Sintetitzador: diferència entre les revisions

Els sintetitzadors, almenys durant un parell de dècades, no tenien un so definit o "propi" en el sentit en què podem pensar en un violí, un gong o una trompeta, per exemple. Una de les seves principals característiques era que el seu so podia ser (i molts cops, "havia" de ser) creat o modificat per l'instrumentista segons les seves necessitats i dins de les possibilitats de configuració de l'aparell. Així i tot, hi ha sintetitzadors amb un "so" característic ben identificable, i hi ha sintetitzadors més adequats que d'altres per aconseguir determinats tipus de timbres.

 

 

El següent gran pas en la història dels sintetitzadors va ser la incorporació de la polifonia, o capacitat de reproduir més una nota simultàniament, fent possible la interpretació d'acords ([[Moog Polymoog]], [[Oberheim 4-Voice]], [[Sequential Circuits Prophet 5|Prophet 5]]). Fins aleshores (mitjans dels [[anys 70]]), la interpretació estava limitada a una nota cada vegada, relegant els sintetitzadors a interpretar línies solistes o efectes sonors. Mentrestant, la qualitat i fiabilitat dels components electrònics analògics millorava, resultant en una major estabilitat, facilitat d'ús i afinació dels sintetitzadors.