Adolescència: diferència entre les revisions

Quan el pas de la infantesa a l'adultesa es fa en un ritual definit i puntual, la línia divisòria entre ambdues és clara i l'adolescència és curta. L'infant passa a considerar-se adult i com a tal accedeix a una vida [[sexual]] activa i adquireix [[responsabilitat]]s i poder a la comunitat on viu. En altres cultures el procés és més perllongat i s'hi succeeixen rituals i tradicions de vegades progresivament, allargant aquest període de transició que és l'adolescència. Alguns d'aquests rituals tradicionals al món occidental han estat, per exemple, el pas de portar pantalons o faldilla curts a llargs, començar a [[tabac|fumar]], començar a beure [[alcohol]], visitar [[prostíbul]]s, usar mitges transparents (de [[seda]] o de [[niló]]), tenir permís per a [[maquillatge|maquillar]]-se o per a usar sabates de taló alt. En general, a falta de rituals establerts, els nens solen prendre les activitats estipulades com a adultes com a "fals ritual", fals en el sentit d'artificial, de transició a l'adultesa. Aquesta voluntat i intents són de vegades vistos com una actitud de revolta.<ref name="wal">Walker Moore, ''Ritual de transición en la crianza de los hijos'', Thomas Nelson Inc, [[2008]]. ISBN 9781418581374 {{es}}</ref><ref name="ado">Silvia Di Segni de Obiols, ''Adolescencia, posmodernidad y escuela'', Noveduc Libros, [[2006]]. ISBN 9789875381544 {{es}}</ref>

L'adolescència és l'edat principal de formació de la [[personalitat]]. Es caracteritza [[psicologia adolescent|psicològicament]] pels següents trets: cerca de nous referents, diferents a la [[família]], fet que pot desembocar en la rebl[[Rebel·lia adolescent|rebel·ldia]] contra el món adult; importància del grup d'iguals; descoberta de la [[sexualitat]]; adquisició del pensament abstracte, que possibilita la implicació en moviments i grups socials i els estudis superiors; inestabilitat emocional; creació de normes morals noves, sovint desafiant els límits establerts (es pot plasmar en el desig de tenir conductes de risc o l'ànsia diferenciar-se de la resta per la roba o la parla) i tendència a la idealització o demonització de les institucions, corrents, persones o idees.