Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mitjançant una estratagema > mitjançant un estratagema
m Corregit: - s'assabentin de ens + s'assabentin que ens
Línia 62:
Cap al migdia, els militars rebels havien perdut el control d'alguns dels edificis que havien conquerit i el seu domini s'estenia amb prou feines ja a un parell d'edificis. En aquell moment la lluita semblava estancada, sent inviable per a Goded i els seus homes vèncer les milícies obreres i dominar la ciutat. A les dues de la tarda, quan semblava obvi que els rebels no podrien vèncer, la [[Guàrdia Civil]] es va posar del costat de la Generalitat i es va llançar a la carrers per socórrer les milícies, trencant l'equilibri en contra dels revoltats.<ref name="p260"/> Poc després els hotels Ritz i Colom, així com l'edifici de Telefónica, van ser presos per les [[milícia|milícies]]. Assetjades la Capitania General i els edificis presos pels rebels, els guàrdies d'assalt i les milícies van detenir el ''Regiment d'Artilleria de Muntanya N°; 1'', aquarterat en els molls del port però que acudia a socórrer els rebels del centre de la ciutat, i van convèncer els soldats d'una [[bateria d'artilleria|bateria]] del Regiment perquè abandonessin als seus oficials, indicant-los que aquests els havien enganyat sobre les seves reals motivacions.<ref name="p260"/> Després d'això, els [[milícia|milicians]] van comptar amb el suport de peces d'[[artilleria]] i l'adhesió de reclutes i soldats de les unitats revoltades.<ref name="p260"/>
 
A les onze del matí el general Manuel Goded va arribar al port de Barcelona en el seu hidroavió procedent de [[Palma]], on havia aconseguit el control de l'illa sense pràcticament disparar un sol tret. El Coronel Jacobo Roldán el va anar a rebre i li va dir que els soldats estaven lluitant bé, però ''només Déu sap el que ocorrerà quan s'assabentin deque ens estem alçant contra la República'' .<ref>. Francisco Lacruz ''L'alçament, la revolució i el terror a Barcelona'', pàg. 202 </ref> Ràpidament es va dirigir al vell edifici de la Capitania General, on va arrestar i va deposar el general [[Francisco Llano de la Encomienda]], cap de la ''4a Divisió Orgànica'', que encara continuava fidel a la República. Però no va aconseguir inculcar prou valor als seus homes ni convèncer la [[Guàrdia Civil]] perquè es rebel·lés: el [[José Aranguren Roldán|General Aranguren]], cap de la Guàrdia Civil, va continuar afirmant que ell només obeiria les ordres de la [[Generalitat de Catalunya]], mentre el Coronel [[Antonio Escobar Huertas|Antonio Escobar]] (també de la [[Guàrdia Civil]]) es va posar a disposició del govern català. La situació de Goded no va millorar i cap al tard va ser assaltat l'edifici de la Capitania General, que Goded havia convertit a la seva caserna general i va ser pres després d'unes quantes canonades; El port i les seves instal·lacions estaven situats al costat de la Capitania i també van caure.<ref name="p260"/> Goded, que es va salvar de les ires populars gràcies a una famosa comunista de Barcelona, [[Caridad del Río Hernández|Caridad del Río]], (mare de [[Ramon Mercader]]) va ser capturat i se li va fer radiar una crida als seus seguidors en el qual, en un to digne encara que derrotat, els demanava que deposessin les armes, igual com havia fet Companys durant [[Fets del sis d'octubre]]:
 
{{cita|La sort m'ha estat adversa i he caigut presoner; sí voleu evitar que continuï el vessament de sang, quedeu deslligats del compromís que teníeu amb mi.|[[Manuel Goded Llopis|General Goded]]}}