Hispaniola: diferència entre les revisions

Els espanyols van sotmetre els [[taïno]]s a treballs intensos i forçats, que amb les noves malalties dutes d'Europa van fer minvar la població fins a la pràctica desaparició d'aquesta ètnia, que va passar de cap a 400.000 individus el [[1492]] a uns 60.000 vers [[1510]] i a només unes dotzenes cap a [[1535]]. Les rebel·lions indígenes foren sovintejades i reprimides violentament, i es donaren nombrosos suïcidis col·lectius. Excepcionalment, entre [[1519]] i [[1533]] alguns grups de d'indígenes liderats pel [[cacic]] Enriquillo (Guarocuya) tingueren èxit i aconseguiren millorar la seva situació. Després d'això, els espanyols van haver de compensar la manca de treballadors forçats amb la importació d'[[esclau]]s negres des d'[[Àfrica]], iniciada el [[1501]], que resultaven més resistents per als durs treballs a les mines i a les plantacions, i així s'originà una nombrosa població [[mulat]]a i les creences del [[vudú]], encara vives a l'illa, sobretot a [[Haití]].