Revisió del 10:58, 4 des 2015 modifica Theodoxa (discussió \| contribucions) 327 edits Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat ← Edició anterior		Revisió del 23:32, 7 abr 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 437.132 edits m Canvis menors, neteja, replaced: la plaça de → la posició de, segle XVIII → {{segle\|XVIII}}, segle XIX → {{segle\|XIX}}, segle VIII → {{segle\|VIII}} (2), segle VI → {{segle\|VI}} , segle IV → {{segle\| AWB Edició següent →
Línia 9: \|data de naixement=s. I \|data de mort=s. I \|lloc de naixement= [[Betània]]? \|lloc de mort= \|enterrat a=Betània? (tradicions diverses parlen de tombes a [[Larnaca]] (Xipre) i [[Marsella]]) \|festivitat= [[29 de juliol]] (occident), Dissabte de Llàtzer (orient, el dia anterior al [[Diumenge de Rams]]) \|venerat en=Tota la cristiandat \|iconografia=Essent ressuscitat per Crist, embolicat per benes; com a apòstol; com a bisbe (per la tradició francesa) Línia 19: \|patronatge= }} '''Llàtzer de Betània''' és un personatge bíblic que apareix només en el [[Nou Testament]], germà de [[Maria Magdalena\|Maria]] i [[Marta de Betània]]. Va viure en [[Betània]], un poble als afores de [[Jerusalem]]. En la seva casa es va allotjar [[Jesús de Natzaret\|Jesús]] almenys en tres ocasions (Mt 21:17;<ref>{{citar Bíblia\|Mateu\|21\|27}}</ref> Mc 11:1,<ref>{{citar Bíblia\|Marc\|11\|1}}</ref> 11,12;<ref>{{citar Bíblia\|Mateu\|11\|12}}</ref> Lc 10:38;<ref>{{citar Bíblia\|Lluc\|10\|38}}</ref> Jn 11:1<ref>{{citar Bíblia\|Joan\|11\|1}}</ref>). És molt famós principalment perquè segons l'[[Evangeli segons Joan]] (11:41–44)<ref>{{citar Bíblia\|Joan\|11\|41\|44}}</ref> va ser reviscut per Jesús. A partir d'aquesta història el seu nom és utilitzat ~~freqüentment~~sovint com a sinònim de [[resurrecció]]. == Llegenda de Llàtzer == Línia 37: === Tradició ortodoxa: Llàtzer a Xipre === Segons una tradició recollida a la ''Llegenda àurea''' (s. XIII), Llàtzer va sentir que els jueus el buscaven per matar-lo, ja que predicava la resurrecció de Crist, i va fugir a [[Xipre]]. Allí va arribar a convertir-se en el primer bisbe de [[Larnaca\|Larnaka/Kittim]], nomenat directament per [[Pau de Tars]] i [[Bernabé apòstol\|Sant Bernabé]]. Hi visqué durant trenta anys. La llegenda diu que el seu pali episcopal li havia estat lliurat per la mateixa [[Mare de Déu]], que li havia teixit. En el fons, la llegenda volia reforçar el caràcter autocèfal de la diòcesi de Kittim, que havia estat dependent del patriarcat de Jerusalem en 325–413. === Tradició occidental: Llàtzer a la Gàl·lia === Després de la mort de Crist, els tres germans van fugir de Palestina, juntament amb la serventa Marcel·la, [[Maximí d'Ais\|Maximí]], [[Celidoni d'Ais\|Celidoni]], Josep d'Arimatea i altres deixebles de Crist. Van arribar navegant a les costes de [[Provença]] i van desembarcar a Marsella. Llàtzer va esdevenir el primer bisbe de [[Marsella]], mentre Marta, amb Marcel·la, va anar a [[Tarascon]], on va domar una terrible bèstia que n'assolava les terres i Maria s'hi va fer eremita (Maximí i Celidoni van ser bisbes d'[[Ais]]). Les suposades tombes de [[Maria Magdalena]] (a la Santa Balma de [[Sant Maissemin de la Santa Bauma]] i a l'abadia de [[Vézelay]]), de Marta a Tarascon i de Llàtzer (a Marsella, on es confongueren amb les de [[Llàtzer d'Ais]]; les del sant d'Ais foren dutes a la [[Catedral d'Autun]] pensant que eren les del sant de Betània), van esdevenir llocs importants de pelegrinatge durant tota l'Edat Mitjana. A més, a l'abadia de la Trinitat de [[Vendôme]], es mostrava una filactèria amb una llàgrima que Crist havia vessat a la tomba de Llàtzer, en comunicar-se-li la seva mort. Aquesta tradició es va mantenir durant molts segles; el culte que se'n derivà va ser suprimit oficialment al {{segle \|XIX}}, per falta de fonament històric. Sembla que l'origen rau en la confusió amb el sant bisbe [[Llàtzer d'Ais]], que viatjà a [[Palestina]] i en va tornar cap al [[415]], establint-se a [[Marsella]] i essent sebollit a l'[[Abadia de Sant Víctor]]. El seu nom i la seva procedència de Palestina van fer que, en ésser redescoberta la tomba, cap al {{segle \|VIII}}, es confongués amb el deixeble de Crist, i, per explicar la seva presència a Marsella, s'elaborés aquesta tradició. == Tombes de Llàtzer == Línia 61: El bisbe [[Llàtzer d'Ais]], mort en 441, fou sebollit a Marsella, a l'[[Abadia de Sant Víctor]]. A la cripta hi havia un epitafi del [[segle V]], conegut per transcripcions i que es va perdre al segle XVII, que deia: {{Citació\|Aquí jeu el papa Llàtzer de bona memòria, que ha viscut en el temor de Déu més o menys setanta anys i s'ha adormit en pau.}} Al {{segle \|VIII}} es va redescobrir la tomba i es va pensar que corresponia a la de '''Llàtzer de Betània''', llegendari bisbe de Marsella, essent venerada com la de l'amic de Crist. La tradició que narra el viatge de Llàtzer a la Gàl·lia, explica que va morir martiritzat al lloc de la plaça de Lenche de Marsella i va ser sebollit fora vila, en una antiga pedrera que servia com a necròpolis, prop del Port Vell. Segons aquesta tradició, l'antiga ''confessio'' de la cripta del {{segle \|VI}} de l'abadia hauria estat el lloc d'enterrament, i prop seu va ser enterrat, al {{segle \|IV}}, Sant [[Víctor de Marsella]] i sobre la tomba s'edificà el monestir que portava el nom d'aquest sant (en realitat, la història va ésser a l'inrevés: primer s'hi enterrà Víctor i s'edificà l'abadia, i després Llàtzer d'Ais). El 972 les relíquies van ésser portades a [[ciutat d'Autun\|Autun]] (Borgonya), pel bisbe Gerard d'Autun com si fossin les del sant de Betània, per tal d'atreure pelegrins i competir amb el proper santuari de [[Vézelay]], on es pensava que hi havia el cos de [[Maria Magdalena]]. Les suposades restes de Llàtzer de Betània, en realitat de [[Llàtzer d'Ais]], es van instal·lar a la catedral de Sant Nazari, que canvià el nom pel de Saint-Lazare d'Autun en 1148, quan se'n consagrà un nou edifici. El cap, però, es va ~~quedar~~romandre a Marsella, a Sant Víctor, d'on van passar a la catedral on, amb algunes altres restes retornades des d'Autun, encara són venerades, tot i que l'Església no les reconeix com a veritables relíquies. La investigació històrica ha demostrat la falsedat de la llegenda de Llàtzer de Betània, i avui les relíquies són considerades com les del bisbe d'Ais. Línia 70: Fitxer:Lazare-cap.gif\|Reliquiari a la Catedral de la Major de Marsella, amb el cap i alguns ossos que es creia que eren del sant Fitxer:Cathedrale Autun 149.jpg\|Nau de la catedral de Saint-Lazare d'Autun, on es va creure que es traslladava el cos del sant (en realitat, el de Llàtzer d'Ais) Fitxer:LazareAutun.jpg\|Santa Maria Magdalena, escultura de Gislebert (s. XI) provinent de l'antiga tomba de Llàtzer al cor de la catedral d'Autun, desmuntada al {{segle \|XVIII}} (avui al Musée Rolin d'Autun) </gallery></center> Línia 80: {{ORDENA:Llatzer}} [[Categoria:Personatges del Nou Testament]] [[Categoria:Persones commemorades al calendari litúrgic luterà]]

Llàtzer de Betània: diferència entre les revisions