Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: - d'Àustria]], vidua de + d'Àustria]], vídua de
Línia 26:
L'any [[1807]] la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de [[Madrid]], i en una Cort profundament dividida a principis del [[segle XIX]] la infanta féu costat als partidaris del seu pare, el rei [[Carles IV d'Espanya]], en contra del partit que recolzava al seu germà, el futur rei [[Ferran VII d'Espanya]]. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès [[Joachim Murat]]. Intentà pressionar al seu pare i a [[Napoleó Bonaparte]] per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de [[Portugal]]. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels [[fets de Baiona]] pels quals [[Primer Imperi Francès|França]] obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les [[Corts de Cadis]] com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.
 
El [[Congrés de Viena]] creà el [[ducat de Lucca]] pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any [[1817]] se li reconegué la potestat d'heretar el [[ducat de Parma]] de nou a la mort de l'arxiduquessa [[Maria Lluïsa d'Àustria]], viduavídua de Napoleó.
 
La infanta morí el [[13 de març]] de l'any [[1824]] a la ciutat de [[Roma]], víctima de [[càncer]], sent enterrada posteriorment al [[Monestir de l'Escorial]].