Batalla de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - segurs del què + segurs de què |
mCap resum de modificació |
||
Línia 88:
Gamelin no va acceptar aquest plantejament per diversos motius. El primer de tots era que considerava impensable abandonar els Països Baixos a la seva sort, encara que pogués ser prudent des d'un punt de vista operatiu. En segon lloc, el govern britànic insistia que la costa flamenca seguís sota control aliat. El tercer motiu era que l'ofensiva de 1941 no tenia cap possibilitat d'èxit si s'havia de llançar des del nord de França contra unes tropes alemanyes atrinxerades a la Bèlgica central. L'ofensiva alemanya havia d'aturar-se tant a l'est com fos possible. I finalment, i personalment per a ell, l'argument més convincent era que no creia que l'exèrcit francès fos capaç de guanyar una batalla mòbil contra els alemanys.<ref>Bond 1990, p. 28.</ref> Les divisions d'infanteria franceses encara no estaven prou motoritzades, i els successos de Polònia van confirmar-li aquesta opinió. Una confrontació així calia ser evitada de totes totes. Així doncs, Gamelin intentà enviar les millors unitats de l'exèrcit francès, juntament amb el [[Cos Expedicionari Britànic]] al nord per aturar als alemanys a la [[Línia KW]]. Aquesta línia defensiva seguia el riu [[Dijle]], a l'est de [[Brussel·les]], en un front continu que unia als exèrcits britànic, francès i belga. Aquest pla preveia que els alemanys planejaven concentrar les seves forces allà on podrien estar millor abastides gràcies a la millor carretera que hi havia al nord de Bèlgica.
Gamelin no tenia la personalitat per imposar la seva voluntat. El primer pas que va fer va ser proposar la variant
Gamelin confrontà aquests arguments adoptant la presumptament raonable assumpció que els alemanys intentarien superar la línia aliada concentrant les seves forces mecanitzades. No podien esperar superar la [[Línia Maginot]] pel flanc dret o superar la concentració de tropes aliades del flanc esquerre. Això només deixava el centre, però la major part de la zona estava coberta pel [[riu Mosa]]. Els tancs eren inútils per combatre les posicions fortificades del riu. No obstant això, a [[Namur]], el riu girava cap a l'est, creant una bossa entre ell i el riu [[Dijle]]. Aquesta "Bossa de Gembloux", ideal per a la guerra mecanitzada, era un punt feble perillós. Gamelin decidí concentrar allà la meitat de les seves reserves blindades. Assumint que el moment decisiu de la campanya seria una gegantina batalla de tancs, obvià el problema dels bombarders tàctics alemanys en la creença que els atacs aeris no serien efectius contra unitats cuirassades en moviment. Evidentment que els alemanys podrien intentar superar la posició del Mosa mitjançant la infanteria, però això només s'aconseguiria mitjançat l'ús massiu de l'artilleria, la qual cosa advertiria a Gamelin i li donaria temps per reforçar la línia del Mosa.
Línia 225:
Ironside havia demanat originàriament a Gort que salvés la BEF mitjançant un atac al sud-oest cap a [[Amiens]]. Gort replicà que 7 de les seves 9 divisions encara es trobaven al riu [[Escalda (riu)|Escalda]], i que només tenia dues divisions disponibles per llançar un atac.<ref name=Neave31/> Ironside tornà al Regne Unit preocupant amb el fet que la BEF ja estava derrotada, i ordenà [[Preparatius britànics anti-invasió de la II Guerra Mundial|mesures contra-invasió]] urgents.
El mateix dia, l'Alt Comandament Alemany es mostrà molt confiat. Decidiren que no semblava que hagués de sorgir cap amenaça des del sud. Per tant, el general [[Franz Halder]] jugava amb la idea d'atacar [[París]] immediatament per fer fora França de la guerra. Les tropes aliades del nord s'estaven retirant del riu [[Escalda (riu)|
El [[8è Fliegerkorps|VIII. ''Fliegerkorps'']], sota el comandament del general [[Wolfram von Richthofen]] envià els seus StG 77 i StG 2 a cobrir aquesta ''cursa fins a la costa del Canal''. Anunciat com "la millor hora" dels [[Stuka]]s, aquestes unitats van respondre a cada petició d'ajut de les divisions panzer mitjançant un extremadament eficient sistema de comunicacions. Els Ju 87 eren molt efectius en atacar posicions als flancs de les forces alemanyes, posicions fortificades, així com a destruir cadenes de subministrament a rereguarda.<ref>Weal, p47</ref> La Luftwaffe també es beneficia de les excel·lents comunicacions terra-aire durant tota la campanya. Oficials d'enllaç equipats amb ràdios i situats a l'avançada podien trucar als Stukas i dirigir-los contra les posicions enemigues per tot l'eix de l'avanç. En alguns casos, els Stukas responien a les peticions d'ajut en només 10 ó 20 minuts. El ''[[Oberstleutnant]]'' Hans Seidmann ([[cap de l'estat major]] de Richthofen) va dir que ''mai més s'assolí un sistema tan funcional de discussió i planificació d'operacions conjuntes''.<ref>E.R Hooton, p67</ref>
| |||