Classe baixa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - europees de entre els + europees d'entre els |
m Corregit: - comptes de obreres, + comptes d'obreres, |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Arthur Huppertsberg Aufmachung.jpg|thumb|Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa]]
[[Fitxer:Vinzenz Rosenberg.jpg|thumb|Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII]]
La '''classe baixa''' o '''classe popular''', en una [[societat de classes]], és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, [[llibertat]]s, [[drets]], [[Poder (sociologia) |poder]] i [[Lliure albir |autonomia]]. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema [[política|político]][[social]] particular, aquesta classe pot ser composta per [[esclau]]s, [[serf]]s, [[criat]]s, servents, súbdits, camperols, artistes, [[obrer]]s, treballadors per a un altri, persones dependents, [[pobresa|pobres]], [[malalt]]s, aturats, jubilats, vells, [[dones]] (totes, vídues, professionals, mares solteres, mestresses de casa, etc.), nens, persones amb poca formació, persones de certes races o estrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en [[democràcia]], tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "moviments i revoltes socials" en comptes
La societat de classes, amb [[classe alta|classes altes]] i baixes, constitueix una [[obediència|divisió]] [[jerarquia|jeràrquica]] de la societat basada en els diners, possessions materials i a l'accés a ells. És un sistema típic de l'[[estratificació social|estratificació]] moderna, és a dir, de les societats europees d'entre els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XIX|XIX]], i d'algunes societats mercantils de l'[[edat antiga]]. A la modernitat, la unitat fonamental de la societat no era l'individu sinó la "classe", i alguns autors ja feien jocs de paraules amb el doble sentit d'aquest mot. Les diferents "classes" (en el [[Postmodernitat (període)|període postmodern]] es tendeix a parlar de "grups") tenien diferent valor, inferior o superior. Les classes altes no tenien cap afecte ni consideració vers les baixes, que no tenien valor per si mateixes i només existien perquè les altres s'hi poguessin recolzar.<ref>''Nacionalisme i modernitat'', [[Universitat de València]], 1999, ISBN 9788486574796 {{ca}}</ref><ref>Ramon Panyella, ''Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX'', Punctum, 2010, ISBN 9788493737146 {{ca}}</ref><ref>Mikhail Rostovtzeff, ''Historia social y económica del Imperio Romano e Historia social y económica del mundo helenístico'', Espasa-Calpe. {{es}}</ref>
| |||