Dost Muhàmmad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
m Corregit: - rebels de Herat + rebels d'Herat
Línia 13:
'''Dost Mohammad Khan''' ([[23 de desembre]] de [[1793]] - [[9 de juny]] de [[1863]]) fou un sobirà afganès, vintè fill del [[Sardār Payinda]] o [[Pāyenda Khan]] (cap del clan [[Bārakzay]]), que va governar [[Afganistan]] del [[1826]] al [[1863]] i va fundar la dinastia [[Barakzay]].
 
Zaman Xah Durrani va fer matar Payenda Khan i la direcció del clan va passar al seu fill gran Fath Khan. Dost Muhammad fou criat pels seus parents materns kizilbaix. Fath Khan va ajudar a [[Mahmud Xah Durrani]] a pujar altre cop al poder el [[1809]] i va obtenir una influència considerable. Dost Muhammad va ser enviat amb el seu germà i va ocupar alguns càrrecs com governador de [[Kuhistan]] i va dirigir algunes expedicions força exitoses com la feta contra els rebels del [[Caixmir]] i els rebels de d'[[Herat]] ([[1816]]). Però després d'aquesta darrera va caure en desgràcia per haver insultat a l'esposa d'un príncep [[Sadozay]] i va marxar a Caixmir. El [[1818]] els serveis de Fath Khan foren pagats amb el seu assassinat per orde de [[Mahmud Xah Durrani]] i el seu fill Kamran (després d'haver-lo cegat).
 
Dost Muhammad va aixecar un exèrcit a Caixmir i va entrar a l'Afganistan ocupant [[Kabul]] on va posar al tron com a nominal sobirà a [[Xahzada Sultan]]. Va rebutjar un intent de Mahmud d'expulsar-lo i li va deixar només Herat, però va haver d'entregar el poder al seu germà gran (el més gran dels que restaven vius) [[Muhammad Azam Khan]], abans governador de Caixmir, mentre ell mateix fou nomenat emir de [[Gazni]], tot i que no deixava d'aspirar al poder a Kabul. Altres germans també van rebre territoris. A la mort d'Azam Khan el [[1823]] va derrotar al seu fill i successor [[Habib Allah Khan]] però Kabul va caure en mans d'un altre germà, [[Sultan Muhammad Khan]] de [[Peshawar]]. Però el [[1826]] aquest darrer va abandonar Kabul, on no tenia suport, i Dost Muhammad hi va entrar.