Història de Panamà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nació del istme. Després > nació de l'istme. Després
m Corregit: - enemics de Espinar convencen + enemics d'Espinar convencen
Línia 172:
El [[1830]] es produeix la Primera Separació de Panamà de Colòmbia. La Gran Colòmbia travessava per un caos polític pel fet que Veneçuela i Equador van prendre la decisió de separar de la confederació. [[Antonio José de Sucre|Sucre]] havia estat assassinat i Bolívar va desistir del govern. El general José Domingo Espinar, Comandant Militar de l'Istme, declara la separació de Panamà el 26 de setembre de 1830, en no estar d'acord amb la inestabilitat del govern de [[Joaquín Mosquera]], successor de Bolívar. Espinar li ofereix a Bolívar el govern de l'Istme, perquè lluités per l'adhesió dels altres països de la confederació, però Bolívar es trobava malalt i declina l'oferiment, i li demana a Espinar que reintegrés l'Istme de nou a la Gran Colòmbia. Panamà va ser reintegrada a la confederació l'11 de desembre de 1830, la qual insinuava la possibilitat d'una nació independent de la Gran Colòmbia.
 
El general Fábrega no recolzava la decisió de reintegrament de l'istme per part d'Espinar i se'n va cap a Veraguas, però deixa a càrrec del control militar de la Ciutat de Panamà el coronel Juan Eligio Alzuru. Els enemics de d'Espinar convencen Alzuru de detenir-lo i enviar al desterrament. Amb la idea de proclamar-se dictador, Alzuru busca suport en el poble panameny i el seu sentit nacionalista, la qual cosa dóna com a resultat la Segona Separació de Panamà de Colòmbia el 9 de juliol de [[1831]]. Alzuru es va convertir en un dictador i perdé el suport de la població panamenya. Amb 'arribada a l'istme del Coronel [[Tomás Herrera]], en cooperació amb Fàbrega i altres panamenys il·lustres, Alzuru és capturat i afusellat. Mesos després, la nació de l'istme es torna a unir a Colòmbia, amb el desencís d'estar unit a un país en decadència, amb l'extinció de la Gran Colòmbia, ja que Veneçuela i Equador eren països independents, i la manca del lideratge de Simón Bolívar, deixava veure entre els panamenys que formar part de la República de la Nova Granada era innecessari, i feren néixer així societats i partits amb ideals separatistes a Panamà.
 
La guerra granadina de [[1839]], sota el comandament de general [[José María Obando]], va llançar a la regió a un conflicte armat, al qual els habitants de l'istme se sentien aliens i preferien evitar. Desistint d'entrar a la guerra, es va crear una junta popular reunida a la Ciutat de Panamà el 18 de novembre de [[1840]], per declarar la separació de Panamà de Colòmbia per tercera vegada, sota el nom d'[[Estat de l'Istme]]. Encapçalat pel Coronel Tomás Herrera, es redacta la primera constitució panamenya, s'organitza l'economia i les institucions polítiques de la nació. Costa Rica i Estats. Units. reconèixen al nou país. Després de mesos de negociació el govern de Bogotà aconsegueix convèncer el Coronel Herrera de reintegrar l'istme sota l'acord de no emprendre càstig contra els secessionistes istmeños. Fent cas omís a l'acordat, una vegada reintegrat l'istme, el Coronel Herrera és bandejat i donat de baixa de l'escalafó militar.