Malàisia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l' UMNO == + l'UMNO == |
m Corregit: - política de estabilitat, + política d'estabilitat, |
||
Línia 72:
A les eleccions federals de finals del 1964 la coalició va obtenir la majoria, però els extremistes malais de l'UMNO van forçar a Singapur, de majoria xinesa, a retirar-se de la federació el [[9 d'agost]] de [[1965]]. A les eleccions de 1969 els radicals de l'UMNO i el PMIN van criticar al primer ministre d'haver fet cessions als xinesos mentre que el [[Partit d'Acció Democràtica]] (Democratic Action Party DAP), el [[Gerakan]], i el People's Progressive Party (PPP, [[Partit Progressista del Poble]]) criticaven les mancances de les minories no malaies. En aquestes eleccions la coalició va conservar la majoria però la va reduir i la MCA va perdre bona part de la seva representació. Les queixes del xinesos van causar disturbis a [[Kuala Lumpur]] el [[13 de maig]] de [[1969]] que van causar segurament centenars de morts. El govern parlamentari va quedar en suspens fins al febrer de 1971.
Tunku Abdul Razak, lloctinent de Tunku Abdul Rahman, va agafar la direcció del partit i del govern (temporalment Director del Consell d'Operacions Nacionals) i ja com a primer ministre el setembre de 1970, amb plenes funcions cinc mesos després. El seu govern va continuar una política
A la mort de Tunku Razak el gener de 1976 va ser substituït per Datuk (després Tun) Hussein Onn, que va renovar la majoria a les eleccions de 1978 i va seguir la mateixa política. El juliol de [[1981]] el va succeir Mahathir Muhammad que va continuar la línia política com els anteriors, sempre dretana i favorable als Estats Units. Mahahthir era dins de l'UMNO el campió dels malais al si d'una Gran Malaysia. Va guanyar les eleccions de l'abril de 1982 amb més de dos terços però després va tenir un litigi constitucional amb els sultans i va esclatar un escàndol financer de la Banca Bumiputra en la construcció d'edificis a [[Hong Kong]]; va enfrontar també la revitalització de l'islamisme i la derrota del Front Nacional a les eleccions de l'estat de [[Sabah]] a l'abril de 1985. Però també fou una època de forta expansió econòmica. El govern encara va augmentar la majoria a les eleccions de 1986 (148 escons però ara sobre 177, abans eren 154). A les eleccions de 1990 va obtenir 127 escons de 180 però el 1995 va arribar a la seva màxima valoració amb el 65% del vot i el 84% dels escons.
| |||