Armeni: diferència entre les revisions

La introducció de nous estils i formes literàries, això com moltes idees noves que van sacsejar [[Europa]], va arribar als armenis vivint a les dues regions. Això va crear una necessitat sempre creixent d'elevar el vernacle, Ašxarhabar, a la dignitat d'una llengua literària moderna, en contrast amb l'ara anacrònic Grabar. A les regions armènies tradicionals es van desenvolupar nombrosos dialectes que, tot i ser diferents, tenien característiques morfològiques i fonètiques comuns. Basant-se en aquestes característiques van emergir dues variants:

* Variant occidental: L'entrada d'immigrants de diferent parts de la pàtria tradicional armènia a Constantinoble va cristal·litzar en elements comuns dels dialectes regionals, aplanant el camí per un estil d'escriptura que requeria una corba d'aprenentatge més curta i més flexible que el Grabar.

 

Els dos centre van perseguir vigorosament la promoció d'Ašxarhabar. La proliferació de diaris en ambdues versions (oriental i occidental) i el desenvolupament d'una xarxa d'escoles on s'ensenyava l'armeni modern, va incrementar dramàticament el grau d'alfabetització (malgrat els obstacles posats pels administradors colonials), fins i tot en àrees rurals remotes. L'aparició d'obres literàries completament escrites en les versions modernes va legitimar de forma creixent l'existència de la llengua. A l'inici del [[segle XX]] les dues variants d'un armeni modern únic prevalien sobre el Grabar i van obrir el camí per una estructura gramatical nova i més simplificada de la llengua a les dues esferes culturals diferents. Sense tenir en compte diferències menors en morfologia, fonètica i gramàtica, el vocabulari majorment comú i les regles idèntiques dels fonaments gramaticals permet als usuaris entendre's uns als altres fàcilment.