Dionisi el Vell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 29:
El [[397 aC]] es va considerar prou fort per fer la guerra a Cartago; disposava de nombrosos mercenaris i centenars de vaixells amb molts [[quadrirrem]]s i [[quinquerrem]]s, mai vistos fins aleshores. Els cartaginesos, que sortien d'una terrible pesta, no estaven preparats. Els grecs de [[Gela]], [[Agrigent]], [[Himera]] i [[Escinos]] (''Scinus, Scinos''), ciutats tributàries de Cartago segons el tractat del [[405 aC]], es van aliar a Dionís; també els [[sículs]] i [[sicans]] de l'interior, malgrat que eren ferms aliats de Cartago, es van passar al seu bàndol.
 
Dionís va entrar en territori cartaginès sense oposició i va [[Setge de Motya (398 aC)|assetjar Mòtia]], una de les principals fortaleses cartagineses, que fou conquerida. [[Segesta (Sicília)|Segesta]] també fou [[Setge de Segesta (397 aC)|assetjada]] però va resistir.
[[Segesta (Sicília)|Segesta]] també fou [[Setge de Segesta (397 aC)|assetjada]] però va resistir.
 
El [[396 aC]] va arribar una flota cartaginesa sotacomadada per [[Himilcó (406 aC)|Himilcó Hannó]], i vacanviant canviaraixí el curs de la guerra: sículs i sicans van retornar a l'obediència cartaginesa, [[Mòtia]] fou recuperada i [[Himilcó (406 aC)|Himilcó]] va avançar fins a [[Messina|Messana]] que fou [[Batalla de Messene|assaltada i destruïda]]. La flota siracusana dirigida per [[Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)|Leptines]], germà de Dionís, fou anorreada. El tirà no va voler arriscar les seves forces de terra i es va retirar cap a Siracusa. Assetjat pels cartaginesos per mar i terra i abandonat pels seus aliats de l'illa, estava en una situació desesperada, però la pesta va tornar a aparèixer entre els púnics. En assabentar-se'n, Dionís va fer un atac sobtat per terra i mar i va derrotar els cartaginesos; una gran part de la flota púnica fou cremada. Els cartaginesos van haver de capitular a canvi d'una sortida lliure, però es veieren obligats a deixar els mercenaris i abandonar els seus aliats. No se'n va seguir cap tractat de pau formal, però el desastre patit i alguna revolta a l'Àfrica van impedir als cartaginesos de renovar el seu intent fins al [[393 aC]].
 
En aquest any (393 aC), sota la direcció de [[Magó (396 aC)|Magó]], successor d'Himilcó, i amb el suport de sículs, els cartaginesos van avançar fins a [[Messina|Messana]], però foren derrotats per Dionís prop d'''[[Abacaenum]]''. El [[392 aC]], després de rebre reforços, Magó va avançar altre cop cap a Siracusa, però Dionís, amb el suport del tirà Agiris d'[[Agurion]] (''Agyrion'' o ''Agyrium''), va poder tallar-li els subministraments i Magó va haver de demanar la pau. Pel tractat Cartago deixava de protegir els seus aliats a l'illa (especialment els sículs) i cedia [[Tauromenium]], i en la resta es confirmaven les posicions anteriors a la guerra.