Carrer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - ventall de exigències pròpies + ventall d'exigències pròpies
m Corregit: - sèrie de [[illa(urbanisme)|il + sèrie d'[[illa(urbanisme)|il
Línia 60:
El traçat d'una retícula [[rectangle|rectangular]] de carrers apareix en ciutats de tots els continents, vincul·lat a l'[[agricultura]] i al descobriment de l'[[escriptura]] i la [[geometria]]. A l'[[Antic Egipte]], els [[sacerdot]]s reproduïen el [[cadastre]] sobre els terrenys negats per les inundacions periòdiques del [[Nil]], posseïen i traçaven [[plànol]]s amb cotes precises i feien servir la [[triangulació]] per establir l'[[angle recte]] sobre el terreny. Els edificis de residència, les cases dels mercaders, dels artesans i les dels esclaus es van emplaçar entre illes de cases rectangulars ([[Kahun]], [[Tell al-Amarna]], etc.).
 
Una cosa semblant feien els sacerdots i [[agrimensor]]s de la ciutat de [[Teotihuacan]] ([[Mèxic]]), ja que també havien de refer les explotacions després de la crescuda dels [[aiguamoll]]s que envoltaven la [[ciutadella (arquitectura)|ciutadella]]. La [[Calçada dels Morts]] constituïa l'eix principal i [[sagrat]] de la ciutat que unia entre ells els principals [[santuari|temples]] i piràmides. Una sèrie de d'[[illa(urbanisme)|illes]] quadrades d'aproximadament 57 metres constituïa, no sols el suport planimètric de la ciutat, si no també la base a la qual es referien les diferents parts, com les dimensions de la piràmide les quals eren un múltiple exacte de les dimensions de les illes.
 
El geògraf grec [[Hipòdam]] projectà la ciutat de [[Milet]] segons una malla rectangular de carrers orientada d'acord amb la geografia de la [[península]] on s'assentà la ciutat. A Hipòdam se'l considera el precursor de l'[[urbanisme]] modern i els traçats rectangulars de carrers hom els anomena «hipodàmics».