Abu Hammu II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi [[Abu > el mateix [[Abu |
m Corregit: - sèrie de operacions militars + sèrie d'operacions militars |
||
Línia 11:
El [[1362]] va morir el seu pare que s'havia traslladat a [[Alger]]; les seves restes foren portades a Tlemcen. El 1364 es va revoltar amb el suport d'algunes tribus de l'est del país, el seu cosí Abu-Zayyan ibn Abi-Taixufín, però no va tenir èxit. Mentre el visir marínida Umar que tenia la tutela del sultà Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí (1361-1365), va ordenar el 1364 una expedició contra Tlemcen. Abu Hammu II va enviar contra els invasors una columna; els marínides l'esperaven al [[Muluya]], però en un moviment envolupant els va derrotar i els va forçar a retirar-se; no obstant no van tardar a reorganitzar-se i passar a l'atac, derrotant a Abu Hammu II, que fou assetjat llavors a Tlemcen, dirigint el setge el mateix [[Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí]]; Abu Hammu va aconseguir separar dels marínides a les tribus que li havien donat suport i Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí va haver de retirar-se cap a l'oest; va retornar el 1365/1366 però fou assassinat per [[Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mústansir]] ibn Alí que va pujar al tron. El [[14 de gener]] de [[1365]] Alger va patir un terratrèmol i fou en bona part destruïda.
Vers 1365 [[Dellys]] va caure en mans dels [[hàfsides]] i l'emir [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Mústansir]] en va donar el govern a Abu-Zayyan però pel camí fou arrestat un temps per l'emir [[hàfsida]] de [[Constantina (Algèria)|Constantina]] Abu l-Abbas. El [[1366]] Abu Hammu va atacar [[Bejaïa|Bugia]] on governava l'hàfsida Abu-Ishaq Ibrahim. Abu l-Abbas no va sortir de Constantina però va alliberar a Abu-Zayyan al que va donar un petit exèrcit i el va nomenar sultà dels abdalwadites; Abu-Zayyan va atacar el flanc del campament d'Abu Hammu II i va posar em desordre a les seves tropes; els àrabs van fugir. Abu Hammu va haver de fugir igualment deixant el seu harem en mans de l'enemic, podent arribar a Alger des d'on va poder retornar a Tlemcem (final d'agost de 1366). Abu-Zayyan, part principal en la victòria hàfsida, va rebre el el repartiment del botí, l'esposa favorita d'Abu-Hammu, de nom Khawla Zabia; a més milers d'homes de les tribus àrabs se li van unir. El 1367 es trobava en disposició d'aspirar al poder; els Thaaliba (Thaaleba) i els Hoseïne (Hocyn) li donaven suport. Abu-Hammu va decidir actuar i al front d'un exèrcit va avançar cap a l'est i per una sèrie
El març de 1368 Abu Hamu II va proposar per carta a [[Ibn Khaldun]], que era a Biskra, ser el seu camarlenc, càrrec que va refusar diplomàticament (proposant al seu lloc al seu germà Yahya ibn Khaldun). Yahya fou nomenat i per les bones relacions amb les tribus va aconseguir el suport de moltes d'elles per Abu Hammu II; Yahya fou llavors nomenat secretari reial; el 1370 finalment Ibn Khaldun fou camarlenc d'Abu Hammu II i fou encarregat de reclutar soldats a [[Biskra]] pel sobirà abdalwadita. Això fou mal acollit pels Hoseïn del [[Titeri]], que es van revoltar i van posar al seu front a Abu-Zayan, que restava encara amb els Dawuda o Daouaouïda; els rebels van estendre la seva autoritat fins a [[Médéa]] (1371).
| |||