Dionisi el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Segona guerra contra Cartago: Millora red Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 29:
El [[397 aC]] es va considerar prou fort per fer la guerra a Cartago; disposava de nombrosos mercenaris i centenars de vaixells amb molts [[quadrirrem]]s i [[quinquerrem]]s, mai vistos fins aleshores. Els cartaginesos, que sortien d'una terrible pesta, no estaven preparats. Els grecs de [[Gela]], [[Agrigent]], [[Himera]] i [[Escinos]] (''Scinus, Scinos''), ciutats tributàries de Cartago segons el tractat del [[405 aC]], es van aliar a Dionís; també els [[sículs]] i [[sicans]] de l'interior, malgrat que eren ferms aliats de Cartago, es van passar al seu bàndol.
Dionís va entrar en territori cartaginès sense oposició i va [[Setge de Motya (398 aC)|assetjar Mòtia]], una de les principals fortaleses cartagineses, que fou conquerida. [[Segesta (Sicília)|Segesta]] també fou [[Setge de Segesta (397 aC)|assetjada]] però va resistir.
El [[396 aC]] va arribar una flota cartaginesa
En aquest any (393 aC), sota la direcció de [[Magó (396 aC)|Magó]], successor d'Himilcó, i amb el suport de sículs, els cartaginesos van avançar fins a [[Messina|Messana]], però foren derrotats per Dionís prop d'''[[Abacaenum]]''. El [[392 aC]], després de rebre reforços, Magó va avançar altre cop cap a Siracusa, però Dionís, amb el suport del tirà Agiris d'[[Agurion]] (''Agyrion'' o ''Agyrium''), va poder tallar-li els subministraments i Magó va haver de demanar la pau. Pel tractat Cartago deixava de protegir els seus aliats a l'illa (especialment els sículs) i cedia [[Tauromenium]], i en la resta es confirmaven les posicions anteriors a la guerra.
|