisteixen amb les seves homòlogues més antigues. Això sol passar quan un préstec canvia el seu significat original. Per exemple, ''dert'', derivat del persa ''dard'' (درد 'dolor'), significa 'problema' o 'dificultat' en turc, mentre que s'utilitzaes fa servir la paraula nadiua turca ''ağrı'' per a referir-se al dolor físic. ADe vegades, el préstec té un significat lleugerament diferent del de la paraula nadiua turca, i dóna peu a una situació semblant a la coexistència de paraules [[llengües germàniques|germàniques]] i [[llengües romàniques|romàniques]] en [[anglès]]. Entre les paraules antigues que han estat substituïdes, hi ha termes de [[geometria]], els [[punts cardinals]], el nom d'alguns mesos i molts noms i adjectius. Alguns exemples de paraules turques modernes i préstecs antics són:

|nispet || ''oran'' || ràtio || Actualment encara s'utilitzaes fa servir la paraula antiga juntament amb la nova. La paraula moderna ve del verb [[turc antic]] ''or-'' ('tallar').

La fonologia turca segueix regles d'[[harmonia vocàlica]], que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel.

* {{ref-publicació | cognom=Akalın| nom =Şükrü Haluk|article=Türk Dil Kurumu'nun 2002 yılı çalışmaları (Turkish Language Association progress report for 2002)|publicació=Türk_Dili|volum=85|exemplar=613|issn= 1301-465X |url= http://www.tdk.gov.tr/TR/dosyagoster.aspx?DIL=1&BELGEANAH=2693&DOSYAISIM=calismalar2002.pdf|format=PDF| consulta=2007 març 18|any=2003|mes=Gener}}{{tr}}

* {{citar ref|cognom=Dilaçar|nom=Agop|enllaçautor=Agop Dilaçar|títol=Atatürk ve Yazım|publicació=Türk Dili|volum=35|exemplar=307|url= http://www.dildernegi.org.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EFC3C6D81741DBEB05| consulta=19 març 2007|any=1977|issn=1301-465X}}{{tr}}

* {{ref-publicació|autor=Johanson, Lars|article=Discoveries on the Turkic linguistic map| editorial =Swedish Research Institute in Istanbul|any=2001|url= http://www.srii.org/Map.pdf|format=PDF| consulta=18 març 2007}}

* {{citar ref|cognom=Ishjatms|nom=N.|capítol=Nomads In Eastern Central Asia|títol=History of civilizations of Central Asia| editorial=UNESCO Publishing|any=1996|volum=2|mes=Octubre| isbn =92-3-102846-4}} (en anglès)

* {{ref-llibre| cognom =Özsoy| nom =A. Sumru|coautors=Taylan, Eser E. (eds.)| títol =Türkçe'nin ağızları çalıştayı bildirileri (Workshop on the dialects of Turkish)| editorial = [[Boğaziçi Üniversitesi]] Yayınevi|any=2000| isbn =9755181407}}{{tr}}

* {{ref-publicació|autor= [[Bert Vaux|Vaux, Bert]] |article=Hemshinli: The Forgotten Black Sea Armenians| editorial = [[Harvard University]] |url= http://www.uwm.edu/~vaux/hamshen.pdf|format=PDF| consulta=24 abril 2007|any=2001}} (en anglès)

* {{ref-web|autor=[http://www.zft-online.de/ Center for Studies on Turkey], [[Universitat d'Essen]] | editor=Turkish Industrialists' and Businessmen's Association|url= http://www.tusiad.org/haberler/basin/ab/9.pdf|títol=The European Turks: Gross Domestic Product, Working Population, Entrepreneurs and Household Data|format=PDF| consulta=06 gener 2007|any=2003}} (en anglès)

* {{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90009|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Language Family Trees - Altaic| consulta=18 març 2007|any=2005}} (en anglès)

* {{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=kmr|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Report for language code:kmr (Kurdish)| consulta=18 març 2007|any=2005}} (en anglès)

* {{ref-web|autor=Gordon, Raymond G., Jr. (ed.)|enllaçautor=Ethnologue|url= http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=tur|títol=Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Report for language code:tur (Turkish)| consulta=18 març 2007|any=2005}} (en anglès)

* {{ref-web|url= http://www.tdk.gov.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EFB40CE59E171C629F|títol=Güncel Türkçe Sözlük| consulta=21 març 2007|any=2005| editor= [[Associació de la Llengua Turca]]}} {{tr}}

* {{ref-web|url= http://www.nisanyansozluk.com|títol=Turkish Etymological Dictionary online| consulta=11 setembre 2007|any=2006| editor=Sevan Nişanyan}} {{tr}}

* {{ref-web| editor= [[UCLA]] International Institute, Center for World Languages|url= http://www.lmp.ucla.edu/Profile.aspx?LangID=67&menu=004|títol=Language Materials Project: Turkish| consulta=26 abril 2007|mes=Febrer|any=2007}} (en anglès)

* {{citar ref|autor=[http://www.tns-opinion.com/ TNS Opinion & Social]| editorial= [[European Commission]] Directorate of General Press and Communication|url= http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf|títol=Special Eurobarometer 243 / Wave 64.3: Europeans and their Languages|format=PDF| consulta=28 març 2007|data=Febrer del 2006}} (en anglès)

* {{ref-web|autor=Turkish Language Association|enllaçautor=Turkish Language Association|url= http://www.tdk.gov.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EF2858DA18F4388CDD|títol=Türk Dil Kurumu - Tarihçe (History of the Turkish Language Association)| consulta=18 març 2007}} {{tr}}

* {{ref-web|url= http://www.tdk.gov.tr/TR/BelgeGoster.aspx?F6E10F8892433CFFAAF6AA849816B2EF1A46C5FBFA979D0C|títol=Türkçe Sözlük (2005)'teki Sözlerin Kökenlerine Ait Sayısal Döküm (Numerical list on the origin of words in ''Türkçe Sözlük (2005)'')| consulta=21 març 2007|any=2005| editor= [[Associació de la Llengua Turca]]}} {{tr}}

* [http://www.seslisozluk.com/ Sesli Sözlük], diccionari en línia turc, otomà, anglès, castellà, alemany, francès i [[Itàlia|italià]] amb traducció de vocabulari, pronúncies i idiotismes] {{tr}}.