Giges: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Disambiguated: DelfosOracle de Delfos
m Corregit: - d’ allí. + d’allí.
Línia 12:
El Plató, al llibre II de la República descriu el [[Mite d'en Giges]] i com en Giges va arribar a posseir el regne de Lídia.
 
<blockquote>"conten que [Giges] era un pastor jornaler del rei de Lídia d'aleshores. En ocasió d’un gran temporal d’aigües i d’un sisme s’obrí un tros de terra i es féu un esvoranc en el lloc on pasturava. El pastor va veure-ho meravellat, davallà per allí i entre moltes altres coses prodigioses que relata el mite, contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portetes practicables. Ell s’hi abocà i comprovà que dins hi havia un mort pel que semblava de corpulència major que la d’un home corrent. El difunt no duia altra cosa sinó un anell d’or a la mà; Giges l'hi va treure i sortí d’ allíd’allí. Quan hi hagué l’acostumada reunió de pastors per notificar mensualment al rei què havia passat als ramats, diuen que aquell pastor hi anà amb l’anell posat. Assegut, doncs, entre els altres, el féu girar per atzar, i el seu gravat li quedà encarat amb la palma de la mà, amb la qual cosa el pastor esdevingué invisible per als seus companys de grup, que es posaren a parlar d’ell com d’un absent. Ell se’n meravellà, tocà altre cop l’anell i girà cap a la part de fora el gravat; efectuat el gir, tornà a ser visible. El pastor se n’adonà i provà de nou l’anell, si tenia aquells eficàcia. I li succeí efectivament tal cosa: girant l’anell endins ell es tornava invisible, si després &#91;pàg. 61&#93; el girava cap enfora, visible. Comprovat tal poder, amb les seves traces i manyes de seguida aconseguí ser escollit per missatger dels qui anirien a veure el rei. Doncs s’incorporà, seduí la reina i amb l’ajuda d’ella parà un parany al rei i l’assassinà; així li usurpà el poder. Aleshores, si d’anells d’aquests n’hi hagués dos, un se’l posaria el just, i l’altre l’injust. Doncs no hi hauria ningú &#8212;és creença comuna&#8212; que fos de conviccions tan fermes que es retingués amb la justícia i s’abstingués dels béns aliens i no els toqués, tot i ser-li possible d’agafar tot el que volgués del mercat, i entrar a les cases per fornicar amb qui li vingués de gust, i matar, o treure de la presó, els qui li passessin pel cap, i fer qualsevol cosa entre els homes, com si ell fos un semidéu. Així actuaria el just, i no faria res de diferent de l'altre; tots dos s'adreçarien a un mateix objectiu."<ref>Plató, ''La República'' 359d-360b. Fragment extret de: [[Plató]]: ''&#928;&#959;&#955;&#953;&#964;&#949;&#8055;&#945; - La Rep&#250;blica''. Versió bilingüe grec-català. Text grec revisat i traducció de [[Manuel Balasch]]. Volum I: Llibres I-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1989 (Plató - Els Diàlegs. Volum X), pàgs. 59-61.</ref></blockquote>