Cambrils: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: dins del territoris > dins dels territoris
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 21:
===Ubicació===
 
Situat al sud-oest del Camp de Tarragona, a la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km². La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d'un 2% de mitjana, de Nord a Sud. L'alçada màxima no arriba a superar elels 70 metres sobre el nivell del mar. Quant a l'alçada mitjana de la zona urbana, està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar (a l'estació de ferrocarrils). El terme municipal de Cambrils limita amb el mar, i amb els termes municipals de [[Mont-roig del Camp]] (a l'oest); [[Montbrió del Camp]] i [[Riudoms]] al nord; [[Vila-seca]] i [[Salou]] a l'est; de forma curiosa, el terme municipal de [[Vinyols i els Arcs]] (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular la zona central del de Cambrils i el parteix pràcticament en dos.
 
[[Fitxer:Cambrils.png|Cambrils]]
Línia 41:
*[[Platja de la Llosa]].
*[[Platja de l'Ardiaca]].
Les platges de Llevant ocupen 4,5 km. La seva tipologia és de platges llargues, de poca fondària, amb sorra de granulometria fina o mitja i amb pocapoc pendent.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Moreno|nom = Marta|títol = L’Escola passeja per Cambrils|url = |edició = Ajuntament de Cambrils|llengua = Català|data = 2000|editorial = Ajuntament de Cambrils|lloc = Cambrils|pàgines = 19|isbn = DL T.1245-2000|nom2 = Fàtima|cognom2 = Sarrà}}</ref> Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, mentre que les de ponent són en gran part formades per badies artificials. Sovint, les platges de ponent són conegudes popularment segons els barris o les urbanitzacions davant de les quals són ubicades (Tarraco, Eldorado, Marcambrils, etc.)
 
==== Rieres i barrancs ====
Línia 68:
* La zona de ponent. Els barris i urbanitzacions que componen aquesta zona són l'Horta de Santa Maria, l'Albareda, la Llosa, el Dorado Platja, Marcambrils, la Dorada, Tarraco i Cambrils Mediterrània.
 
Dels 4.761 habitants amb què comptava Cambrils l'any 1960, actualment la població censada alel 2013 està entorn dels 33.775 habitants, si bé la quantitat real de resident és superior. Durant els períodes més intensos de l'època turística, Cambrils pot superar els 100.000 habitants.
 
== Història ==
Línia 76:
'''Època Ibèrica:''' Cambrils va estar integrada dins dels territoris dels ibers cossetans. S'anomenen cossetans o cessetans la gent que poblava el Camp de Tarragona en aquella època, en relació a Kesse (o Tarakon), un antic poblament iber de Tarragona. En el seu terme, només s'ha pogut trobar un indret que hagi donat ceràmica ibèrica amb exclusivitat, que permet plantejar la hipòtesi d'un indici d'un petit nucli habitat: el Castell de Vilafortuny.
 
'''Època romana:''' a Catalunya és el període següent al període iber, i comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. A Cambrils s'han trobat en diferents llocs restes romanes d'una certa importància que ens demostra que el seu terme estava molt poblat. Algunes d'aquestes restes romanes s'han localitzat a la partida del Cap de Sant Pere (restes d'edificacions); a la de la Pujada de na Ponsa (runes d'edificis); als Tallats; Mas d'en Bosc; a la partida Masos i a la dels Esquirols (restes de viles romanes); enterraments a la zona de la Parellada (Av. del Mil·lenari; C/ de Gaudi; [[mil·liari|mil·liaris]] al llarg de la [[via Augusta]], que discorre travessant tot el terme cambrilenc, etc. El jaciment més significatiu és la vila romana de la Llosa. Localitzat al començament dels anys 1980, s'estàestan fent campanyes d'excavacions que no estan concloses, però s'ha pogut concretar que va existir entre el segle I abans de Crist fins al segle VI després de Crist. A més, els darrers anys s'han localitzat diverses fases d'utilització de l'espai actualment ocupat pel jaciment, des d'una possible fàbrica de salaons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpolis baix imperial.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cambrils.cat/museu/menu1/Museu%20Moli%20de%20les%20Tres%20Eres/vil-la-romana-de-la-llosa/vil-la-romana-de-la-llosa|títol = Vil·la Romana de la Llosa|consulta = 24/02/2015|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>
 
'''De l'Edat Mitjana fins a l'actualitat:''' apareix documentat per primera vegada el setembre de 1152 quan Ramon Berenguer IV va fer lliurament de la meitat del terme a Ponç de Regomir. Se li donaven les terres amb l'obligació que edifiqués allà un castell. Una sèrie de problemes que no han quedat gaire clars van fer que en 1154 les terres passessin a les mans de Beltran de Cambrils.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = Centre d'Estudis Cambrilencs|títol = Diplomatari de Cambrils: Col·lecció de documents històrics : volum I 1152-1291|url = http://books.google.es/books/about/Diplomatari_de_Cambrils.html?id=1ldPMwEACAAJ&redir_esc=y|edició =2005a ed.|llengua = Català|data = |editorial = Centre d'Estudis Cambrilencs|lloc = Cambrils|pàgines = 292|isbn = ISBN 8460974804}}</ref>
Línia 86:
En [[1359]] es va [[Muralla de Cambrils|emmurallar la ciutat]]. El [[1470]], el rei [[Joan el Gran|Joan II]] va fer donació del terme a Portugal; tanmateix, la donació no va arribar a fer-se efectiva i poc després el senyor del castell se li va lliurar al [[duc de Cardona]] qui va mantenir els seus drets fins que en 1520 diversos veïns van protagonitzar una revolta que va acabar amb el retorn de la ciutat a la senyoria real. Va pertànyer a la [[Comuna del Camp]].
 
La veïna població de [[Montbrió del Camp]], que en un moment indeterminat durant l'edat mitjana passà a formar part del terme de Cambrils, el 1406 hagué de cooperar en la construcció de les muralles de Cambrils. Cambrils i Montbrió passaren a ser viles reials considerades com a " Carrer de [[Barcelona]]" el 1449. L'any 1622, Montbrió va signar una concòrdia amb Cambrils i un cop delimitat els límits entre ambdós termes, es va segregar.
 
Durant la [[Guerra dels Segadors]] tropes fugitives es van refugiar a la ciutat. El 12 de desembre de [[1640]], Cambrils va ser assetjada per tropes comandades pel [[Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens|marquès de Los Vélez]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Madoz |nom=Pascual |títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar |volum=vol.5 |url=http://books.google.cat/books?id=NGA8AQAAIAAJ&pg=PA339&dq=qui%C3%B1ones+Cambrils&hl=ca&sa=X&ei=0D4SU9W0EZTG7AbJi4CwBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=qui%C3%B1ones%20Cambrils&f=false |llengua=castellà |editorial=D. Madoz |data=1846 |pàgines=339 |isbn=}}</ref> Aquest episodi es coneix com la [[Batalla de Cambrils]]. Els defensors de la ciutat, encapçalats per [[Antoni d'Armengol i de Macip|Antoni d'Armengol]], es van negar a lliurar-la i van haver d'enfrontar-se amb un exèrcit format per 23.000 infants, 3.100 cavallers i 24 peces d'artilleria. El dia 14 queia la ciutat; entre 600 i 1.000 dels defensors van ser assassinats. Els dirigents de la defensa i les autoritats de Cambrils van ser assassinats i els seus cadàvers penjats a les portes de la vila; els cadàvers van romandre penjats fins que el 1641, [[Josep Margarit i de Biure]] va ordenar el seu despenjament. La crueltat de les tropes castellanes durant el setge de Cambrils va rebre crítiques fins i tot entre els oficials del seu exèrcit.
Línia 101:
De les antigues muralles que envoltaven la ciutat es conserva la porta, que va ser restaurada el [[1932]] per [[Cèsar Martinell]]. També pot veure's una de les torres, coneguda com a Torre de la Presó, ja que va funcionar com a tal durant un temps. A la zona del port es troba una antiga torre de guaita construïda el [[1664]].
[[File:Biblioteca de Cambrils (4).JPG|thumb|Biblioteca de Cambrils]]
L'[[Santa Maria de Cambrils|església parroquial]] està dedicada a Santa Maria. La seva construcció es va iniciar el [[1550]], és de nau única i planta rectangular. El temple ha estat modificat en diverses ocasions. En el seu interior es veneren les relíquies de [[sant Plàcid]]. L'ermita de la [[Mare de Déu del Camí (Cambrils)|Mare de Déu del Camí]] va ser l'antiga església parroquial segons apareix en un document de 1154. L'edifici actual és de [[1778]] i es va construir amb pedres procedents de la pedrera de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Té tres naus i cripta; annexa eshi trobaha una antiga torre de vigilància.
 
A l'agregat de [[Vilafortuny]] s'hi trobava l'església de Santa Maria, citada ja el 1194. L'església original va ser destruïda per atacs pirates el segle XV. L'arquebisbe [[Gaspar Cervantes de Gaeta|Cervantes de Gaeta]] va autoritzar el 1575 la construcció d'un nou temple, el de Santa Maria del [[Mas d'en Bosch]], que també va ser saquejat pels pirates el [[1582]] encara que no va ser destruït. Es tracta d'un edifici de petites dimensions amb un petit cementiri. També a Vilafortuny trobem el [[Castell de Vilafortuny]].
Línia 117:
El Museu Agrícola és un antic celler cooperatiu modernista dissenyat per l'arquitecte deixeble d'Antoni Gaudi, Sr. [[Bernardí Martorell i Puig|Bernardí Martorell]]. L'edifici va ser utilitzat per fer vi des de 1921 fins al 1994, quan s'iniciaren les obres de rehabilitació per convertir-lo en museu. Aquest obrí les portes per presentar l'evolució de la pagesia a Cambrils, especialment en tot el procés d'obtenció de l'oli i del vi. També hi ha diverses exposicions temporals als antics cups del celler.
La [[Torre del santuari del Camí|Torre de l'Ermita]] és una torre militar medieval de guaita declarada Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu bon estat de conservació i impressionant alçada. Situada dins el recinte del Santuari de la Mare de Déu del Camí, es coneix ja des del segle XIV la seva funció de vigilància de la costa i de l'antic Camí Reial de Barcelona a València (via Augusta). Es conserva la seva distribució interna amb escales de cargolcaragol i a les sales s'hi pot visitar una mostra sobre Cambrils a l'Edat Mitjana.
 
Torre del Port, al passeig Miramar del port de Cambrils.
Línia 127:
Durant molts anys les principals activitats econòmiques del municipi van ser la pesca i l'agricultura. Tanmateix, l'apogeu del turisme des de mitjans la [[dècada dels seixanta]] han convertit al sector serveis en la principal font d'ingressos de Cambrils. La conjuminació d'aquests dos sectors fa que Cambrils sigui una plaça reconeguda de gastronomia del peix i marisc.
 
Cambrils és considerada com la Capital Gastronòmica de la Costa Daurada. A més de 60 restaurants, entre ells alguns de fama internacional i amb distintius d'estel "*Michelin", se li uneix una enorme varietat de bars, cafeteries, terrasses, gelateries, etc., que fan que una bona part del seu turisme sigui atret pels productes cambrilencs de primera qualitat, tant agrícoles com a pesquers, com pel bon fer dels seus restauradors.
 
El Mercat ambulant dels dimecres, "el mercadet", se celebra amb aproximadament 200 paradistes, i és un dels més visitats turísticament. Cada dimecres, està ubicat des del Passeig Albert a l'Avinguda Mil·lenari, al barri antic de la Vila.