Nova Terra: diferència entre les revisions

|mapa = [[FileFitxer:Nova Zembla.png|200px|Situació de Nova Zembla]]

|imatge = [[FileFitxer:NovayaZemlya.A2001222.0835.250m.jpg|200px|NovayaZemlya.A2001222.0835.250m]]

L'arxipèlag de '''Nova Zembla''' (en [[rus]], Новая Земля, ''Nóvaia Zemlià''), també conegut tradicionalment en català com a '''''Nova Terra''''' (traducció literal del nom rus), consta de dues illes a l'[[oceà Àrtic]], al nord de [[Rússia]], separades per l’[[estret de Màtotxkin]] i una sèrie d'illes menors. Les dues illes principals es diuen ''óstrov Sèverni'' (о́стров Се́верный, que significa "illa del Nord") i ''óstrov Iujni'' (о́стров Южный, és a dir, "illa del Sud"). La seva àrea total és de 90.650  km² i té una població de 2.716 habitants ([[2002]]), dels quals 2.622 resideixen a [[Belúixia Gubà]] (Белу́шья Губа́), la capital. Administrativament, pertany a la [[província d'Arkhànguelsk]].

L'[[arxipèlag]] conforma la frontera més septentrional d'[[Europa]] a l'[[oceà Àrtic]]. Així mateix, és la frontera oriental del [[mar de Barentsz]] i l'occidental del [[mar de Kara]]. En aquest últim, es troben les desembocadures de dos dels rius [[Sibèria|siberians]] més importants, l'[[Obi]] i el [[Ienissei]], cosa que té una clara influència en el clima humit de les illes.

Nova Zembla, arxipèlag gairebé deshabitat, consisteix principalment en dues grans illes (la del Nord i la del Sud) i algunes illes menors. En total, té una superfície de 90.650  km². La longitud màxima aproximada entre els extrems d'ambdues illes és de gairebé 900  km i aquests es troben a una distància de 470  km i 1.175  km del [[Cercle Polar Àrtic]] respectivament.

* L’'''illa del Nord''' o ''Sèverni'' es troba entre els 73º i els 77º de latitud nord. Amb els seus 48.904  km², és la quarta illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.590 m d'altura a l'extrem nord. Està totalment coberta de [[glaceres]].

El [[clima]] està influït pel mar de Kara i pels corrents dels rius que hi desemboquen. Presenta, en general, hiverns llargs amb temperatures polars, tempestes de neu i constants precipitacions. Tan sols durant algunes setmanes d'estiu la costa occidental de Nova Zembla roman lliure de neu.

Sense comptar el centre administratiu del districte, Belúixia Gubà, les illes tenen poc més de 100 habitants, que pertanyen a l'ètnia dels [[samoiedes]]. La [[pesca]] i la [[caça]] d'animals de pells apreciades (guineu polar, llop polar i ós polar) tenen un paper important en l'economia de l'arxipèlag. A més, hi ha un parell de mines d'on s'extreu carbó i coure.

Se sap que l'[[URSS]] (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) hi havia instal·lat una planta de prova de míssils nuclears a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]]. Allí és on es va provar la [[bomba termonuclear]] més potent que s'hagi fabricat, la [[Bomba del Tsar|bomba del tsar]].

Els russos coneixen Nova Zembla des del [[segle XII]], malgrat la seva posició tan septentrional. Però no va ser fins al [[{{segle |XVI]]|s}} que els europeus van començar a deixar la seva petja a l'arxipèlag en la recerca d'un possible pas entre l'Europa septentrional i l’[[oceà Pacífic]]: és el [[1553]] que el primer europeu, [[Hugh Willoughby]], toca terra insular. Entre el [[1594]] i el [[1597]], va explorar les illes l'holandèsel [[Països Baixos|neerlandès]] [[Willem Barentsz]], que hi va morir a la fi del 1597.