Revisió del 20:51, 3 juny 2015 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 21:10, 4 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - als què guarda + als quals guarda Edició següent →
Línia 12: En relació amb els boscos, ''sylvestris deus'', presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges,<ref>[[Tibul]] II.5.30.</ref><ref>[[Lucà]]. ''[[La Farsàlia]]'' III.402.</ref><ref>[[Plini el Vell\|Plini]]. ''[[Naturalis Historia\|Història natural]]'' XII.2.</ref><ref>[[Ovidi]]. ''[[Les metamorfosis]]'' I.193.</ref> pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer i és anomenat δενδροφόρος (''dendroforos'').<ref>Virgili. ''[[Geòrgiques]]'' I.20</ref> Respecte al xiprer s'explica la següent llegenda: Silvà, o segons d'altres fonts [[Apol·lo]],<ref>[[Servi Maure Honorat]], ''Comentari sobre l'Eneida de Virgili'' III.680</ref><ref>Ovidi, ''Les metamorfosis'' X.160 i seg.</ref> estava enamorat del jove Cipariso; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. Cipariso va morir de pena per això i va ser transformat en xiprer.<ref>Servi Honorat. ''Comentari sobre les Geòrgiques de Virgili'' I.20, ''Èglogues'' X.26, ''Eneida'' III.680</ref> També se'l descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als ~~què~~quals guarda dels [[llops]], i de la fertilitat, la qual promou.<ref>Virgili, ''Eneida'' VIII.601</ref><ref>Tibul, I.5.27.</ref><ref>[[Cató el Vell\|Cató]], ''De re rustica'', 83.</ref><ref>[[Nono de Panópolis\|Nono]], II.324</ref> Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li descriu com un apassionat de la [[música]]: la [[flauta de Pan\|siringa]] estava consagrada a ell<ref>Tibul, II.5.30</ref> i se l'esmenta junt amb els [[Pan]]s i les [[Nimfes]]<ref>Virgili. ''Geòrgiques'' I.21</ref><ref>Lucà. ''La Farsàlia'', III.402</ref> Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb [[Pan]], [[Faune]], Inuus i Égipan.<ref>[[Plutarc]]. ''[[Vides paral·leles]]'', ''[[Cató el Jove]]'', 22.</ref> Cató el Vell<ref>Cató. ''De re rustica'', 83.</ref> l'anomena ''Mars Silvanus'', de manera que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el [[Mart (mitologia)\|Mart]] italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'[[agricultura]] era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones.<ref>[[Escoli]]. ''Sobre Juvenal'', VI.446</ref> En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de [[Pomona]].<ref>Virgili. ''Geòrgiques'', II.494.</ref><ref>[[Horaci]], ''[[Epodos]]'', II.21; ''[[Carminas]]'', III.8.</ref><ref>Ovidi, ''Les metamorfosis'', XIV.639.</ref> Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, espigues de cereals, llet, carn, vi i porcs.<ref>Horaci, ''Epodos'' II.22, ''Epístoles'' II.1.43; Tibul I.5.27; [[Juvenal]] VI.446</ref>

Silvà: diferència entre les revisions