Els germans Karamàzov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: qui ansien casar > qui anhelen casar |
traduccions catalanes |
||
Línia 57:
Tot i que la religió i la filosofia van exercir una profunda influència sobre [[Dostoievski]], tant a la seva vida com a la seva obra ''Els germans Karamàzov'', una tragèdia molt més personal va alterar el curs d'aquesta obra. El maig de [[1878]] la creació de la novel·la va quedar interrompuda per la mort del seu fill de tres anys, Alioixa. Aquesta mort, que per si mateixa ja era tràgica en qualsevol circumstància, va resultar encara més devastadora per a Dostoievski pel fet que el nen va morir d'epilèpsia, condició que havia heretat de l'escriptor. El dolor del novel·lista es fa palpable quan es llegeix el llibre, i la tragèdia personal de [[Dostoievski]] apareix a la novel·la amb la història del Capità Sneguiriov i el seu fillet Iliuixeixka.
[[Dostoievski]] va batejar l'heroi de la novel·la amb el nom d'Alioixa, a més de dotar-lo de totes les qualitats que ell mateix admirava en un home.
Una altra experiència molt personal va influir en el fet que Dostoievski centrés l'acció externa de la novel·la en el parricidi. Quan estava complint una condemna de ''[[katorga]]'' (treballs forçats) a [[Sibèria]] per fer circular textos políticament subversius, [[Dostoievski]] va conèixer un jove anomenat Ilinski, condemnat per haver assassinat el seu pare per convertir-se en hereu. Quasi 10 anys després d'aquesta trobada, [[Dostoievski]] es va assabentar que Ilinski havia estat condemnat injustament i més tard exonerat quan l'autèntic assassí va confessar el seu crim. L'impacte que li va causar aquesta coneixença queda clarament reflectit a la novel·la, ja que aquest és el principal fil conductor de la trama. Moltes de les característiques físiques i emocionals del personatge Dmitri Karamàzov són molt semblants a les d'Ilinski.
== Traduccions catalanes ==
* ''Els germans Karamàzov''. Traducció de [[Joan Salas i Vallès]]. Barcelona: [[Club Editor]], 1961.
==Referències==
| |||