Hipogrif: diferència entre les revisions

L''''hipogrif''' (del grec ἱππος, '[[cavall]]<nowiki/>' i γυρος, 'ganxut') és una [[criatura mitològica]], encreuament entre un [[griu]] i una [[euga]], amb el cap, el pit i les ales d'[[àliga]] gegant i la resta de cos del cavall. La llegenda de l'hipogrif és originària d'[[Europa]], però s'expandeix fins a aparèixer alen el [[folklore]] de cultures d'altres llocs del món.

S'explica que els hipogrifs mengen [[insectes]] (furguen la terra amb el bec per trobar-los), [[ocells]] i petits [[mamífers]]. Construeixen els seus [[niu]]s a terra. Dins, hi ponen un sol [[ou (biologia)|ou]] gran i fràgil que fa l'[[oclusió]] al cap de 24 hores. La cria que en surt la cuiden els seus dos [[progenitor]]s. Al cap d'una setmana ja [[volar|vola]], però és qüestió de mesos que acompanyi els seus pares en viatges llargs.

Els hipogrifs, com totes les criatures mitològiques, són elements presents aen la [[literatura]]. El primer que va escriure sobre ellsaquests va ser el [[poeta]] [[italià]] [[Ludovico Ariosto]] en el seu [[poema èpic]] ''[[Orland Furiós|Orland furiós]]'' ([[1516]]). En aquest poema, es narren les gestes d'alguns cavallers de Carlemany que muntaven hipogrifs.

També molts [[romanticisme|escriptors romàntics]] van escriure sobre els hipogrifs en les seves aventures amb l'emperador. Per això, la informació que hi podem obtenir actualment sobre ells està molt barrejada amb elements afegits a les obres literàries, per aquesta raó es confon molt amb el griu i amb l'[[opinicus]].

[[Joanne Kathleen Rowling]], en la seva novel·la ''[[Harry Potter i el pres d'Azkaban]]'' ([[1999]]), presenta un hipogrif que descriu detalladament en el llibre ''[[Bèsties fantàstiques i on trobar-les]]''. Aquest és Becbrau, un hipogrif fidel als seus amics: a Hagrid i més tard també a Harry. Gràcies a Becbrau, els protagonistes arriben a la presó d'Azkaban i salven Sirius Black.

Segons les llegendes, és un ésser que es pot domar, tot i que només haurien d'intentar-ho persones molt experimentades i pacients, com Atlant (personatge de la novel·la ''Orland Furiósfuriós''), que en tenia un i el va ensinistrar. Tot i que, a l'hipogrif, li agrada burlar-se dels que intenten atrapar-lo, quan se'l munta es mostra com un company servicial, dòcil i fidel.

Relats històrics expliquen que l'hipogrif va ser la muntura preferida dels cavallers de l'emperador [[Carlemany]] (els segles [[segle VIII|VIII]] i [[segle IX|IX]]). Els historiadors van introduir aquesta dada per tal de donar majestuositantmajestuositat a la figura dels cavallers de Carlemany.

L'hipogrif és molt avantatjós a l'hora de muntar-lo enfront del cavall perquè, segons la llegenda, és ràpid, no necessita cap [[brida]] perquè fa el que se li diu i, a més, és capaç de volar més alt i més de pressa que qualsevol [[ocell]]. Quan ha d'aterrar, es precipita a gran velocitat cap a terra i hi arriba dret i sense fer-se mal. Per això, els cavallers que el muntin han de ser molt valents, ja que els moviments dels hipogrifs són ràpids i bruscos.

*[[Griu]].

*[[Opinicus]].