Canal de Suez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: també al increment de > també a l'increment de
m Corregit: - Ministre]] de Anglaterra, + Ministre]] d'Anglaterra,
Línia 178:
El [[17 de febrer]] de [[1867]] un primer vaixell va travessar el canal, encara que la inauguració oficial es va realitzar el [[17 de novembre]] de [[1869]] amb la presència de l'emperadriu [[Eugenia de Montijo]].
 
En [[1875]] el Pachá d'[[Història d'Egipte|Egipte]], a causa del [[deute extern]] del país, va posar a la venda la seua part de les [[Acció empresarial|accions]] del Canal. En una ràpida maniobra, el [[Primer Ministre]] de d'[[Anglaterra]], en aquell temps [[Benjamin Disraeli]], va convèncer a la [[Victòria I del Regne Unit|Reina Victoria]] de la necessitat de comprar-les per a prendre el control sobre la ruta cap a l'[[Índia]], la [[colonialisme|colònia]] més rica d'Anglaterra. Un enviat de Disraeli va aconseguir un quantiós préstec de part de la Casa [[banc (empresa)|banquera]] [[Rothschild]], i d'aquesta manera Anglaterra es va assegurar el domini del Canal.
 
La [[Convenció de Constantinoble]] de [[1888]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boczek |nom=Bolesław Adam |títol=International Law: A Dictionary |url=http://books.google.cat/books?id=NR7mFXCB-wgC&pg=PA314&dq=Constantinople+Convention+of+the+Suez+Canal&hl=ca&sa=X&ei=XBarUdGvKqWe7Aah54HgAQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Constantinople%20Convention%20of%20the%20Suez%20Canal&f=false |llengua=anglès |editorial=Scarecrow Press |data=2005 |pàgines=314 |isbn=0810850788}}</ref> va declarar el canal zona neutral sota protecció britànica. En ratificació d'aquest tractat, L'[[imperi Otomà]] va accedir a permetre la navegació internacional de forma lliure a través del canal, tant en temps de pau com de guerra.