Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - el què es + el que es
m Corregit: - suspicàcies de Anglaterra que + suspicàcies d'Anglaterra que
Línia 121:
{{AP|Constitució Espanyola de 1845|Dècada Moderada|Guerra dels Matiners}}
[[Fitxer:Ramon Maria Narvaez.jpg|thumb|dreta|El moderat [[Ramón María Narváez y Campos|Ramón María Narváez]]]]
El general [[Ramón María Narváez y Campos|Narváez]], convertit en líder del [[Partit Moderat]], va assumir la Presidència del Govern el 4 maig de 1844 donant amb això inici a la que s'ha anomenat Dècada Moderada. Durant aquest període de relativa estabilitat i s'imposà una nova llei municipal ([[1845]]) amb sufragi directe censatari i reforçant el centralisme i dictant una nova constitució, la [[Constitució Espanyola de 1845]] que tornarà al model de sobirania compartida entre el Rei i les Corts i va reforçar els poders de la Corona. Amb l'arribada al poder el Partit Moderat es va dividir fins que Narváez fou cessat el 1846 arran de les disposicions matrimonials que planejava per a la reina Isabel II. Paral·lelament la mare de la reina, l'ex regent Maria Cristina, havia ordit un pla matrimonial per casar la seva filla amb l'hereu de la Corona francesa. Tals propòsits van aixecar les suspicàcies de d'Anglaterra que recordà a Espanya la impossibilitat d'unir en una sola corona els regnes d'Espanya i França en virtud de la vigència del [[Tractat d'Utrecht]]. Proclamat [[Francisco Javier de Istúriz]], aquest només va aconseguir mantenir-se fins al 28 gener de [[1847]], quan Mendizábal retornat de l'exili el va obligar a dimitir. De gener a octubre d'aquest any es van succeir tres governs sense rumb mentre a Catalunya els carlins encpçalaven la [[Guerra dels Matiners.]]
 
[[Fitxer:Savalls1.jpg|thumb|esquerra|El general [[Francesc Savalls i Massot]]. <br />Participà en la [[Primera Guerra Carlina]] amb 17 anys arribant al grau de capità i després en la [[Guerra dels Matiners]] o segona guerra carlina. Després de la derrota s'exilià a Niça i s'allistà a l'exèrcit dels Estats Pontificis lluitant al bàndol papal contra els exèrcits italians que pretenien la unificació nacional italiana i representaven, com els isabelins a Espanya, una ideologia liberal centralista.]]