Ostrogots: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Ostrogothic Kingdom.png|thumb|Extensió màxima del Regne Ostrogotostrogot]]

Els '''ostrogots''' són un dels pobles [[germànics]]. Els ostrogots van ser un [[poble germànic]] procedent de la divisió que van patir els [[gots]] arran de les invasions dels [[huns]], cap al 370. El seu nom significa "'[[gots]] de l'est"', en oposició als de l'oest, els [[visigots|visigots.]]. Van establir el seu regne al voltant del [[Marmar Negre]].

A les primeres èpoques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu líder [[Àtila]]. Llavors, van entrar en diversos pactes amb l'[[imperi Romà|Imperi romà]]. De fet, el seu gran rei, [[Teodoric el Gran|Teodoric]], era també [[Cònsol romà|cònsol]] de Roma. Els ostrogots van envair part d'[[Itàlia romana|Itàlia]] i la [[Gàl·lia]], però van ser derrotats per les tropes [[Imperi Bizantí|bizantines]].

El seu [[déu]] tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb [[Mart (mitologia)|Mart]]. Com a cultura, van assimilar molts elements romans. Parlaven la [[llengua gòtica]], avui dia extinta, però de gran influència aen altres idiomes europeus.

Els ostrogots van constituir un vast regne a l'est del riu [[Dnièster]], a les terres al voltant del [[mar Negre]] (el que avui és part de l'actual [[Ucraïna]] i [[Bielorússia]]). Els [[visigots]] van ser els gots de l'occidentOccident, i el seu domini territorial s'estenia des del Dniéster fins al [[Danubi]].

Els ostrogots van estar sotmesos als [[huns]] des del 375, en què vencen alel rei Hermanaric, fins a la mort d'[[Àtila]], ocorreguda el 453, quan van recobrar la seva independència i es van establir com un poble federat de [[Roma]]. Posteriorment, es van unir a altres [[gots]] que havien fugit de les seves terres a l'arribada dels [[huns]]. En el 474 en va ser triat rei Teodoric, el més conegut dels monarques ostrogots. Hi va haver diversos períodes de guerres i treves entre ell i l'emperador bizantí Zenó. El 488, Teodoric va envair [[Itàlia]] i el 493 va derrotar i va donar mort, a Adda a, [[Odoacre]], rei dels [[hèruls]].

Després de la seva mort en el 526, la situació es va tornar tan violenta que en el 535 l'emperador bizantí [[Justinià I]] va enviar alel seu general [[Belisari]] en contra dels exèrcits ostrogots a [[Itàlia]]. La superioritat de l'exèrcit bizantí va ser la clau per a l'extermini i l'aixafament de la resistència ostrogoda.

El significat del nom ''ostrogot'' està subjecte a controvèrsies. Els gots van formar una tribu unida fins al segle III, moment en què es van escindir en dues branques: els ostrogots i els [[visigots]].

Un historiador d'origen got, Jordanes, va proposar una explicació de tipus geogràfic a aquesta terminologia de la divisió. Aquest, autor de la ''Història dels Gotsgots'', és avui dia una de les poques fonts disponibles de la prehistòria del seu poble, en la mesura que va resumir un text més extens de Casiodor. El text de Casiodor es va perdre.

Segons Jordanes (XIV, 2), la terminologia es refereix a la regió on habitaven els gots, ja que els [[visigots]] eren els gots del «'país de l'oest»' i els ostrogots eren els 'gots de l'est'. No obstant això, en el cas d'aquests, Jordanes inclou una altra possibilitat, aquesta vegada de tipus etimològic. El nom d'''ostrogot'' podria provenir igualment del nom del seu primer rei: Ostrogotha.

Ara bé, es coneix l'existència anterior d'altres noms per a designar una divisió geogràfica dels gots: els tervingiostervingis, és a dir, la 'gent del bosc', i els greutingi, la 'gent de l'arenal'.

I a més, l'explicació geogràfica de l'origen dels noms ''ostrogot'' i ''visigot'' proporcionada per Jordanes ha estat qüestionada i s'ha buscat una explicació de tipus etimològic que, a més, expliqués una diferència anterior al segle III. En aquest cas, ostrogots significaria 'gots brillants' (de l'arrel germànica ''ostr''-) i [[visigots]], 'gots savis' (de l'arrel ''wise''-).

La seva història escrita s'inicia amb la independència de l'imperiImperi dels [[huns]], després de la mort d'[[Àtila]]. Aliant-se amb els seus antics vassalls i rivals, els [[gèpids]], els ostrogots, dirigits per Teodomir, aconsegueixen vèncer a les forces hunes comandades pels fills d'Àtila aen la [[batallaBatalla de Nedao]] el [[454]].

Els ostrogots inicien la seva relació amb l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] i s'instal·len a la [[Panònia]].

Durant la major part de la segona meitat del segle V, els ostrogots compliren en el sud-est d'Europa el paper que van jugar els [[visigots]] un segle abans. La seva relació amb l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]] va estar marcada per acostaments i allunyaments que van arribar fins a algunes hostilitats. Tot això va durar fins que, com abans els [[visigots]], es van mudar d'Orient a Occident.

== El Regneregne de Teodoric el Gran ==

El més gran de tots els sobirans ostrogots va ser [[Teodoric el Gran]], que va néixer cap a l'any 455, poc després de la batallaBatalla de Nedau. La seva infància va transcórrer com a «hoste» forçat a [[Constantinoble]], rebent allí una educació molt completa.

Participà en diversos conflictes, intrigues i guerres de l'[[Imperi bizantí]], tenint com a rival a un parent llunyà, fill de Triarius, conegut com a ''Teodoric el Borni''. Teodoric el borniBorni va ser el cap (no el rei) de la branca d'ostrogots que s'havien instal·lat als territoris de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] uns anys abans.

[[Teodoric el Gran]] va ser tant amic com enemic de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]], segons les circumstàncies. Va obtenir diversos títols romans, com el de [[Patrici (classe romana)|patrici]] i el de [[cònsol de Roma|cònsol]], però per sobre de tot seguia sent el rei del poble ostrogot.

EnEl 488, va conquerir la península Itàlica per ordre de l'Emperadoremperador d'Orient [[Zenó I]], de manera de treure-se'l de les rodalies de [[Constantinoble]], on les seves tropes ja havien mostrat la seva força. A la península, governava [[Odoacre]], quique abans havia destronat a l'últim emperador romà d'Occident, [[Ròmul August]], el 476.

EnEl 493 Teodoric va conquerir [[Ravena]], on Teodoric en persona va matar a [[Odoacre]]. El poder dels ostrogots estava en aquest moment en el seu cim a Itàlia, [[Sicília]], [[Dalmàcia]] i a les terres al nord d'Itàlia. AlEn el moment d'aquesta reconquestaconquesta, els ostrogots i els [[visigots]] van començar a col·laborar i aquesta col·laboració es va estrènyer amb el temps, fent d'ostrogots i visigots una sola nació.

El poder de Teodoric es va estendre sobre gran part de la [[Gàl·lia]] i d'[[Hispània]] alen convertir-se en regent del regneRegne visigot de [[Tolosa de Llenguadoc]] (''Toulouse'').

Amb la mort del rei visigot [[Alaric II]], gendre de Teodoric, aen la [[batallaBatalla de Vouillé]] contra els [[francs]] de [[Clodoveu I]], el rei ostrogot assumeix la tutoria del seu nét Amalaric i es reserva el domini sobre la totalitat d'Hispània i sobre una part de la Gàl·lia.

Tolosa passa a mans dels [[francs]], però els [[gots]] dominen [[Narbona]] i la [[Septimània]]: aquesta regió va ser l'última part de la [[Gàl·lia]] on encara els gots van dominar i durant molts anys va ser coneguda com a [[Gòtia|''Gòtia'']]. S'ha especulat que el nom de la futura [[Catalunya|''Catalunya'']] derivaria de ''Godalàndia'', 'Terra de gots i [[alans]]').

Durant la vida de Teodoric, els pobles [[Poble got|got]] i [[visigot]] es van mantenir units. També va establir en aquesta època una espècie de protectorat pel que fa als pobles germànics d'occidentOccident, exceptuant els [[francs]].

== Característiques del Regne Ostrogotostrogot ==

El domini dels ostrogots, aleshores tan gran i molt més esplèndid del que ho va ser en temps de d'Hermanaric, però va ser sobretot d'un caràcter completament diferent.

Les dues nacions, que es diferenciaven en els seus [[costum]]s, [[llengua]] i [[religió]], habitaven l'una al costat de l'altra a [[Itàlia]]. Cadascuna era dirigida per un sobirà únic, però sota el règim de personeriapersonalitat de les lleis.

És sobretot aquesta imatge del regnat de [[Teodoric el Gran]] la que sorgeix a partir d'ordenances elaborades en el seu nom i en el dels seus successors,; en síntesi, els [[gots]] van romandre concentrats en elal nord de la península Itàlica. Al sud, amb prou feines s'hi van establir guarnicions.

És de recalcarremarcable que la sobirania sobre altres nacions, diferents però establertes sobre el mateix sòl, era necessàriament una concepció romana del poder, que deixava les seves obligacions pesant greument sobre la llibertat de les tropes germàniques. Però, tal sistema tenia necessitat d'un poder fort, exercit per una personalitat com la de Teodoric. A la seva mort, l'edifici es va ensorrar.

El 526, els ostrogots i els [[visigots]] es van escindir una vegada més. Alguns exemples en els quals encara es veu que procedeixen d'acord es refereixen a assumptes espaiats i sense importància real. Amalaric va heretar el regneRegne visigot a [[Hispània]] i a [[Septimània]]. Es va agregar la [[Provença]] al domini del nou rei ostrogot, [[Atalaric]], nét de Teodoric per part de la seva mare Amalasunda.

Cap dels dos sobirans va poder liquidar els conflictes que van sobrevenir en el si de les elits godes. Teodat, primer d'Amalasunda i nebot de Teodoric per part de la germana d'aquest últim, el va succeir després d'haver-los assassinat cruelment. No obstant això, aquesta usurpació desencadenaria majors matances encara. Tres reis [[gots]] es van succeir en el tron en l'espai de cinc anys.

El 535, va encarregar al seu millor general, [[Belisari]], atacar alsels ostrogots. Aquest va envair ràpidament [[Sicília]] i va desembarcar a Itàlia, on va prendre [[Nàpols]] i després [[Roma]] el 536. Després va marxar cap al nord i va conquerir ''Mediolanum'' ([[Milà]]) i [[Ravena]], la capital dels ostrogots, el 540.

És llavors quan Justinià va oferir als gots un generós acord, alguna cosa massa generosagenerós a ulls de [[Belisari]]: el dret a mantenir un regne independent al nord-oest d'[[Itàlia]], però a condició que el compensessin amb un tribut consistent en la meitat del seu tresor per a l'[[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]].

[[Belisari]] va transmetre el missatge als [[gots]], encara que ell mateix no l'aprovés. Els gots, que no confiaven en Justinià, temien una emboscada, però, atès que en la seva opinió Belisari s'havia comportat tan bé després de la reconquesta d'[[Itàlia]], van acceptar reconèixer aquest acord si Belisari hi donava la seva aprovació. Aquesta situació va conduir a un impàsatzucac.

Una facció de la noblesa goda va cedir: decretant que el seu propi rei, Vitiges, que acabava de ser vençut, era un covard, i que necessitaven un nou sobirà, es van tornar cap a Belisari. Eraric, el seu cap, va oferir la corona a aquest últim. [[Belisari]] era un soldat fidel a Justinià i no un home d'Estatestadista. Va fer com que acceptava l'oferiment, va tornar els seus passos cap a [[Ravena]] per fer-se coronar, però ràpidament va fer detenir alsels caps [[gots]]. Tot seguit, va reclamar la totalitat del seu regne pelsper als [[bizantins]].

Justinià estava furiós: els [[perses]] havien atacat l'[[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]] a l'est, i ell desitjava que un Estatestat neutral i estable servís de topall entre la frontera de les seves possessions occidentals i el regneRegne dels [[francs]]. En efecte, aquests últims eren estranys i semblaven hostils en opinió de la cort oriental.

[[Belisari]] va ser llavors convocat i enviat a Orient contra els [[perses]], deixant a un oficial bizantí, anomenat ''Joan'', com a governador temporal d'[[Itàlia]].

El 545, quan per fi va poder tornar a [[Itàlia]], es va trobar amb una situació considerablement canviada: Eraric havia estat assassinat i la facció pro- romana de l'elit goda, derrocada.

Els ostrogots van triar com a nou cap a Totila. Aquest got «nacionalista», brillant general, havia recuperat tota la [[Itàlia]] del Nord i expulsat alsels bizantins fora de [[Roma]].

[[Belisari]], llavors, va tornar a prendre l'ofensiva: va enganyar a Totila per reconquerir [[Roma]], però va perdre de nou la ciutat després que Justinià, gelós i temorós del seu poder, li tallés l'aprovisionament i els reforços. El general, aventatjatavantatjat, es va veure així obligat a assegurar la defensa pels seus propis mitjans.

El 548, Justinià el va reemplaçar pel general eunuc Narsés, en qui tenia majormés confiança. Narsés no va decebre a Justinià.

Totila va ser salvatgement assassinat després de la batallaBatalla de Taginae al juliol del 552, i els seus partidaris, [[Teia]] o Teias (Theia), Aligern, Escipuarn i Gibal, van ser morts o es van rendir després de la batallaBatalla de Mons Lactarius a l'octubre del 552 o 553.

Widhin, l'últim cap del quequal tenim testimoni de l'exèrcit gòtic, es va rebel·lar a finals dels anys 550 amb una ajuda militar mínima de [[francs]] i [[alamans]]. La revolta no va tenir conseqüències: els ostrogots es van revoltar a [[Verona]] i a [[Brescia]], però la revolta va acabar amb la captura del seu cap al 561. Finalment, Widhin va ser conduït per ser executat allà el 561 o 562. Una minoria, submisa als [[bizantins]] i convertida al cristianisme, va sobreviure a [[Ravena]].

== L'herència dels gots a l'Europa Occidentaloccidental ==

Després d'aquesta última derrota, la denominació d'''ostrogots'' va caure en l'oblit. La nació pràcticament es va dissoldre a la mort de Teodoric. La possibilitat de formar a [[Itàlia]] un Estatestat reunint elements [[romans]] i [[germànics]], com els que van sorgir posteriorment a la [[Gàl·lia]], a [[Hispània]] i posteriorment en les regions d'[[Itàlia]] sota la sobirania dels [[llombards]], es va desaprofitar així mateix.

Així, la imatge dels [[gots]] en la historiografia moderna espanyola és positiva, i l'aportació que ells van constituir no ha estat oblidada ni menyspreada: una part del nord d'[[Hispània|d'Hispània]] que els [[moros]] no van conquerir completament, a l'actual [[Catalunya]], va conservar durant algun temps el nom de [[Gòtia|''Gòtia'']], el mateix que les antigues possessions godes al sud-oest de la [[Gàl·lia]], tot i haver passat a mans dels [[francs]].

[[Fitxer:Meister von San Apollinare Nuovo in Ravenna 003.jpg|thumb|200px|Mosaic del Palaupalau de Teodoric.]]

'''Mosaic del Palaupalau de Teodoric. Palau de Teodoric'''

Teodoric el que va fer va ser imitar el tipus de palau ciutadàcivil romà (dels de l'interior de la ciutat). Aquest palau ha estat molt reformat en èpoques posteriors, com en la bizantina, pelper la qual quecosa la seva aparença ha canviat des de la seva creació. Tot i així conserva l'estructura originaloriginària.

Es tracta d'un palau de dos pisos amb un d'inferior, dedicat a l'administració del palau, etc., Ii un altre pis superior amb finestrals que comunicaven amb grans salons per a festes, i al centre de les arcades hi havia una gran balconada des d'on treia el cap el sobirà.

La mateixa aparença és d'aspecte paleocristià romà, doncspuix sembla tenir planta centralitzada amb cúpula. No obstant això, presenta també elements ostrogots: gruixuts murs a base de carreus de pedra tallats. No està fet en maó ni pedra, doncsperquè Teodoric el que va pretendre és que l'edifici duridurés, i per això fafeia servir el material més dur del moment, la pedra. Va pretendre que l'edifici fos tan fort que fins i tot la cúpula està feta d'una única peça de pedra tallada («"barbarisme ostrogot»").

L'error de Teodoric és que no es va fer un estudi previ del terreny ni es va fer un bon cimentajecimentatge, i pel gran pes de l'edifici, aquest s'enfonsaenfonsà.

Podríem veure en aquest edifici l'antecedent del futur romànic: fort, gruixut, inincendiableininflamable.

Té dos pisos: el primer decagonal i arquitrabatarquitravat. El segon és circular amb la cúpula damunt, que només cobreix aquest segon pis, de manera que la planta no està centrada. L'únic adorn exterior és el fris sota la gran cúpula monolítica format a força de «pinces ostrogodes», que haviaera de ser algunaun cosaelement típic ostrogot. Aquestes pinces representaven alsels soldats ostrogots, l'un darrere l'altre sense fi, simbolitzant l'enorme grandària de l'exèrcit ostrogot, que realment no era ni de bon tros tan gran.

Avui no es conserven ni la tomba de Teodoric ni la de Amalasunta. El que sí que hi ha a la segona planta és una banyera romana sota la cúpula que esse'n va trobar pels voltants i es va col·locar allà.

* [[242]]: Desmembramentdesmembrament del món romà, el [[Bòsfor]] Cimeriàcimerià (actual [[Crimea]]) cau sota la dominació dels ostrogots instal·lats a [[Ucraïna]].

* [[257]]: Elsels [[gots]] esse separen en ostrogots i [[visigots]].

* [[271]]: Pelel que constitueix la primera retirada important des dels començaments de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]], els romans abandonen la [[Dàcia]] a les mans dels ostrogots.

* [[371]]: Elel Regne dels ostrogodosostrogots està en mans dels hunoshuns.

* [[375]]: Fortforta pressió dels [[huns]], que destrueixen el regneRegne ostrogot a [[Rússia]] del sudSud.

* [[425]]: Elsels [[vàndals]], els ostrogots i els [[visigots]] s'assenten a les antigues províncies romanes.

* [[456]]: Elsels ostrogots s'estableixen en elal [[Danubi]] inferior.

* [[508]]: Començamentcomençament d'una campanya dels ostrogots sota el comandament de [[Teodoric el Gran]] en direcció a la [[Gàl·lia]] meridional, que acaba el 511.

* [[526]]: [[Atalaric]] succeeix a [[Teodoric el Gran]] com a rei dels ostrogots.

* [[534]]: Mormor el 2 d'octubre Atalaric, rei dels ostrogots.

* [[536]]: Elsels ostrogots deposen alel seu passiu rei, Teodat, i trien a ''Vitiges'', un general, perquè el reemplaci.

* [[536]]: Elsels ostrogots cedeixen la [[Provença]] als [[francs]].

* [[537]]: Haventhavent-se assegurat les esquenes concedint als [[francs]] la [[Provença]], en mans dels ostrogots des del 508, Vitiges es dirigeix a [[Roma]] i la sotmet a setge.

* [[539]]: [[Milà]], la ciutat més important d'[[Itàlia]] després de [[Roma]], és conquerida novament pels ostrogots, i destruïda. Els homes són executats i les dones venudes com a esclaves.

* [[540]]: Vitiges, rei dels ostrogots, és capturat per [[Belisari]], quique s'apodera de [[Ravenna]].

* [[543]]: Elsels ostrogots duen a terme una reforma agrària que beneficia els camperols italians.

* [[552]]: Narsés derrota i mata a Totila, rei dels ostrogots, aen la batallaBatalla de Busta Gallorum.

* [[553]]: Elel general bizantí Narsés derrota a Teya, successor de Totila com a rei dels ostrogots, a la muntanya Lactarius.

* [[554]]: Ll'emperador bizantí [[Justinià I]] llança un programa de reorganització de l'administració d'[[Itàlia]] després del caos de 20 anys de guerra contra els ostrogots.

* 350 - [[375]]: [[Hermanaric]] (''Irmanric''), Lluiteslluites amb els [[huns]]

* 375 - [[376]]: [[Vitimir]] (''Withimer''), Divisiódivisió després de la seva mort

* 376: [[Videre]] (''[[Widoric]]'') Eraera un nen, regències de [[Safrax]] i [[Alateu]] fins al [[387]]

* 376 - [[380]]: [[Winitari]], sota dominació dels [[huns]]

* 380 - [[390]]: [[Hunimund]], sota dominació dels huns

* 541 - [[552]]: [[Tòtila]] o ''Baduila'', anomenat «''l'Immortal»''

* 552 - [[553]]: Teia o ''[[Teias]]'' (Theia).

* Amory, Patrick. [http://books.google.com/books?id=dw3FEpOUrRkC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false People and Identity in Ostrogothic Italy, 489–554]. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2003. ISBN 0 52152 635 3.

* Burns, Thomas S. (1984). A History of the Ostrogoths. Bloomington: Indiana University Press. ISBN 0 253 32831 4..

* Cantor, Norman F. (1994). [http://books.google.com/books?id=0qiYM2_HhJgC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false The Civilization of the Middle Ages. Harper Perennial]. ISBN 0 06 092553 1.

* Heather, Peter (1996). [http://books.google.com/books?id=eCf0Tjg0BukC&printsec=frontcover&dq=Goths&hl=en&ei=rcN7Te3lOYnUgQe_-NzbBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false The Goths]. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0 631 16536 3.