Des de finals del segle XIX, diversos autors i institucions van intentar crear llengües amb una voluntat de de [[llengua auxiliar]] internacional, tal com s'havia utilitzat la ''lingua franca''. Aquestes llengües eren [[Llengua planificada|planificades]], és a dir, creades expressament. D'entre aquestes la més difosa és l'[[esperanto]].<ref name="Piron">Byram, Michael. ''Routledge Encyclopedia of Language Teaching and Learning''. Routledge, 2001, pàg. 464. ISBN 0-415-33286-9</ref> Recentment, s'ha desenvolupat la [[Lingua Franca Nova|''lingua franca'' nova]], inspirada directament en la pròpia ''lingua franca'' i basada en igualment en els idiomes romànics: el [[francès]], l'[[italià]], el [[portuguès]], el [[castellà]] i el [[català]].,<ref name="Invented Languages">Harrison, Richard H. (2008) ''Lingua Franca Nova.'' '''Invented Languages, 1,''' pp. 30 –33.</ref> Peròperò amb una gramàtica i vocabulari simplificats.
